veritats ensucrades

Només he de deixar que passin els dies i la feinada dels desembres a l'escola.

Després dormiré, dormiré mooooooooooooltes hores seguides, espero que sense somnis i sense saber cap on va el món, que, hores d'ara, la veritat, tan se me'n fot (mentida, però què voleu que digui)

Avui hem parlat del Nadal. Els he explicat d'on ve això de la celebració, dels pessebres i tota la resta, que els fa tanta il.lusió.

No me n'he pogut estar. Com sempre, quan els explico això, els expliquem que Josep i Maria vivien en un país ocupat pels romans, (anem a recordar l'Astèrix i els gals que defensen el seu petit territori, per ajudar-los a entendre això de la conquesta d'altres països que no són el teu). I els recordem que Catalunya és un país ocupat, i que jo quan era petita... En fi, tot allò que ja sabeu.

I acaben mirant-nos i deuen pensar què coi els expliquem (no parlàvem de Nadal, i del tió i dels reis mags???) Però, ni que sigui per primera i última vegada a l'escola, el paral.lelisme d'ocupacions i de rendir comptes al conqueridor, l'hauran sentit. I sabran que a un conqueridor li has de pagar impostos, t'ha de controlar, et fa anar de corcoll i encara no et dóna el que et pertoca. Que canviin els romans pel que vulguin.