jugava al jardí, com d’altres infants
el vell seia pensant en la propera partida
els obrers suaven treballant com esclaus
les dones feinejaven, les noies somiaven històries d’amor.
el vell seia pensant en la propera partida
els obrers suaven treballant com esclaus
les dones feinejaven, les noies somiaven històries d’amor.
la mort va caure amb una fressa eixordidora,
per pujar després amunt, amunt, cap al cel profund
amb la bellesa d’un gegant bolet blanc
que xiulava i bullia com si fos viu, canviant de forma,
amagant la mort en una flor farcida de llum i foc.
mentre cremaven els cossos,
el vent roent s’enduia pell i roba
un silenci impossible s’ensenyoria de la ciutat...
molts varen esdevenir pols i cendra en segons
passant del ser al no ser
sense temps d'obrir la boca
el vent letal escampava l’horror
ofegant i cremant l'ànima i el cos
qui va quedar dempeus no veia, no sentia
ni semblaven ser conscients que la vida
s’escapava pels ulls i per la boca
amb sang, esbudellats o cuits encara vius,
atònits, buscant una mà que ja no hi era,
un cos fantasma, perdut i escampat metres enllà
sols i perduts, sense consol,
sense saber que la mort els havia marcat...
i el color va passar de blanc a roig i negre
com en una immensa barbacoa
al més pur estil ianqui.
a l’altra banda del mar, el diari anunciava
que, amb dos mil milions de dòlars, la inversió havia tingut èxit
i s’havia guanyat la més gran aposta científica de la història,
mentre ordenaven destruir les imatges de la massacre.
per pujar després amunt, amunt, cap al cel profund
amb la bellesa d’un gegant bolet blanc
que xiulava i bullia com si fos viu, canviant de forma,
amagant la mort en una flor farcida de llum i foc.
mentre cremaven els cossos,
el vent roent s’enduia pell i roba
un silenci impossible s’ensenyoria de la ciutat...
molts varen esdevenir pols i cendra en segons
passant del ser al no ser
sense temps d'obrir la boca
el vent letal escampava l’horror
ofegant i cremant l'ànima i el cos
qui va quedar dempeus no veia, no sentia
ni semblaven ser conscients que la vida
s’escapava pels ulls i per la boca
amb sang, esbudellats o cuits encara vius,
atònits, buscant una mà que ja no hi era,
un cos fantasma, perdut i escampat metres enllà
sols i perduts, sense consol,
sense saber que la mort els havia marcat...
i el color va passar de blanc a roig i negre
com en una immensa barbacoa
al més pur estil ianqui.
a l’altra banda del mar, el diari anunciava
que, amb dos mil milions de dòlars, la inversió havia tingut èxit
i s’havia guanyat la més gran aposta científica de la història,
mentre ordenaven destruir les imatges de la massacre.
20 comentaris:
Anava a dir no n'apendrem... però el poble és savi. Dic millor: No n'apedran mai (ells, els poderosos que governen els estats des de les grmas transnacionals).
Salutacions estiuenques!
2017 petons :-)
El pueblo,siempre víctima de las intrigas de las "altas" esferas.Ciegan a la gente con lo de la PATRIA,la BANDERA,dar la vida por todo eso que no son más que palabras huecas.Al menos en la Edad Media los que preparaban las guerras iban a la cabeza de las tropas,hasta un Papa del cual no recuerdo el nombre que también se vestía de soldado e iba a arriesgar su vida,ahora no, ahora van los desfavorecidos,los que no tienen otras salidas laborales.
PRECIÓS I COLPIDOR.
Com pots veure, m'he aficionat a entrar i llegir el teu blog.
Moltes gràcies pels teus comentaris al meu
Fins aviat
També crec que és molt preciós i colpidor, SuperZel
Vaig veure un reportatge en que parlava un dels que va llençar la bomba i era exasperant. Després de tants anys i encara no s'havia adonat de res. Vull dir que ho trobava justificat i es quedava tan ample.
Kisses
coplidor i per desgracia tot aixo pot tornar a pasar encara no s'apres la lliço.
M'has posat la pell de gallina, Zel.
I el pitjor és que els governs no han après la lliçó. COntinuem invertint en la recerca de bombres encara més potents i més destructives.
No sé com ho fem, però cada vegada estem més lluny de tenir dret a dir-nos humans.
Sempre emociones, però avui... uf, molt més.
Un petó.
quin horror, Zel, quin horror... :(
diuen que perquè no els hi passi a ells (USA? Europa? Occident?) han de fer guerres preventives i seguir escampant la mort d'innocents pel món...
ni ells (governants) ni nosaltres n'aprendrem mai, encara que dir mai sigui dir molt de temps...
Jo segueixo tenint una visió més optimista de la cosa, sóc així. El "no n'aprendrem mai" que molts cops diem, de manera gairebé intuitiva, és una forma perillosa de negar una altra realitat, si cap més potent que aquesta: la de la gent que es dóna als altres, que ajuda en el que pot, ... La de totes les persones que deixen a banda una vida fàcil per anar a treballar per pobles oprimits, o obildats.
Sempre hi haurà qui, prement un sol botó, escampi el mal pel planeta; però no oblidem totes les persones que, sense botons però amb voluntat d'ajudar als altres, cada dia de l'any ens recorden a tots que la humanitat no està perduda.
Una abraçada.
he estat potser massa breu, Ferran: de fet, estic d'acord amb tu... però el meu "no n'aprendrem mai" és una referència més històrica que altra cosa: des dels primers homínids... violents; i ara, democràticament, la majoria seguim permeten que a Espanya manin Zapateros i Rajoys que no gosen ni dir amb veu baixa que les guerres preventives són tant abominables com les altres... per això ho deia.
Veig que continueu lluitant, doncs en el vostre espai teniu paraules per tot i per tothom, per els més rics i per els més pobres, per els desvalguts i per que els ofeguen a la resta.
Podrem canviar el mon per bé??
és cert, gatot.
no fa gaire estona he penjat un post; no m'explico gaire més bé que aquí...
però és el que jo penso
zel... perdona'm per l'autospam, eh?
petons i llepades antibèl·liques!
Hola bona gent, jo estic també amb el que diguem una mica tots, nosaltres, els de a peu, em sembla que sí que n'aprenem i n'anem aprenent. Però el poder és el poder i aquests no estan per humanització ni res que s'hi assembli, aquests estan pel domini global i el monopoli dels diners i del poder, posant tot al servei d'això.
Gràcies pels comentaris.
Hi ha històries tant tristes :(
Les imatges parlen per sí soles... impressionen.
Mai més!!
Efectivamente,Zel,no tienen que aprender nada porque nunca lo han hecho para arreglar nada,desde siempre se ha querido dominar a los otros,a los vecinos y a los que,no siendo vecinos,tienen algo que interesa. Es pura y duramente:PODER,RECURSOS Y DINERO.
Ni fantasmadas antiguas de difundir el mensaje de Jesús,lucha contra el infiel y los sagrados lugares como también es hoy la fantasmada de difundir la democracia,hacerla llegar a todos los paises del mundo.Si aún no hay democracia como debe de ser en los países que la tenemos ¿qué van a hacer a implantarla en otros?La eterna excusa de buscar una "cierta" legalidad para apropiarse de tierras o recursos.
No hem arribat a ser Sapiens sapiens sapiens i, moltes vegades, penso que som una aberració de la natura. No us escandalitzeu, no és pessimisme ni optimisme, és que els primats portem molta violència i territorialitat per sobreviure!
Buff.... Hi ha alguna cosa al món que pugui justificar atrocitats com aquestes.
I desgraciadament, seguràn passant.
Quina pena!
dimecres vam recordar Hiroshima i Ascó ambla presentació de "la primera decada de lluita antinuclear a Catalunya 1970-1980" de Xavier Garcia. Aquest dissabte commemorarem les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki amb una cerimònia de fanalets de paper a la Font del centenari
Publica un comentari a l'entrada