Les mestres, (em penso que més que els mestres), hem après a fer servir un llenguatge especial a l'hora de fer informes pels pares.
Com que sé que alguns de vosaltres sou pares d'aquests "atribolats" que quan llegeixen informes (altrament dits les notes), us trobeu sovint perduts en un munt de paraules i frases ben escrites que no acabeu de definir, us en faré cinc cèntims, traduint al llenguatge de carrer.
Que ningú, i sobretot cap mestre/a, s'enfadi, intento posar-hi humor, i, us aclariré, que jo crec que les coses s'han de dir de manera que no fereixin, i procurant posar per davant sempre allò positiu, que si no, quan ho llegeixes, t'agafa una mena d'estat d'angoixa que agafaries la criatura i la portaries directament a fer hores extres.
Va, exemples i traducció (més o menys)
-Es mostra encara un xic massa inquiet en les estones de planificació en gran grup.
No para de moure's i tocar els nassos dels companys, a més no sol escoltar.
-Hauria d'acostumar-se a seguir les pautes i consignes de l'aula.
Fot el que vol i quan li dóna la gana.
-Quan llegeix, encara necessita decodificar lletra a lletra per dir la paraula.
Que no llegeix res seguit, a veure si espavilem coi!
-Sovint reclama l'atenció de la mestra.
Roser! Roser! Com es fa això????? (Tot el dia el tinc darrera meu)
-Li costa participar i aportar iniciatives al treball del grup.
Es passa pel folre el que fem, pensa en els dibuixos animats i en com arriba a ser pesada la classe...
-Sovint fa intervencions encertades i enriquidores.
És un petit crak, sort que algú se n'entera...
-Sap integrar allò que aprèn a la seva vida quotidiana.
Tu, dóna gust, el teu fill sap el que toca fer i quan fer-ho, fa servir el que aprèn.
-Durant les estones de joc, li agrada ser el líder i li costa un xic tenir en compte l'opinió dels altres, i de vegades reacciona de forma inadequada.
Clar i net, manda a tothom qui pot i a més reparteix llenya.
-El seu traç es poc segur, prem massa i les feines no li surten prou polides.
Ja em sap greu, però més valdria que tornés a fer-ho, brutollet, com si diguéssim...
-Necessita suport manipulatiu per fer operacions amb els dígits.
O li deixo comptar amb el dits, o amb llapis o amb el que sigui, o no n'encerta ni una...
En voleu més? Si en voleu més, digue-m'ho. En tenim un munt, això sí, amb tot l'amor, però...
Me'n torno a fer informes... jejeje
28 comentaris:
Noia ja no tinc de tant xics pero sempre es bo estar informat.
molt bo.
Està bé que els pares s'enteren suaument d'algunes coses.
Mmm... vols dir que hauries d'explicar aquests significats? Segurament als mestres us fa gràcia, i a més escriviu de manera políticament correcte allò que fan els nens, però pels pares que puguin llegir les 'traduccions', potser no els farà gràcia saber que quan dieu tal o pasqual, en realitat voleu dir que el nen passada de tot, que ha d'espavilar o que és un brut. No seria millor dir-ho directament? No sé, és la meva opinió, sé que no és així, però fa la impressió de que si expliques el significat real t'estiguis rient dels pares, a costa dels nens.
No me hable usted de informes doña maestra, que quí esta otra está hasta el moño (y nunca mejor dicho)!
Acabé a las doce y cinco de la noche los míos (después de tres noche en semejante estado informatil), y todavía sigo dando vueltas a la cabeza, porque... que si a éste le he puesto tal y tenía que haber puesto también tal y tal...
Y encima poniendo un control de mate a última hora por eso de dar otra oportunidad más... y corrige y llevate las manos a la cabeza y... oh, cielos! Pero todavía queda hoy y mañana y el lunes, así que hasta el martes no puedo decir que Feliz Navidad!
Auuuuuuu!
Pues nada, que nos sea leve!
Unos tiernitos tus nens, potxolo-potxoloak!
Petons solidarios! Jejejeje!
A tu et voldria vore torejant els meus nebodets.
Que bo, Zel! D'això se'n diuen eufemismes o emprar un llenguatge políticament correcte.
Vaja, en el fons és no dir les coses pel seu nom. :-)
Diplomàcia. També us en fan aprendre per repartir-la després.
Qui no vol, no sap qui és el seu nano, s'enganya ell mateix, aquestes falques acaben de fer el pes en la balança.Que bó!! Anton.
Real com la vida mateixa, dono fe. Més ens valdria parlar més clar, ni que només fos pq els pares no puguessin retreure'ns que no s'entenen els informes...
Penso com l'altra MOntse, si poguéssim dir les coses més clares, un altre gall ens cantaria, a tots plegats, però les teves traduccions són boníssimes! i reals!!!!!!!
petó de mestra a mestra
Jajajaja, és el primer any que he posat notes i a vegades sí que trobava que ho posava massa políticament correcte per no dir segons què! Molt bo!
Aquests dies són de bojos! Si no ens ho prenem amb cert humor...
jajaja, estic segur que tenies moltes ganes de dir les coses tal com sonen! Bona teràpia, oi?
Ost3, repassaré l´informe del meu net Pau que esta a P3-A, quina gràcia.
Diuen que li agrada tot el que fa referència a l´expressió artística.
Aprofito ... per desitjar bones festes de Nadal i bon despertar del Solstici.
Saps que ara pensaré en tu quan llegeixi les "notes" dels nanos..tot i que la veritat és, i això des de l'altre costat, que quan llegeixes segons quina parrafada ja veus que és una mena de "lleguatge estandard" i que el que volen dir és unaltre cosa (i sempre a pitjor!)
En el fons tampoc cal que et descobreixin que el teu fill és un mogut, un jeta o un sant..o no hauria de ser així!
jejeje la vida del mestre...
Eiiii però després dels informes, vacances de nadal, no??
:) Bones festes
Petonets
Jo era tot això que dius. Si arriben a rectificar la meva conducta a temps, ara seria delinqüent. Director de banc o alguna cosa així...
Vaja, em penso que t'agrada fer informes...
Ja tens permisos per penjar les fotos dels nanus???
Jo estic d'acord amb el comentari de Clint crec que als pares aquests informes no els hi haurien pas de descobrir res de nou, tan sols matitzar o complementar el que ells ja haurien de saber :-)
Ja està bé posar-hi una mica d'humor, ja, que bona falta ens fa.
jajaja quin post més bo. així que... adorneu una miqueta els informes???¿¿¿ res, que bones festes.
ei molt bona molt bon....més més, que dimarts quan llegeixi els informes pensaré amb vostè MESTRA jajajaja
besadetes amb pessics...
jejejejejeje! jo en vull més! ;)
Que bo, com m'hi he trobat en aquest post també.
Molt bones i merescudes vacances!
Salut
Una mestra catalana a Berlin m'explicava, fa un temps, que els alemanys tenen un "vocabulari especial" a l'hora de fer els "informes" dels nanos. Veig que això no passa només a Alemanya :-)
HAs puesto ese sentido del humor tuyo tan especial y me has hecho reír,los informes han sido una tortura en mi vida como maestra,yo soy de las que utilizaron la nomenclatura de Aprobado...etc,después del PA y NM (progresa adecuadamente y Necesita Mejorar)pero cuando nos dijeron allá por los 90 que teníamos que inventarnos todo eso de los informes, fue cosa de locos,tuvimos que inventar la diplomacia y repartirla,no nos la enseñaron y el lenguaje retorcido y con tanto rodeo y eufemismos acaba dando unos dolores de cabeza que ...en fin,la peor tarea de ser maestro es calificar.Un beso
O perquè coi no feu els informes així de clars? Ben diàfans i argumentats?
Trobo inevitable reflexionar (cadascú té les seves neures). De deu anotacions (pinzellades d'humor fi)només dues són de caràcter positiu. Posaria la mà al foc, i la trauria intacta, al saber que tal desproporció no es deu pas a la teva manca de sensibilitat o a la limitada capacitat d'observació. Ben segur que no es degut a alguna d'aquestes coses. Però sí que hi vull veure un reflex de la dificultat de ser mestre i de la necessitat d'aprofundir en la col·laboració mestre/escola/pares en la tasca formativa que és el sentit d'aquests informes.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada