06 de juliol 2008

haikú de capvespre




cel de llum trista
els girasols bateguen
malgrat la foscor
Afegit de dilluns llegint el diari.
A propòsit del manifest per la llengua, text/fragment extret del diari "El País"
En el caso de Cataluña, el Estatuto no puede ser más claro: "Los ciudadanos tienen el derecho de opción lingüística".
Todo lo que habría que hacer es garantizar efectivamente este derecho en todas las comunidades bilingües, reconociendo que se infringe con mayor frecuencia cuando la lengua elegida no es el castellano. El testimonio de un ciudadano valenciano en este periódico es ilustrativo: "Nunca he tenido problema alguno para ser atendido en castellano; muchísimos para serlo en valenciano".
Por lo demás, si verdaderamente son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüísticos, no es claro por qué esos derechos deberían quedar circunscritos al territorio de su comunidad.
En aplicación de sus principios, el Manifiesto debería abogar también por el derecho a ser atendido en cualquier lengua oficial por las instituciones compartidas del Estado. De lo contrario, el Manifiesto debería solicitar la reforma del actual reglamento del Senado, por cuanto reconoce que los ciudadanos "podrán dirigirse al Senado en cualquiera de las lenguas españolas que tengan carácter oficial en su comunidad autónoma". O, por la misma regla de tres, debería solicitar la derogación de los acuerdos entre España y las instituciones de la UE, que permiten a los ciudadanos españoles comunicarse con ellas en cualquier lengua que sea oficial dentro del territorio español.
En la línea de limitar el uso de las lenguas diferentes del castellano, el Manifiesto termina reclamando que se obligue a los representantes políticos a expresarse en castellano en sus funciones de alcance estatal o europeo.
Se desprende, de nuevo, la conveniencia de reformar el reglamento del Senado, que permite intervenir en cualquier lengua oficial en la Comisión General de las Comunidades Autónomas, y la abrogación de los acuerdos con la UE. En definitiva, el Manifiesto nos propone un viaje en el tiempo, hacia 1981, cuando el ministro Rodolfo Martín Villa, al calor del 23-F, promovía una ley para garantizar la enseñanza del castellano en todo el territorio, o acaso hacia 1975, cuando el último Consejo de Ministros franquista aprobaba un decreto que reconocía las lenguas "regionales" como patrimonio cultural y declaraba el castellano "idioma oficial de la Nación y vehículo de comunicación de todos los españoles".

Albert Branchadell és professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

21 comentaris:

Cesc ha dit...

Si els girasols bateguen és bona senyol, el sol tornarà.

María Teresa ha dit...

Un saludo y un abrazo.

Striper ha dit...

Si pero amb el cap baix...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

el girasols bateguen a la nit perqué algú els hi posa la llum a sobre, pobres girasols, com les gallines que no les deixen dormir

(sabies que una gallina de granja te la vida de tres mesos i passats aquests es mora, una camió que les anava a buscar és va averiar i va arribar tres dies passats els tres mesos i les va trobar totes mortes, estan preparades geneticament per durar tres mesos i després al escorxador)

merike ha dit...

Atractiu! Al principi llegeixo "fòsfor" i dubtava..

Carles Sampietro Lara ha dit...

Hola Zel

Jo també fa dies que no faig comentaris als blocs que acostumo a seguir.

Per cert, si t'agrada el Cheb Kaleb, busca la cançó de Aicha, és molt bona, a mi m'agrada molt.

Petonets.

Cèlia ha dit...

O la dreta té molta força novament o està molt desesperada. per què bombardegen la gent amb aquestes mentides? I la gent, tant els costa entendre que la nostra llengua de cor i de pensament és el català? No veuen l'enganyifa de la dreta? On volen anar a parar?

Jo Mateix ha dit...

Els girasols al menys giren cada dia, que aquests cafres del Manifiesto pretenen anar 30 anys enrere i no tornar. Contra el Manifiesto de la Lengua comunA, manifiéstate por la igualdad de todas las lenguas ibéricas!

barbollaire ha dit...

Un haikú preciós, nina...

Em deixes ser un xic trivial?
I jo que trobo que l'estiu et prova...
La decoració de casa teva...
El teu nou avatar!!!

Un petonet dolç, dolç
;¬)***

Carme ha dit...

Un haikú molt bonic i una pila d'interpretacions: positives i negatives. Tants caps tants barrets! I segur que ja est`+a bé que sigui així.

Un canvi de mobles molt estiuenc.

novesflors ha dit...

Cada vegada que ens peguen una bufetada, com la del Manifest pel castellà i contra el català, trobe a faltar en Lluís Llach.

Ferran ha dit...

M'ha agradat aquest article, m'ha agradat encara més veure que l'ha publicat El País, però... m'ha sabut greu comprovar, al final, que qui l'escriu... és un català! Per un moment he somiat que algú no català explicava la situació. *Frustració*

Joan deu Peiroton ha dit...

No cal esperar res dels que no viuen el que estem vivint. Petons!

Gatot ha dit...

m'agradaria molt saber qui fa tranferències cada mes (o cada any) als comptes corrents dels que encapçalen intelectualment el Manifiesto;

simple i ximple curiositat, eh?

petons i llepades sense intelecte!

Jo Mateixa ha dit...

Nineta has fet canvis al bloc eh :-)

M'encanten els girasols, no se, però es com si em donessin vidilla.

Petonets reina meva!!!!!!!!

Onset ha dit...

Yo m'estimo más no leyer ixos periodicos perque l'unico que fan ye meter-me mal de tozuelo.

RUSKIS ha dit...

HAHAHAHAHAHAHAHA
Salut Zel, i passo bé, tu si que en saps,i que a tots aquests collons del manifest els bombin ben bombats...!!!

I que els girasols segueixin el seu bateg, com el teu cor, de ben segur també el segueix en plena natura campista sota Bassegoda... Aixó és vida i el Manifiesto collonades de caps calents (o collons), per culpa d´una mala assoleiada... per aixó en diem (torracollons)... hahahahaha

Assumpta ha dit...

M'encanten els girasols. Els tinc posats com a fons de pantalla tant a la feina com a casa. Dues fotos diferents, precioses les dues.

Assumpta ha dit...

M'encanten els girasols. Els tinc posats com a fons de pantalla tant a la feina com a casa. Dues fotos diferents, precioses les dues.

Assumpta ha dit...

M'encanten els girasols. Els tinc posats com a fons de pantalla tant a la feina com a casa. Dues fotos diferents, precioses les dues.

Assumpta ha dit...

Perdona... ¡¡Ha sortit tres vegades!!
Fa un parell de dies que aquest trasto va lent i fa coses rares. Semblava que s'havia encallat i he tornat a clicar.
Em sap greu.