Encara hi ha un bàndol de bandits guanyadors

Finalment, després de tants anys, el dictador i assassí, ha guanyat. Guanya fins i tot després de mort.

No tinc gaire fe en cap polític. Tampoc em mamo el dit. Però aquesta vegada, em semblava que s'aconseguiria alguna cosa, si més no retornar la dignitat de persona amb dret a tenir un nom en una tomba. I el reconeixement de l'honorabilitat de moltes persones.

Per acabar-ho d'adobar, hi ha els milers de nens separats de les seves famílies, educats i ensinistrats pel règim i que havien d'expiar els pecats dels pares republicans, d'esquerra, o senzillament sospitosos de voler mantenir un règim robat per les armes. Més de 30.000 nens tutelats per les institucions franquistes entre l'any 1944 i 1954. Mai van retornar amb els seus.


Però no. Ni nens, ni pares o mares, ni avis. Abans no hi hagi una inhabilitació formal, Garzón ha delegat les tasques. Els pocs que hauran aconseguit recobrar les restes, haurà sigut per pura xamba, i, si de cas, perquè la conxorxa de jutges i polítics encara enyorats de velles dictadures han tardat un xic massa a posar fre, vés a saber sota quines amenaces.


Diu avui el diari:


"Garzón ratifica "con contundencia" tanto los motivos que le llevaron a abrir la investigación como su necesidad, "al tratarse de delitos permanentes cuya comisión o efectos jurídicos son actuales".Por ello, sugiere la derogación de la Ley de Amnistía de 1977, siguiendo la recomendación del Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas, que también propone crear una comisión de expertos para "restablecer la verdad histórica sobre las violaciones de los derechos humanos" durante la Guerra Civil y la dictadura, y "permitir que las familias identifiquen y exhumen" a sus víctimas".

Tenim el mateix que a Xile i a l'Argentina, i hi ha hagut més "càstig" allà que no pas aquí. I és que es van curar en salut amb el text que van signar al seu moment amb el nom de Llei d'Amnistia de 1977. Confeso que en aquell moment, jo estava més pendent del meu Sant Jordi amb milers de banderes al carrer somiant truites, amb el meu grup ecologista i amb les reunions de militància iniciàtica a poble, joveneta, que no pas de la realitat política que s'estava coent. Que de fet es va coure i signar.


Com es pot signar un text així? Només és l'article primer, però ho perdona tot, tot!

I. Quedan amnistiados:
-Todos los actos de intencionalidad política, cualquiera que fuese su resultado, tipificados como delitos y faltas realizados con anterioridad al día 15 de diciembre de 1976.
-Todos los actos de la misma naturaleza realizados entre el 15 de diciembre de 1976 y el 15 de junio de 1977, cuando en la intencionalidad política se aprecie además un móvil de restablecimiento de las libertades públicas o de reivindicación de autonomías de los pueblos de España.
-Todos los actos de idéntica naturaleza e intencionalidad a los contemplados en el párrafo anterior realizados hasta el 6 de octubre de 1977, siempre que no hayan supuesto violencia grave contra la vida o la integridad de las personas.
A los meros efectos de subsunción en cada uno de los párrafos del apartado anterior, se entenderá por momento de realización del acto aquel en que se inició la actividad criminal.
La amnistía también comprenderá los delitos y faltas conexos con los del apartado anterior.

Crec, penso i gairebé decideixo, que poca cosa més em farà llegir el diari ni comentar res d'aquests polítics. El més fotut, és que quan ells, la "palmin", que "palmaran", jo ja no podré disfrutar-ho.