No sé si gaire gent acostuma a jugar a la botifarra.Ostres, si no en sou amants, no sabeu el que us perdeu.
Ahir, fent el meme, amb això que no sóc competitiva, ( i és cert que no ho sóc), vaig pensar en el meu joc preferit, doncs sí, aquest, la botifarra.
Quan jugo en família, les parelles són evidents, les dues cunyades i els dos cunyats.
Ella no hi juga gaire, jo ara tampoc, un parell de vegades a la setmana com a molt.
Ells tampoc hi juguen gaire, però són homes.
"Cagum la puta d'oros", és un dels renecs més comuns a l'Empordà.Sota la puta d'oros, us diré que jugar a la botifarra és un excel.lent exercici de memòria, d'estratègia, de saber què fer amb no gaire bones cartes, i amb bones també, però el mèrit és saber-les jugar.
Els que comencen, solen tenir un pessigolleix a la panxa que els diu "aquests se les piquen".
I és que és ben cert, no que ens les piquem, sinó que un bon jugador sap gairebé sempre que té el seu company, tot i que és un joc que, diuen a l'Empordà, el van inventar una colla de muts.
És que no s'hi val a parlar mentre dura la mà.
En acabar-la es discuteix la jugada a tall de boig, es crida i es justifica cadascuna de les decisions. És allò de "si tu haguessis tirat, si m'haguessis vingut de... si arribes a tocar el basto els ho fotem tot..." i dura, fins que algú ja ha barrejat altra vegada i som-hi.
Igual que us he dit que se me'n fot guanyar, us dic que sóc bona jugadora de botifarra, i, normalment, en vespres com avui els faré desesperar... no per tenir bo, que no sol ser el cas, més aviat per veure'ls a venir...
A la vida, se n'ha de saber de veure a venir...
13 comentaris:
Eiii saps? jo si jugo a la Butifarra i cantar buti m'encanta! jeje a més hi jugo per internet, m'agrada llegir-te cada dia més, a part d'una persona humana tens costums com Déu mana! una abraçada!!!
jo no hi jugo, però molts companys hi estan """ aficionats"" i molt aaltra gent també, així que et dono la raó, es un bon pasatemps!
Saber, a quatre jugades del final, les cartes que resten i qui les té,
uf! els escacs potser no son tan difícils.
Aquesta botifarra no se jugar pero ultimament he sentit parlar aixi que intentare apendre. Petons Guapa.
No hi he jugat mai, però recordo agradablement un grup de 4 nois que ocupaven sempre un compartiment al tren i jugaven a la botifarra. S'ho passaven bomba. El trajecte s'allargava gràcies a la renfe i jo aprofitava per llegir. Potser algun dia, no se sap mai...
a mi de peit ja,els esports sense pilota no m´han fet el pes.Nomes l´escacs i no ho entenc encara el perque
Ostras, doncs jo la veritat que no he jugat!
m´encanta jugar a la buti. em vaig aficionar a la universitat amb els companys de pis.. i si, tot el que comptes es ben cert. despres fins i tot amb el pare i mon germà i algu altre de la familia, o el meu company picant-nos, evidentment. pero es molt divertit. ara jugo al butinet.- no es tant divertit ja que es tracta de jugar contra una màquina.. però bueno.... que hi farem. salutacions
fa temps que no hi jugo, però abans (de separar-me) feiem bones partides amb uns amics. soparillo o unes copes, botifarra i uns riures. Estava be.
Quan era a la facultat s'hi jugava molt a la buti, però vès, mai m'ha llamat...
Al meu poble també és el joc estrella a les taules del bar. Abans hi jugava molt, però ja fa bastants anys.
És un bon joc per a desenvolupar el cervell
M'apunto als cursos zelats de renecs empurdanesos, això manca molt a la meva cultura. On cal inscriure's pels CRE (cursos de renec empurdanesos) primer cicle nivell A ???
Ah! I a més dels renecs, convendria que aprengués a jogar a la botifarra. Doncs m'apunto també als cursos botifarrencs. Finalment, es podria combinar els dos cursos al mateix temps, fa? Petons i repetons gaire renegaires!!!
Jo ja fa anys que hi jugo, vaig guanyar el 1r campionat presencial del butinet, i ja he tingut 4 subcampionats en d'altres campionats...
Ara estic una mica rovellat, és el que té tenir una criatura...
Publica un comentari a l'entrada