si saps trobar l’antídot, seràs el mestre
d’alliberar tristeses,
seràs el déu cridat en els desastres,
garlandes ompliran els teus altars
si t’acontentes
amb precs buits d’altruisme.
si saps trobar la forma, seràs senyor
d’ensinistrar memòries,
i seguiran crèduls comptant estalvis
posats a rèdit als teus peus,
desats al búnquer,
aferrats als somnis suicides de riqueses.
però t’enganyaràs si et creus que algú t’admira
més aviat els corsecarà la ràbia,onada creixent
que tard o d’hora,
transmutarà en dards furiosos,
i en un contracop de pèndol,
ensorraran la teva fràgil fortalesa,
i tornaràs a allò que som, tu, el cínic el primer,
només terra i pedra seca.
d’alliberar tristeses,
seràs el déu cridat en els desastres,
garlandes ompliran els teus altars
si t’acontentes
amb precs buits d’altruisme.
si saps trobar la forma, seràs senyor
d’ensinistrar memòries,
i seguiran crèduls comptant estalvis
posats a rèdit als teus peus,
desats al búnquer,
aferrats als somnis suicides de riqueses.
però t’enganyaràs si et creus que algú t’admira
més aviat els corsecarà la ràbia,onada creixent
que tard o d’hora,
transmutarà en dards furiosos,
i en un contracop de pèndol,
ensorraran la teva fràgil fortalesa,
i tornaràs a allò que som, tu, el cínic el primer,
només terra i pedra seca.
(dedicat als especuladors
que venen fum en aquests mals temps)
8 comentaris:
Molt bo a veure sin es donen per enterats.
Em temo que els especuladors que venen fum no llegeixen aquest blog.
I em sembla que les víctimes d'aquests especuladors, massa sovint, llegeixen aquestes coses massa tard.
Aplaudeixo amb gust, però això que denuncies no és patrimoni d'avui... Anem amb el cor a la ma i ens bufen a l'orella... Vìctimes de les situacions,ens diuen t'estimo i si que ES TIMO, i ens creiem que la salvació la tenim allí... I han experiències que no serveixen...De Crisis tots n'hem de suportar, pensa que jo escric, pinto i altres coses que faig ara son degudes a un moment em que em van antabanar... i com que necessitava m'ho creia, de massa bo o de babau... M'havien imposat que jo fos bo,... i els altre, no calia? A riu revolt sempre a perdre. Prou. Anton.
M'agrades per persona, segon, per dona i tercer per que poses el dit a la llaga.
Això es un blog sòlid i solidari, per sacsejar consciències.
Ptons.
tal com diu Rebaixes, anem amb el cor a la mà i ens bufen a l'orella...
un petonet, maca!
A aquests no els hi dedicaria ni una indirecta, tu sí que en saps!
Buufffffff... bonissim... llástima que em sembla que a més a més...son sordos...
Una abraçada desde les muntanyes...
Toma ya! Así se habla, así se dice!
Txaloak, plas plas plas plas...!
Muxuak!
Publica un comentari a l'entrada