26 de juliol 2008

rabiosa dedicatòria amb paraules de Joan Brossa

"DIAGRAMA"

El fet és que
milers d'homes adinerats
determinen el destí del món,
i en fer-ho s'orienten per un
principi fonamental:
augmentar els beneficis.
(I fins quan durarà aquesta estructura?)
Joan Brossa


"LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ..."

La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.
Joan Brossa

Una rèplica possible... (nostàlgia, ciutadans del món, uniu-vos...)
Perquè arriba el moment, (i ja ho sabíem), que per enèssima vegada ens mostren, amb tota la real i democràtica barra, que ens fan ballar al so que volen, que ahir ens feien posicionar amb absurdes pallassades, i ara tornen a ser portada de diari.

No hi ha gal.leres? Una bona dosi de mà d'obra barata serien aquests... I tot per la puta pela.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa falta una revolució mundial de pau i braços caiguts, sense viatjar ni consumir energia, sols fa falta posar data i que tothom tingui consciència de lo que ens juguem en un futur no gaire llunya.

Ja no és qüestió de vessar sang ni de privar les llibertats personals, però si d´ensenyar les dents i fer actes que poden destruir el poder desmesurat d`uns quants.

Striper ha dit...

Aquesta es la meva nena revolucionaria...

estrip ha dit...

ara que milions i milions de persones d'altres continents comencen a voler entrar al mateix sistema. El sistema comença a dir prou. I un dia rebentarà.
Haurem de crear-nos una nova concepció de vida.
Seran les persones que visquin això les que s'han de cuidar que no torni el poder i els diners als mateixos de sempre.

Brossa, sabria explicar-ho millor!

robelfu ha dit...

Ostres quina ràbia, avui el meu marit i jo ho hem estat parlant .
Això ha de rebentar per algun lloc i no trigara.
Una abraçada

Carquinyol ha dit...

tanto tienes, tanto vales...

Ferran ha dit...

L'anònim té raó: la vaga de braços caiguts seria una manera de mostrar el poder de la gent. Efectivament, molt més del que pensem. És allò de creure en els granets de sorra...

vpamies ha dit...

És el divideix i venceràs. Calen líders sòlids que puguin generar il·lusió i fer que la gent els segueixi.

Les revolucions neixen així, oi? Encara que no sempre s'encaminen cap a bon port.

El problema, a més, Zel, no són els que surten als diaris, sinó els que ho mouen tot des de l'ombra.

Cesc ha dit...

Sense les teves reinvidicacions i la teva lluita blogger no seria el mateix. A part, tot és cruel, no tenim la força naltros i qui la té només mira per ell i el seu propi interés, amb dirigents així anem com anem.

RUSKIS ha dit...

Zel, hola guapa, mira kins pabrots, ara el REI i el VENEZOLANO s´en van a la PLAYA..!!!

AQUETS ENS ACOLLONEN DE MALA MANERA EH!!!

Merci per els teus comentaris.

Tot just ara mateix he deixat penjat a n´el meu blog, la 3ª entrega de les memòries de L´AVI ENRIC, si entreu, tu i tothom que vugui, l´avi estara totalment encantat de l´adiencia que desperta, deixeu-li algun comentari que aixó el fa viure...

Salut i abraçades...!!!

P.D: Ja vaig donar el teu encarreg a la Dolors Bassa... hahahaha

LlunA ha dit...

Una mica trist aquest mòn...gent amb diners que vol més diners...i gent, nosaltres, que aquí estem i que si cridem ni ens escolten!

Assumpta ha dit...

No sé què dir... La veritat és que tot això és bastant desmoralitzant.

Cèlia ha dit...

El sistema capitalista quan es ven només ensenya l'estat del benestar, no ensenya la misèria que comporta en deutes externs a països llatinoamericans i africans subsaharians, no ensenya els nens que viuen i moren al carrer, no ensenya els joves drogoaddictes que moren o malviuen pels carrers de les grans ciutats... No hi ha coca-cola per tothom!!!!
Que ha de canviar la cosa, oi tant! i espero que aquesta crisi imbuïda 8segons diuen) ens porti ja per un millor camí. Petrolieres, nuclears, bancs mundials, nobles que viviu del "cuento" des de l'edat mitjana, joves i vells empresaris, esteu preparats?

Jo Mateixa ha dit...

Ja s'ha sap...la pela es la pela i això que cap dels dos es català.... :-P

nena, la politica es així, mal que ens pessi un dia un fa callar a l'altre i al cap de poc riuen de les bromes plegats, mentrestant uns pateixen crisis i els altres, be, els altres mai hi han sortit de la crisis :-(

PD: M'encanta la capçalera del bloc :-)

El veí de dalt ha dit...

Un paio clarivident, el Brossa...

Waiting for Godot ha dit...

Es triste todo esto, un Rey que se vende para alabar a quien pareciera que todo lo puede comprar. Un beso.

Eli ha dit...

Grrrrrrrr.....
Ho sento, he perdut tota credibilitat en aquest grapat de gent...... Tots dins del sac!!!

Josep Maria Yago ha dit...

Genial Brossa.

"Passa un obrer amb el paquet del dinar.
Hi ha un pobre assegut a terra.
Dos industrials prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.
L'Estat és una gran paraula."

No et preocupis que estic bé ;-) Tinc l'internet espatllat i acabo de penjar un post sobre Hiroshima, amb un mòdem a 45,2 kbps.

Petons.