estat d'excepció

Poc ressó mediàtic han tingut aquestes imatges de la manifestació durant les festes de Bilbo.

Hi ha hagut segurament d'altres temes més punyents, (el desgraciat accident) i més vistosos.

Els jocs Olímpics han ocupat bona part dels diaris, les medalles van a preu de petroli. Com si això arreglés algun problema, com si els jocs globalment aportessin quelcom de nou. Un altre escenari on les elits es llueixen, i els esforçats de cada dia es queden a casa. Segur que hi ha grans esportistes, però aquest culte a la competitivitat m'empipa.

Però si que m'ha aportat alguna cosa. M'he acabat de convéncer que estem enmig d'una espiral de domini ideològic dels grans. D'una pantalla d'enganys i cinisme sense mesura.

Tothom s'omplia la boca del problema de les llibertats a Xina. I han tolerat, a més de d'altres coses més greus, que els esportistes no poguessin mostrar el dol.

Primer ha comptat la imatge d'una felicitat celebrada en els èxits. Tampoc hem vist res dels carrers ni entorns de les seus. Ni res de la vida diària d'un país que, si més no per la seva bellesa natural qualsevol voldria admirar. Censura global. I tothom tan content.

Com tampoc s'han fet ressó del reclam de tanta gent que era aquí demanant que s'acabés l'estat d'excepció en què molts consideren que es troba el país basc.

Aquesta manifestació, inicialment prohibida pel gran Grande-Marlaska, sortia amb la idea de denunciar l'estratègia d'il.legalització sense fre que vol d'una vegada per totes acabar amb l'independentisme i de passada tancar totes les sortides legals als grups de l'esquerra abertzale.

Les propostes d'aquests grups, que possibiliatrien un canvi de rumb polític a Euskal Herria no són volgudes, per tant, silencien tot el que s'hi acosta.

Finalment, però, a Bilbo han sortit. Després de fortes mesures de control, i prohibint expressament que cap dels no identificats obrís la boca. La pancarta ho diu clar "Stop a l'estat d'excepció" Si que s'han sentit els "Aurrera Batasuna" i una munió de banderes acompanyava els manifestants. Molts i molts eren gent gran, fins i tot molt gran.

Sota la pluja i la vigilància d'un gran contingent d'antidisturbis, han llegit el manifest, on es denuncien les cooperacions del PNV amb l'estat central. Han denunciat també la fal.làcia de la consulta del sr Ibarretxe, que diuen ratifica la partició d'Euskal Herria, en no incloure Navarra. Fet conegut. Nosaltres també en sabem d'això. El que no sé és si sabem sortir al carrer un dia i un altre reclamant el que és nostre.

Qui ho va deixar clar sense voler va ser aquest esportista. Jaja, i no ha passat censura!

Jo recuperaria allò del "tornarem a lluitar...tornarem a véncer". Algun dia serà possible?