30 d’octubre 2008

tristesa de capvespre





pressentim hiverns de freds somriures
encetades pells d’aires gelats
poca estrena, més abrics vells
butxaques foradades, sopes d’engany,
cartrons a subhasta, surten a preu d’or,
portals col.lapsats
teranyines càlides als soterranis
cotxes de luxe amb deutes pendents
moltes cabòries pensant en demà,
pintallavis vermells, simulacres alegres,
barreja de mons, ficticis conviures,
vividors d'alts negocis
cobdiciosos fan folre amb engrunes de glòria,
amb estalvis aliens
es mengen, golafres, les vides a sou
deixant només camins de dol, i arrugues
a les hores dels pobres

24 comentaris:

Striper ha dit...

Saps guapa m'acabo de veure un gotet de moscatell i no li acabo d'agafar el sentit al poema , pero no es culpa teva de fet a les noticies deien que habian baixat els preus (IPC) i tampoc ho entes a no ser que ara la etiqueta la posin mes abaix del producte. en tot cas noinona un peto i bona nit ah i bona castanyada.

Josep ha dit...

i la tristor de 2/4 de set del matí?

rebaixes ha dit...

Com si muntessis la melmelada damunt del crostó de pa.No llencis el ganivet que encara el pots necessitar per pelar la poma o prèssec d'Eva i Adam./ Que bona. Anton.

Assumpta ha dit...

Bé, jo interpreto que vols dir que, amb el fred, son, una vegada més, els de sempre qui ho passen pitjor... i tens raó. Les butxaques foradades, els cartrons i els portals colapsats ens fan mal al cor durant 10, 15, 20 segons... un minut? cinc? i ens tranquil·litzem una mica amb un donatiu a aquella o aquelles ONGs en les que confiem...

Malgrat tot, avui he tingut bones notícies... dues notícies molt semblants de dues persones absolutament diferents... res a veure amb diners, ni negocis, ni mons ficticis... així que si tens un moment en que ets sents especialment trista, et passo una miqueta de l'alegria que tinc en aquest moment i te la faig arribar amb una abraçada :-)

Les fotos són maquíssimes...

Marc ha dit...

M'he criat sota aquest cel bucòlic, veient la posta del sol desde la terrassa de casa a Vilajuïga, amb la meva copeta de garnatxa i un parell de galetetes sota el cel estrellat a la mitja nit...
Visc a Barcelona, però si no torno sovint a veure aquests paisatjes, aleshores si que em poso trist...
Un capvespre de tardor, amb el fred, sentint la mica d'escalfor dels últims rajos de sol sobre les vinyes colorides... començar a encendre la llar de foc quan ja fosqueja, torrar-hi quatre castanyes i compartir-les amb la família (i que la garnatxa no falti mai)...
No puc entendre la vida sense el meu raconet a l'Empordà.

Tere ha dit...

hombre rico,hombre pobre.
Las fotos son bellísimas

merike ha dit...

No puc entendre la vida sense ara mateix.. petons!

Cesc ha dit...

Preferixo deixar aquestes paraules de realitat per una mirada a les boniques imatges que em porten a continuar endavant en els mals moments.

Henry The VIII ha dit...

"vividors d'alts negocis
cobdiciosos fan folre amb engrunes de glòria" jo diria que són petits diables que han apostat a l'ibex del dimoni i l'han pifiat però tot i així un homenatge per a ells, a veure si la proper vegada la caguen ni que sigui una mica menys. U sobretot mol petons per a la Zel!

EL HIPPIE VIEJO ha dit...

Querida ROSER!

Ese invierno no solo se vivirá allá,
será en todo el planeta.
Hay tanto desbalance...
siempre son-somos los mismos los que pagan los platos rotos,
todo es muy injusto!!!
Las arcas de algunos siguen engordando
los bolsillos de muchos
adelgazan por día.

SOÑEMOS MI QUERIDA ROSER,
SOÑEMOS UN CAMBIO!!!
NADIE NOS PUEDE QUITAR EL SUEÑO!!!


Querida Amiga!
Mis brazos se extienden hasta allí
para abrazarte!!!

besos

Adal

dadaista ha dit...

No pensava escriure, però al veure les fotografies, no he estat capaç.

Ahir el cel era gris, el dematí fred...
A les dotze, tots vam sentir el que no es pot dir amb paraules...
el cel es va enfosquir, com la nostra ànima cada vegada que algú transgredeix el dret dels demés a existir.
Això va ser el que vam veure ahir a Pamplona, un cel fosc.
Que el vostre cel continuï sempre net

mai ha dit...

Fantàstic regalar-te moments com aquests i deixar sortir el que sigui.

Edurne ha dit...

Lamentablemente es así... aunque nos revolvamos y no lo aceptemos, pero de momento, ellos están ahí y nosotros.. aquí!
Las fotos, preciosas!
Petons!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Tot el que es fa mirar és bonic, el pintallavis vermell, el cotxe de luxe, tot plegat, la imaginació no val diners i alimenten els somnis.
Igual que el maravellos paisatge que s'amaga a la foscor de les fotos,capaç de recrear qualsevol compte de Hans Christian Andersen.

Petons.

Carme ha dit...

Compartint tristors dels més desvalguts, Zel, aquí ens tens, amb els teus colors als ulls i les llàgrimes al cor.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Ja sé que la temperatura no convida i que el temps tampoc acompanya, però que aquesta fredor no s'imposi en el teu ànim. Cal mantenir sempre les esperances.
Una abraçada forta.

vpamies ha dit...

No són tristos els capvespres. Ens acompanyen en el recolliment i la reflexió.

El que entristeix és el contrast entre la crisi dels pobres i la crisi dels rics.

Zazpi ha dit...

Guapa!!! gràcies per les teves paraules i per la teva paciència.

molts petons
i molt bon cap de setmana, de castanyes i panallets :P

enric ha dit...

A la tardor, diuen, que és quan les depresions surten més fàcilment a superficie.
És molt difícil donar concells sobre aquest tema, únicament pensar que en els petits detalls està la felicitat, potser? o que, després de l'exuberància de l'estiu, ve una època de recolliment i introspecció.
Pensa en que hauríem d'èsser uns previligiats en viure en aquest país nostre.
Una abraçada.

nimue ha dit...

bonica meua, una abraçada perquè l'hivern siga una mica menys hivern...

TOROSALVAJE ha dit...

No sé que dir.

M'he quedat tocat.

alabast ha dit...

Així està el meu ànim des de que el canvi d'hora i el refredat s'han aliat contra ma persona.

Salutacions entramuntanades :)

Núria

Cèlia ha dit...

I quan arribi l' hivern, cercarem les mantes que teníem guardades a l'armari...

Mateo Bellido Rojas ha dit...

Desgraciadamente la cuerda se rompe por la parte más débil.
Una pregunta. ¿Qué ha pasado, es que el dinero se ha volatilizado o que lo han vuelto a esconder?
Me preocupa ver a gentes con serios problemas de subsistencia, a inmigrantes volver dónde todavía tienen menos.
¡¡Habrá que hacer algo!!
Besos. Te necesitamos.