tal faràs, tal trobaràs....

(foto agafada d'un blog amic)

Veritablement ens estem acostant a pasos de gegant a una societat absolutament fracturada socialment. I que estigmatitza en molts casos les persones pel seu estatus.

Aquest matí, escoltant un bocí de debat sobre els resultats de la Fundació Bofill (que el sr. Maragall ha desautoritzat), ha quedat palès i dit clarament per tots els tertulians, que ho esgrimeixen com la clau de tots els desastres, que el problema dels "mals resultats" de l'educació són els immigrants. Afegim que la delinqüència que s'esbomba també és la forana, els llocs de feina també ens els prenien els de fora i tots els mals socials, educatius, del col.lapse sanitari i d'un llarg llistat de greuges resulta que són culpa dels nouvinguts (encara que siguin aquí des de fa deu o quinze anys, tal li fa).

Resposta fàcil. I es pot afegir que no s'integren. (No fan el que nosaltres volem que facin, desarrelar-se de la seva cultura, llengua i costums) Això, i perdoneu-me la meva opinió, que ja sé que molts s'enfaden, ja fa tuf de racisme, de xenofòbia i de malcostums importats d'èpoques passades. Ens estem radicalitzant en un suport de no tolerar el diferent(origen, llengua, cultura), de considerar que els esforços que s'inverteixen són malaguanyats i que per la seva culpa, els nostres catalanets no tenen bones notes. Quan els nostres catalanets, en un bon nombre de casos, s'esforcen força menys i són força menys agraits que aquells a qui menystenim.

Podem veure algunes dades comparatives amb d'altres estats on també hi ha immigració com aquí (extret de l'informe de la Fundació Bofill)

La puntuació de l’alumnat no nadiu a Catalunya és la més baixa de tots els països de la mostra. La puntuació mitjana en ciències de l’alumnat nadiu a Catalunya és baixa, però ho és molt més per l’alumnat no nadiu. En ambdós àmbits de competències Catalunya és un dels sistemes educatius amb majors desigualtats de resultats entre nadius i no nadius. Catalunya és un dels països de la mostra amb major presència relativa d’alumnat no nadiu de 15 anys de recent incorporació (32 % d’arribats fa menys de 3 anys). Aquesta pot ser una explicació dels mals resultats de l’alumnat no nadiu a Catalunya. No obstant, cal tenir present que altres sistemes educatius com l’espanyol (38%) o l’italià (35%), amb un percentatge més elevat d’alumnat no nadiu acabat d’arribar, proporcionen millors i més equitatives oportunitats educatives a l’alumnat no nadiu. El sistema educatiu català combina baixa excel·lència amb una gran desigualtat d’oportunitats educatives entre grups ètnics.

Ja veieu, a d'altres països amb una situació similar, hi ha més equitat i es treballa més i amb millors resultats per a tothom, vinguin d'on vinguin. Més dades:

Es fa necessari destacar que, en relació amb aquesta selecció de països, el sistema educatiu català és el que presenta una major desigualtat de resultats entre xarxes i uns pitjors resultats als centres públics. Altres sistemes educatius com Corea, Holanda o Dinamarca, amb una presència important del sector privat, aconsegueixen nivells de desigualtat de resultats entre xarxes molt inferiors al català.

Una altra important, aquesta que ens indica relació pública/privada i resultats. Cau una altra pancarta per la vaga?

La situació més preocupant és l’elevadíssima desigualtat d’oportunitats educatives entre l’alumnat nadiu i no nadiu. Catalunya és el país de la mostra que proporciona menors oportunitats educatives a l’alumnat estranger.
A Catalunya prop d’un 20% de l’alumnat de 15 anys es troba en risc greu de fracàs escolar. És especialment preocupant la situació de l’alumnat no nadiu. A Catalunya l’alumnat no nadiu és el que obté pitjors resultats educatius de tots els països de la mostra. Sembla que el sistema educatiu català es mostra incapaç d’afrontar certs reptes socials bàsics des del punt de vista de l’equitat educativa. Cal apuntar la necessitat de prioritzar l’acció educativa sobre l’alumnat amb majors dificultats d’aprenentatge, ja que aquesta sembla ser una de les claus per millorar tant l’excel·lència com l’equitat del sistema educatiu català.

No sé, però a mi, aquesta lectura em provoca malestar. I no és un malestar que es refereixi a la meva feina, s'acosta més a un malestar i una sensació que em toca la meva condició com a persona, i en darrer terme la del meu país. No puc dir més, diria coses que després em sabrien greu, però, en general som un païs de gent sense excessius problemes, sense gaire exigència als fills quan comencen a fer reclams i queixes, i demandes no adequades a l'edat, i quan les coses no resulten, culpem tothom, sense mirar-nos dins de casa. (Ahir, una nena de 6 anyets em va dir dit textualment "és que la meva mare no suporta els magribins, és que no els suporta") Vaja, ja podem anar fent treball de cohesió social i respecte...