"DIAGRAMA"
El fet és que
El fet és que
milers d'homes adinerats
determinen el destí del món,
i en fer-ho s'orienten per un
principi fonamental:
augmentar els beneficis.
(I fins quan durarà aquesta estructura?)
(I fins quan durarà aquesta estructura?)
Joan Brossa
"LA GENT NO S'ADONA DEL PODER QUE TÉ..."
La gent no s'adona del poder que té:
La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.
Joan Brossa
Una rèplica possible... (nostàlgia, ciutadans del món, uniu-vos...)
Perquè arriba el moment, (i ja ho sabíem), que per enèssima vegada ens mostren, amb tota la real i democràtica barra, que ens fan ballar al so que volen, que ahir ens feien posicionar amb absurdes pallassades, i ara tornen a ser portada de diari.
No hi ha gal.leres? Una bona dosi de mà d'obra barata serien aquests... I tot per la puta pela.
17 comentaris:
Fa falta una revolució mundial de pau i braços caiguts, sense viatjar ni consumir energia, sols fa falta posar data i que tothom tingui consciència de lo que ens juguem en un futur no gaire llunya.
Ja no és qüestió de vessar sang ni de privar les llibertats personals, però si d´ensenyar les dents i fer actes que poden destruir el poder desmesurat d`uns quants.
Aquesta es la meva nena revolucionaria...
ara que milions i milions de persones d'altres continents comencen a voler entrar al mateix sistema. El sistema comença a dir prou. I un dia rebentarà.
Haurem de crear-nos una nova concepció de vida.
Seran les persones que visquin això les que s'han de cuidar que no torni el poder i els diners als mateixos de sempre.
Brossa, sabria explicar-ho millor!
Ostres quina ràbia, avui el meu marit i jo ho hem estat parlant .
Això ha de rebentar per algun lloc i no trigara.
Una abraçada
tanto tienes, tanto vales...
L'anònim té raó: la vaga de braços caiguts seria una manera de mostrar el poder de la gent. Efectivament, molt més del que pensem. És allò de creure en els granets de sorra...
És el divideix i venceràs. Calen líders sòlids que puguin generar il·lusió i fer que la gent els segueixi.
Les revolucions neixen així, oi? Encara que no sempre s'encaminen cap a bon port.
El problema, a més, Zel, no són els que surten als diaris, sinó els que ho mouen tot des de l'ombra.
Sense les teves reinvidicacions i la teva lluita blogger no seria el mateix. A part, tot és cruel, no tenim la força naltros i qui la té només mira per ell i el seu propi interés, amb dirigents així anem com anem.
Zel, hola guapa, mira kins pabrots, ara el REI i el VENEZOLANO s´en van a la PLAYA..!!!
AQUETS ENS ACOLLONEN DE MALA MANERA EH!!!
Merci per els teus comentaris.
Tot just ara mateix he deixat penjat a n´el meu blog, la 3ª entrega de les memòries de L´AVI ENRIC, si entreu, tu i tothom que vugui, l´avi estara totalment encantat de l´adiencia que desperta, deixeu-li algun comentari que aixó el fa viure...
Salut i abraçades...!!!
P.D: Ja vaig donar el teu encarreg a la Dolors Bassa... hahahaha
Una mica trist aquest mòn...gent amb diners que vol més diners...i gent, nosaltres, que aquí estem i que si cridem ni ens escolten!
No sé què dir... La veritat és que tot això és bastant desmoralitzant.
El sistema capitalista quan es ven només ensenya l'estat del benestar, no ensenya la misèria que comporta en deutes externs a països llatinoamericans i africans subsaharians, no ensenya els nens que viuen i moren al carrer, no ensenya els joves drogoaddictes que moren o malviuen pels carrers de les grans ciutats... No hi ha coca-cola per tothom!!!!
Que ha de canviar la cosa, oi tant! i espero que aquesta crisi imbuïda 8segons diuen) ens porti ja per un millor camí. Petrolieres, nuclears, bancs mundials, nobles que viviu del "cuento" des de l'edat mitjana, joves i vells empresaris, esteu preparats?
Ja s'ha sap...la pela es la pela i això que cap dels dos es català.... :-P
nena, la politica es així, mal que ens pessi un dia un fa callar a l'altre i al cap de poc riuen de les bromes plegats, mentrestant uns pateixen crisis i els altres, be, els altres mai hi han sortit de la crisis :-(
PD: M'encanta la capçalera del bloc :-)
Un paio clarivident, el Brossa...
Es triste todo esto, un Rey que se vende para alabar a quien pareciera que todo lo puede comprar. Un beso.
Grrrrrrrr.....
Ho sento, he perdut tota credibilitat en aquest grapat de gent...... Tots dins del sac!!!
Genial Brossa.
"Passa un obrer amb el paquet del dinar.
Hi ha un pobre assegut a terra.
Dos industrials prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.
L'Estat és una gran paraula."
No et preocupis que estic bé ;-) Tinc l'internet espatllat i acabo de penjar un post sobre Hiroshima, amb un mòdem a 45,2 kbps.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada