07 d’abril 2008

sense títol

perquè no sé quin títol posar-hi...
m'heu alegrat amb uns quants premis que tinc guardats, i que he de posar aquí, perquè això és el mínim que s'ha de fer per mostrar com n'estàs d'agrait, i més si és cert...
però vindrà més endavant
ara mateix només puc dir-vos gràcies per ser-hi, per tenir la santa paciència de passar sovint
diem que la persiana seria jo, i les flors vosaltres...

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei! espero que estiguis bé! no voldria que no publiquessis res durant uns dies eh! m'agrada llegir les teves reflexions! No et tanquis Zel, les flors poden portar-te llum!

Sergi ha dit...

Premis merescuts, i bé que tens paciència tu de passar per casa nostra...

Carme ha dit...

senzillament gràcies zel. sols això. aina

nimue ha dit...

guapíssima! gràcies a tu i una abraçadota i que descanses ben descansada i et despertes nova, nova. Muacks.

Striper ha dit...

Es Clar que la nena amb res rauxa dels blocs es mereix premis.felicitats.

MeTis ha dit...

no sira al reves? tu les flors i nosaltres la persianeta? seria mes just.

petons

mossèn ha dit...

puja la persiana que he de veure't bé !!! ... salut

jo artin au ha dit...

Precisament passava per aquí per tirar una pedreta, petitona, a la persiana de casa teva. Quina casualitat, no??
Petonets.

gatot ha dit...

si pogués... m'agradaria ser el cordó de la persiana! em vols estirar?¿?

petons i llepades airejades!!!

Eli ha dit...

Et passaràs avui pel meu blog???
Hi ha alguna cosa per tu!!!

Clint ha dit...

vinga va desperta ja! si obres la persiana fot un sol que enlluerna!

Antoni Esteve ha dit...

jejeje, que bé sóc una floreta!

Un bloc com el teu no es passa per alt.

Felicitats!

Boira ha dit...

Ei! Espero que la persiana es torni a aixecar aviat.

Una abraçada.

Jobove - Reus ha dit...

que la persiana no ens tapi el sol que estas feta, petons

Jesús M. Tibau ha dit...

Et donen premis perquè te'ls mereixes sobradament

Waipu Carolina ha dit...

Un besito Zel!
Suerte!

Una ha dit...

Chiquita, tómate un respiro,no puedes estar siempre en la barricada ,dosifícate que no quiero quedarme sin tu visión de la vida.Te mereces todos los premios y el mejor es que no podemos estar sin ti. Un beso.

Mon ha dit...

be doncs et felicito i a veure si els posses a la vitrina i els ensenyes i aixi podrem dir que macos....
detotes maneres amb la ma al cor ..com sempre estic segur que molt merescuts
petons i mes petons des de sota el garrofer

Joan de Peiroton ha dit...

Gràcies i felicitats, Roser! I petons d'agraïment!!!

Nerim ha dit...

Abre la persiana y deja entrar la luz del sol, los premios y todo lo que venga de bueno, te lo mereces.

Un fuerte abrazo

Ferran Porta ha dit...

De vegades cal fer unes passes enrere, aturar-se una mica, mirar-se les coses en perspectiva. Ens resitua, ens ajuda a veure'ns a nosaltres mateixos en relació amb els altres. Ho necessites? Fes-ho, no ho dubtis. Quan sàpigues on, què, com... podràs reprendre el camí. I nosaltres serem aquí.

Anònim ha dit...

És molt tendre, molt poètic, molt dolç, això que tu siguis la persimnan i nosaltres les flors. Gràcies per ser-hi amb persiana o sense. Si no ens veus, potser sentiràs una m ic a el perfum de les flors.