30 de juny 2008

Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal.Ç[/+].


Al petit asteroide XW-6789-NQ, els cyborgs emprenien un repte pioner.
Els darrers viatges els havien portat a un planeta remot de la Via Làctia. Originaris d’una galàxia del núvol de Magallanes, feia milers d’anys que exploraven l’univers, buscant vides alternatives.
*
El cyborg Ä[///*] i el seu assignat X[///#] va trobar segellats en uns edificis soterrats a les aigües del decebedor planeta líquid, una mena d’enregistraments encriptats en un suport estrany.
*
Decodificar i transcriure els va ocupar períodes dilatats. Finalment, van visualitzar uns éssers semblants en forma i dimensions a ells, que aparentment es movien com ells, però d’un aspecte molt més rudimentari. Curiosament, tots semblaven comunicar-se i estar dotats de totes les funcions que entre l’espècie cyborg es repartien.
*
El que podia ser la mostra d’una vida passada va seduir immediatament els cyborgs de Classe Filopensant.
Evidentment, desenvolupar un projecte d’aquesta mena, havia de ser secret. Cap Cyborg Parlant, cap Cyborg Sexperimentador, cap Cyborg Polític, cap Cyborg Operant, cap Cyborg Explorador podia estar implicat en l’experiment. *
Infinites operacions mentals van resoldre l’enigma aparent. Calia que un d’ells transmutés. Ç[/+], el darrer en incorporar-se als escollits en el projecte, va haver d’acceptar ser el subjecte d’experiment. Coses de ser novell.
Quan Ç[/+] va ocupar el seu lloc, les connexions se li alteraven a un ritme creixent.
Els CF van iniciar el procés de descàrrega i transmutació.
*
Després del canvi, encara en letargia, (no sabia quan temps després), Ç[/+], va sentir per primera vegada una pèrdua de massa corpòria.
Un doll incontrolable d’alguna cosa llefiscosa, va sorgir de la seva part baixa posterior empastifant la taula de titani lluent.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Ostres, boníssim! M'ha encantat, sembla que parlis de coses que van passar de veritat, fets històrics i molt ben documentats. I el final, genial. Et felicito, és un relat magnífic.

Striper ha dit...

Carinyo bona nit i jo dormire aqui a la terra que els asteroides es mouen un xic masa per el meu gust. Apa bona nit.

Jordi Casanovas ha dit...

Hahahahaha Molt bo Zel! m'ha agradat molt... però els cyborgs no podien dir-se Pere o Maria que fa de més bon llegir? ;)

Mon ha dit...

jo crec que la cosa llefiscosa es el oli de la caixa de camvis.... caldra portar l'androide a la revisió abans de l'ITV....

Clint ha dit...

Molt bé! m'ha agradat molt...quin final més sucós! jajaja

Carme ha dit...

Ja, ja, ja molt bo!

Cèlia ha dit...

Pobre! Quina diarrea! Senten dolor físic? Un relat interestel·lar i totalment terrenal! Boníssim!

Metis ha dit...

del vei no? jo vaig rehusar, no soc bona amb relats, no tinc imaginacio i escric fatal en catala.

Pd40 ha dit...

jajaja, el final és inesperat. Pobre cyborg, sense la 'seva massa corpòria' XDDD

gripaublau ha dit...

Aaagh, ja m'ho pensava, que això d'explorar l'espai era un assumpte que feia pudor... :-)

menta fresca ha dit...

m'ha agradat això de la clase filopensant! has canviat de look, digues que si!!

barbollaire ha dit...

Dolça nina...
quin fart de riure!
Ets una crack!

Molt i molt bo!

Un cabasset de petonets dolços ;¬)**