aquesta llueix la cara (i la bandereta,
per si de cas no sabem què hi fa...)
i aquesta (i milions d'altres) pateixen la creu...
Para Fortunate Dube, de 16 años, "el virus se parece a un pequeño insecto", aunque en su caso cree que son muchos y no sólo uno. Sus padres murieron a causa del Sida y ella estuvo con ellos durante todo el proceso de la enfermedad. "Mi madre vomitaba y yo la llevaba al baño. Yo estaba con ella cuando se murió". "No tengo miedo a nada, aunque mis peores momentos fueron con las muertes de mis padres". (El País)
Plorar, és la conclusió... i lluitar, sense tanta propaganda, i amb més mitjans, formació, i fotent canya a les empreses farmacèutiques, coi...
15 comentaris:
farmaceutiques, interesos, capitalisme. no tenen vergonya que sempre el poble tinguem que ajudar-nos els uns als altres
A la lluita cotra el sida s'auntena posar la cara molta jet set i demes bitchos similars.
Les estadístiques són implacables: a Occident és una malaltia crònica, mentre que al Tercer Món és mortal.
La cara...la cara dura de este primer mundo con los descarados al frente!
Y la cruz la de los más desfavorecidos, la de los que sus vidas no valen nada, tan sólo son moneda de cambio para experimentos e intereses...
Porca miseria!
Al nord ens "atonten" amb la careta d'aquesta famoseta, mentre al sud agonitzen amb un virus que no es sap molt bé d'on va surtir...
+ educació sexual = - sida, i això de moment és gratis...pels medicaments, només podem pressionar el lobby farmaceutic que no tenen vergonya pero sí les butxaques plenes de diners bruts de sang.
te'n adones quanta malaltia i fam es podria "estalviar" amb aquest 1'5% del PIB d'europa que es dedicarà a salvar bancs i asseguradores?
petons, zel!
I jo que crec que a les indústries farmacèutiques no els interessa trobar un remei que curi la malaltia, si no que ja els està bé que, a l'anomenat primer món, sigui una malaltia crònica, que fa que es vagi consumint medicaments de per vida i caixa cobri.
Crec que el problema és estructural, del conjunt del sistema econòmic i social. La solució... dependrà de la iniciativa i conciència de la gent.
SI DA, SI que DA, a uns la mort, a altres el diner que no empatxa.
Fem festa o recordatori de QUÉ ?
Anton.
putus interessos!
Treu la foto de la donaaaaa :)
És que prometen i després no fan res... és que no ho entenc... ho sento...
doncs si,menys publicitat i cares boniques dien el que es vol escoltar i més acció.
Petonets
I segur que molta cosa més podem fer a part de parlar-ne...
ara ho has dit, fotent canya a les empreses i a les farmacèutiques. No és just, no és gens just.
Publica un comentari a l'entrada