primer dia de tardor, ganes de voltar sola, i gaudir del paisatge cap al tard...m'acosto per camins de camp cap a l'ermita de l'Om.
sota l'arbreda que acompanya l'esglesiola, les fulles ja fan una minsa catifa,
hi ha oms i plataners i el Montgrí senyoreja allà lluny
feinegen els pagesos tardans a les pomaredes, guardant les que encara són petites per més endavant
i jo me'n menjo un parell collides de l'arbre...
i ja sé quin poema de tardor aprendrem aquest curs, feia ben bé un parell d'anys que no el deiem....
qui tracti amb mainada, no es pot perdre els reculls de poemes de Joana Raspall....
.
fes-nos ballar una sardana-diuen les fulles al vent-
ho faré de bona gana, espero que aneu caient...
.
elles cauen engrescades, a dotzenes, a grapats...
i el vent, amb quatre bufades, ja té els rotlles endegats!
les ajunta, les separa, i les fa giravoltar...
quanta gresca! que gatzara!
quin tip de saltar i girar...
.
l'únic que fa mala cara,
és l'home que ha d'escombrar.
25 comentaris:
I ben acabada d'estrenar! A Vallromanes l'estiu s'ha acomiadat plorant, amb una pluja suau, preludi de la tardor que arriba.
Es que arreplegar fulles es molt pesat..
Un lloc precós, l'ermita de l'om i els seus arbres que l'envolten! i haurem d'anar a la tardor a verue ballar les fulles!
ja t'he vist, amb les pomes a la mà i asseguda a les escales de l'ermita i després cantant la cançó i saltant pels camps al estil Heidi.
ja me'ls imagino damunt la cadira...
Arriba la tardor, i alguns (pocs?) ens n'alegrem molt i molt. Quina estació més bonica!
Uns bons llocs per paseja i meditar, de gana per aquí no en pasaras ehhh, jajaja
Una abraçada
una estació que és una meravella per al camp, ple de sabors i colors
El temps s'ha de viure, no podem deixar escolar-lo per que si. aaaLa joventut d'avui heu tingut una cosa que nosaltres no varem assolir,els coneixements que teniu vosaltres, per que el treball era físic, i cansat un no pensa. Jo he pasat 40 anys sense pensar, anat darrera el diner. Un cop molt fort del que ens em varem sortir va fer que comencés a fer el que faig. Soc del PP. prosa i poesia, pinzell i pintura.
Que vols més que acabar la vida amb la felicitat que dona el fer la santa voluntat teva. Arribar a Int. ha sigut el summum. Abans ens llegien al poble 2/3 persones i no podies posar paraules enrevesades. Ara poso el que em ve al cap i tant em fa el que diguin. Si em volenllegir i comentar que ho fagin, si no, que no ho facin, jo no en visc d'això. Ara la satisfacció és que
vegis un comentari ben intencionat, i les visites pugin.
T'explicaria coses esgarrifoses i si no fos aquí no m'haurien pasat.
El primer, hi disfruto i en segon si altre disfruta amb el meu, beneit sigui. Jo gaudeixo llegint als altres, bons i no tant bons.
Els que siguin deuen fer el mateix. Escriure s'ha de sentir i voler fer-ho, crec que és el sentiment que va junt.Prou. L'avi Anton.
Si et sembla ho borres després, gràcies Zel.
Tres coses, va:
1. M'encanta la tardor, és la meva estació, i m'alegro que hi siguem ja!
2. El poema m'ha encantat, és molt guapo!
3. La Joana Raspall aquesta no és la del diccionari de frases fetes i dites?
Quines vistes eh Zel! jo també m'hi vull perdre per aquestes zones!
Em fa gràcia veure la muntanya des de l'altre costat.
Noia, les teves imatges són dignes d'un d'aquests meravellosos blogs de fotografia que a mi tant m'agraden i que en tinc la llista de "blogs que visito" plena :-)
I el poema m'ha agradat moltíssim!!
Així doncs un article d'aquells que surts amb el cor ben animat :-))
No he podido leer el post, porque cuando quiero traducir Internet no encuentra la pagina; no es cuando uno quiere, sino cuando a Internet se le antoja.
He visto que hay un poema y unas muy ricas manzanas, que tampoco he podido degustar jajaja!!!
Volveré luego a ver si lo consigo.
Un muy fuerte abrazote♥
Doncs sí.. i per aquí a baix la tardor ens visita acompanyada de forts aiguats.
M'agrada molt canviar d'estació ja que cadascuna implica un clima diferent, una manera de fer distinta, un gastronomia específica...
Ara feia molt temps que no em passava per aquí, aquests mesos d'estiu he actualitzat però no he visitat gaires blocs.
Una abraçada Zel
¡Que bellas imágenes!
Me encanta pasar por aquí...
Un abrazo
M'agrada la tardor
és temps de castanyes
mentre fuig la calor
et foto les banyes.
....
A mi també m'agrada la tardor, té un no sé què que m'encisa.
I m'encanta el poema tan fresc que has triat.
des de la meua posició de persona poc silvestre i amant de la calor, reconec que és una estrena ben bonica i relaxant...
joliiiiin! com plouuuuu!!!!!
Que maco començar la tardor amb tú...petons guapa
Una tardor acabada d'estrenar, és per això, per gaudir-ne una mica més, tinc un meme per tu a casa meva.
La tardor fa retornar la sensaciò de caliu que fa envoltar les families aprop del foc.
Bona Tardor a tothom
Ah, el pit dolç del Montgrí!!! Em fas falta, aquí, a Tolosa !!!!
Buscava una imatge de l'ermita de la Mare de Déu de l'Om i he anat a parar a aquest blog. És la primera vegada que faig un comentari en un blog, però és que aquest lloc em porta molts records. Hi vam anar amb el meu pare dos dies abans que morís sobtadament, aquest agost passat. Li va agradar molt.
Publica un comentari a l'entrada