Un pèl rareta sé que ho sóc.
Avui no he tingut cap síndrome ni angoixa postvacacional.
La que ja no serà una companya de cicle, que fa un canvi de curs, m'ha fet una abraçada aquest matí tan sentida, tan forta, tan sincera, que m'ha fet caure les llàgrimes.
He netejat un armari (que vaig jurar que no ho faria durant tot el curs passat), ole ole...
He pensat en com donar la benvinguda als petitons de cicle inicial. Què més vull?
Sé que tornaré a fer el raconet dels contes havent dinat.
Em fa il.lusió engegar el projecte per atendre els nens amb problemes d'atenció.
(però, sshhtttt!!! Això és secret!!!)
D'altra banda, més val que no digui res de la pols, la merda acumulada a l'estiu, els capgiraments de mobles, l'aprofitament de tota mena de coses que al final fan més nosa que servei, els llibres que passen de mà a mà i que sempre fan pena a l'hora de llençar...
A molts llocs, avui és el dia dels hipòcrites, però què coi, la il.lusió que no falti.
Finalment, el meu drap d'eixugar llàgrimes diu,
"el temps posa tothom al seu lloc"
Afegeixo, perquè em costa tant obrir els blogs i carregar pàgines, i els atrápalo i els vueling i el recoi de la publicitat surt a cent? Ahir, sense connexió, avui amb penes i treballs.
Ei!!!!, els amos!!!! Som a poble però volem internet ràpid ja!!! O això, o anem a aixecar les comportes del Ter, repebrots!!!! Que per cert, ja té nassos la cosa, l'heu vist el Ter cap al final del curs? Aviat es veurà la llera...
22 comentaris:
El primer dia de tornar a escola és bonic. El meu ha estat carregat d'abraçades i somriures i tinc molts armaris per netejar i molta paperassa que ordenar però estic més contenta que un gínjol. I els meus xiquets són els més "especials" de l'insti. I tinc moltes ganes de veure'ls!!! :))
Ooooh!!!
"el raconet dels contes havent dinat"
he llegit això i m'ha agafat una sensació de tendressa que no sé ni explicar :-))
I això del projecte pels nens amb problemes d'atenció és importantíssim. Molt important. En conec alguns, començant pel meu nebot gran, que és un àngel, carinyos i adorable però que no hi ha manera que es concentri en res. Te la immensa sort que te un nivell d'intel·ligència molt alt i els mestres diuen que, de moment, això li compensa (els pocs moments en que presta atenció i és capaç d'estudiar aprèn amb molta rapidesa) però a mida que es vagi fent gran serà cada vegada més difícil.
Els hi diuen que li han de crear "rutines"... cada dia els deures a la mateixa hora, a la mateixa taula, la mateixa cadira, els llibres en la mateixa posició, etc. però qualsevol cosa el distreu...
SORT!!!!!!! :-)))
"El temps posa tothom al seu lloc". M'encanta aquesta frase. No sé si és cert, que el temps fa això, o bé si ho diem per trobar consol. Sigui com sigui, el temps, certament, sempre aconsegueix que relativitzem les coses. Fins i tot els qui tenen estrès post-vacacional, en dos dies s'hauran oblidat de les vacances!
Salut.
Doncs jo ja puc anar predicant que m'agrada tornar a començar el curs i posar en marxa la quotidianitat... o no s'ho creuen o em troben rareta, també. Però m'és igual, a mi m'agrada retrobar la gent que fa dies que no veig: companyes, adults, joves, nens i nenes.
I em sembla fantàstic que sigui així.
anims Zel que amb tota la tendressa m'agradaria sentar-me amb tu al raco dels contes i escoltarte jo d'atenció ja en posaria.... segur que ets una conta contes meravellosa...petons i sort pel nou curs
Hola Zel!
quin bon rotllo m'has trasmés amb la il·lusió que has explicat el nou projecta i el nou inici.
La frase que diu que el temps posa a tothom al seu lloc, potser es certa, però en molts casos no es justa, tant de bo es poguès escollir a qui aplicar-li.
Petons!
Ostres m'alegro que no tinguis crisis post-vacacional, jo per sort tampoc he tingut. Si totom fes les coses amb la teva il.lusio i dedicació segur que el mon seria molt millor.
Jo també vui internet de més qualitat.
Una abraçada
Apa gaudeix de la feina,disfruta ... Petons i bon dia.
M'agrada veure't amb aquestes ganes, ja que tot i tenir una feina de les que estressa, iniciar projectes i tenir nova canalla a la que formar segur que motiva moltíssim els primers dies de cada curs. Es comença amb força, però després ja veurem. Que hi hagi sort. Ah, i catalunya país on lin ja!! Que hi hagi internet gratuït i d'alta velocitat arreu del nostre territori!
Això espero, i confio en que el temps posa tot i tothom al seu lloc!!!
;-)
Jo he tornat a veure'ls, tan sols, doncs aquest curs m'he jubilat, fa una mica de peneta, això sí, però hi aniré de tant en tant de 'voluntària'. Per cert, havien de fer obres a l'estiu i el més calent a l'aigüera, paletes per tot arreu, ordinadors desconnectats, teclats desapareguts, ratolins missing i moltes coses semblants, a més de pols i desordre. Uf. Que no els passi res. La meva substituta maquíssima, una jovenenta de les que han aprovat opos enguany, amb moltes ganes, me n'he anat molt conformada. Que vagi bé a totes les mestres que passen per aquí, doncs.
Vaja bestiesa això del post-vacacional, quan ets omni-vocacional més aviat tens ganes de tornar, al menys això m'ha passat sempre, ara és diferent, és clar.
De mica en mica tots anem tornat a les nostres obligacions (em queda 1 setmana de vacances), i a la nostra manera el sindorme post-vacacional va florint o no...de moment jo encara no el tinc, ja t'ho diré la setmana vinent :-O
Dolçaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, que ja soc aquí i tot i que he de mirar de reduir el temps que dedico als blocs per que es molt i no pot ser, no penso pas plegar, us necessito a TOTSSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!
Petonets carinyu meu!!!!!
Jo vull venir a escoltar contes!! Puc, puc? Avui després d'hores de reunió cre que tabe tinc problemes d'atenció!!
Una abraçada!
És curiós però pels mestres ja poden passar els anys que continueu fent el primer dia d'escola, l'hora del pati,les sortides a colònies, els exàmens ... Això si que és estrany. ;-)
una tornada molt placentera, a veure quan durarà, ànim si convé t'ajudarem "naltros"
petons
La petita de casa comença primer de primària. Tant de bo que la mestra que tingui pensi com ara tu. Es nota que per sobre de tot estimes la canalla. Els meus alumnes són ja grans, però jo també me'ls estimo i això reverteix en positiu en la nostra relació i en el seu rendiment. Bon curs, que tots els nostres desitjos es compleixin i que tots els nens tinguin mestres que els estimin. Petonets.
Vinga ànims tot anirà bé :)
Segur que no surt lo síndrome este que diuen. Ànim!
Bon curs, Zel. Jo tinc unes bones vibracions...
OI tant que el dia 1/9 és el dia mundial dels hipòcrates! Si en fa de temps que ho penso, això!
En el q no confio gens, però, és en allò de que el temps ho posa tot a lloc. Jo encara espero que hi posi moltes injustícies i res no passa.
En fi, celebro q la tornada vagi bé.
Hola, Zel: Hahaha, doncs mira jo, en un atac d'odre final de curs vaig cobrir tot el cobrible amb paper del que tu ja saps (murals i mil usos més)i... la pols... ha trobat altres camins. Sempre estic a la mateixa aula, pocs canvis de materials, per tant. Alguns treballs dels nens de cursos passats penjats per les parets; però poca cosa. M'agrada veure com tot va agafant forma, la pròpia, per ara desconeguda, de cada curs.
Zel, una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada