25 de setembre 2008

gràcies


En Xexu m'ha fet parlar sense ell saber-ho.


Perquè abans d’endinsar-me en aquest món em creia, fatxenda i presumida de mi, un xic especial, un punt de protestaire amb raó, un força d’emprenedora, un cabàs de despistada però amb bones idees, una mestra decent, en prou aspectes clara i neta, en d’altres diferent, i ara sé, qur tinc encar molt camí per fer i molt per aprendre, que n’hi ha molts i molts millors que jo, amb millors raons, amb les coses més clares, i que amb molts d’altres compartim neguits i somnis... per això, gràcies.


Perquè ara sé que aquí i a l’Argentina, a Itàlia i a Austràlia, a Finlàndia i a la Bretanya, al País Basc i a Mèxic, a l’Uruguai i al Marroc, a Occitània i a l’Aragó, al Perú i a Cuba, a ...arreu del món les penes i alegries, els somnis i les desgràcies, les companyies i les solituds són les mateixes, i ho sé perquè les he llegit i encara que m’emboliqui amb noms reals o ficticis, amb anònims i amb noms robats, tots sovint som un i en un hi som tots... i per això, gràcies.


Perquè darrera cada espai que visito i que no puc visitar si el temps em crema, o si encara no hi he arribat, hi ha sovint una persona meravellosa, amb problemes i neguits, agreujada i possiblement agreujadora, que sovint ferim sense voler, i som ferits sense que se n’adonin, una persona jove o gran, de qui no pots jutjar res pel físic, o l’edat, o la veu o l’estatus social, és a dir, normal i corrent, com tu i jo, com molts, només que enlloc de guardar els pensaments al calaix dels malsendreços, sovint els posa en forma de post, i pot fer-ho més o menys encertadament, però en molts hi sento un cor darrera que batega a un ritme conegut i on em reconec... per això, gràcies.

I també per tot això, perquè ara sé que sóc igual i diferent, que tinc més coses en comú que divergències fonamentals, em resisteixo a entrar en cadenes de competència, i només vull seguir compartint un espai de contacte i d’intercanvi, on et pugui dir amic sense que m’hagi de guanyar res, llegir sense estar obligada a respondre, on puguem créixer ampliant xarxes de contacte, que al final, trobaran una llera, i serem un riu tan gran, tan ample, tan fecund i cabalós, que s’haurà d’escoltar en un clam que reclami el que ens pertoca, que el món ha de ser nostre, dels qui no volem ni podem deixar de fer allò que és específicament humà, opinar, cridar indignitats, reclamar atenció per qui no té veu, finalment, si voleu senzillament, comunicar i comunicar-nos. I per compartir tot això, a tots plegats, gràcies.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Pau Alabajos.

Gaudeix d'aquest jove artista; busca'l a la xarxa. Pamflet.

Bona nit;)

Tere ha dit...

Donde está una persona en ella está concentrada la esencia del género humano,hay cualidades y defectos que varían en cada una en distintas intensidades y tú eres esencialmente bondadosa y generosa.
Recuerdo que entré en tu blog y ardían los comentarios en toda su esencia de catalanidad y a un comentario mío no tardaste en llegar hasta mí para explicarte.Eres grande,mujer.Un abrazo.

Cesc ha dit...

Una persona com tu val la pena, no sé com dir-t'ho, però la qualitat humana existeix i sempre està a la teva vora perquè en tens molta tu també...

Ferran ha dit...

Els blogs són interessants, o emotius, conmovedors, espirituals o lluitadors quan això són les persones que hi ha al darrere. El teu té un xic de cadascuna d'aquestes característiques, així que gràcies a tu per ser, també, blocàire!

Striper ha dit...

Nena " Tu vales mucho" Gracies a tu, m'invites a una copa?

Assumpta ha dit...

Ostres, quin article més maco!!

Rita ha dit...

El post del xexu és magnífic i així li ho acabo de deixar escrit. El teu, també ho és, però a més és emotiu, escrit des del sentiment.
Felicitats! :-)

Joan deu Peiroton ha dit...

Gràcies a TU, reina!

Carme ha dit...

Jo també he llegit el post de Xexu i signaria també tot el que dius aquí d'una manera tant bonica. Gràcies!

XeXu ha dit...

Dóna les gràcies també a la Petita Criatura que em fa pensar molt, com tants altres per aquí. I és que tot el que dius és cert. Fora tenim tota una vida, però aquí dins també. Perquè tenim els nostres preferits, els nostres amics, diria, d'altres de coneguts, noves coneixences, coneguts d'oïdes... de tot una mica. I el primer dia que decideixes fer un comentari a un blog on no havies entrat mai perquè t'ha agradat el que has trobat, ja t'està marcant, perquè segurament hi tornaràs. I de tots aprenem coses, per bé que aquí tots mostrem la nostra millor cara i ens reservem algunes misèries, però senyal que tothom té una part bona, que és la que aquí aprofitarem.

Igual que tu, jo donaria les gràcies a tanta i tanta gent que hi ha per aquest món virtual que post rere post em donen la seva opinió, i que llegint els seus posts aprenc sempre alguna cosa, sobretot de la vida i de les circumstàncies que es poden trobar. Qui no hi sigui no ho entén, però m'omple molt tot això, i és molt enriquidor.

I ara una petita pregunta per embolicar la troca i per barrejar realitat i ficció. Quantes vegades s'ha donar alguna situació a la teva vida real que t'ha recordat algú de la blogosfera, o algun post en concret?

Eli ha dit...

Ai, ara m'he emocionat!!!
Quantes coses que compartim darrera aquesta pantalla... oi???
Ai quina gràcia!!!!!
Quina bonica descripció!!!!

Gràcies també a tu, per formar part d'aquest món virtual!
;-D

Josep ha dit...

D'on treus l'energia? Pots passar-me uns quants grams d'ànims??

nimue ha dit...

jolin, quin post més bonic! gràcies a tu, guapa! :)

Antoni ha dit...

A tú, que fas obrir el ulls en més d'una ocasió, que poses el dit a on a molts els hi fa mal i on altres no volen mirar.

gràcies.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

de res

Núria ha dit...

Un escrit preciós. Gràcies a tu per haver-nos enriquit amb aquestes reflexions. Una abraçada

Maria Jesús ha dit...

Espero que estiguis tenint un bon inici de curs, Zel. Et deixó un petonet i una abraçada, bonica

menta fresca ha dit...

I que bonic i a l'hora curiós aquest món tant i tant particular, oi?
Gràcies a tu per compartirlo.