perquè no sé quin títol posar-hi... m'heu alegrat amb uns quants premis que tinc guardats, i que he de posar aquí, perquè això és el mínim que s'ha de fer per mostrar com n'estàs d'agrait, i més si és cert...
però vindrà més endavant
ara mateix només puc dir-vos gràcies per ser-hi, per tenir la santa paciència de passar sovint
diem que la persiana seria jo, i les flors vosaltres...
22 comentaris:
Ei! espero que estiguis bé! no voldria que no publiquessis res durant uns dies eh! m'agrada llegir les teves reflexions! No et tanquis Zel, les flors poden portar-te llum!
Premis merescuts, i bé que tens paciència tu de passar per casa nostra...
senzillament gràcies zel. sols això. aina
guapíssima! gràcies a tu i una abraçadota i que descanses ben descansada i et despertes nova, nova. Muacks.
Es Clar que la nena amb res rauxa dels blocs es mereix premis.felicitats.
no sira al reves? tu les flors i nosaltres la persianeta? seria mes just.
petons
puja la persiana que he de veure't bé !!! ... salut
Precisament passava per aquí per tirar una pedreta, petitona, a la persiana de casa teva. Quina casualitat, no??
Petonets.
si pogués... m'agradaria ser el cordó de la persiana! em vols estirar?¿?
petons i llepades airejades!!!
Et passaràs avui pel meu blog???
Hi ha alguna cosa per tu!!!
vinga va desperta ja! si obres la persiana fot un sol que enlluerna!
jejeje, que bé sóc una floreta!
Un bloc com el teu no es passa per alt.
Felicitats!
Ei! Espero que la persiana es torni a aixecar aviat.
Una abraçada.
que la persiana no ens tapi el sol que estas feta, petons
Et donen premis perquè te'ls mereixes sobradament
Un besito Zel!
Suerte!
Chiquita, tómate un respiro,no puedes estar siempre en la barricada ,dosifícate que no quiero quedarme sin tu visión de la vida.Te mereces todos los premios y el mejor es que no podemos estar sin ti. Un beso.
be doncs et felicito i a veure si els posses a la vitrina i els ensenyes i aixi podrem dir que macos....
detotes maneres amb la ma al cor ..com sempre estic segur que molt merescuts
petons i mes petons des de sota el garrofer
Gràcies i felicitats, Roser! I petons d'agraïment!!!
Abre la persiana y deja entrar la luz del sol, los premios y todo lo que venga de bueno, te lo mereces.
Un fuerte abrazo
De vegades cal fer unes passes enrere, aturar-se una mica, mirar-se les coses en perspectiva. Ens resitua, ens ajuda a veure'ns a nosaltres mateixos en relació amb els altres. Ho necessites? Fes-ho, no ho dubtis. Quan sàpigues on, què, com... podràs reprendre el camí. I nosaltres serem aquí.
És molt tendre, molt poètic, molt dolç, això que tu siguis la persimnan i nosaltres les flors. Gràcies per ser-hi amb persiana o sense. Si no ens veus, potser sentiràs una m ic a el perfum de les flors.
Publica un comentari a l'entrada