21 de gener 2009

Quatre (o més) idees sobre la pau (Kant)



M'agradaria que les il.lusions que es manifesten avui, trobessin el camí per arribar a un bon port. Imagino, gairebé asseguraria, que molts anem fent el matix, buscar i llegir, i pensar si el canvi possible allà, ens repercutirà aquí (i allà, més enllà i encara més lluny, països que tots coneixeu)

Per això he arribat a unes pàgines de R. Alcoberro. I d'allà a una tria d'autors i de textos filosòfics. I goso encetar una mena de recull d'idees Kantianes sobre la Pau que, rellegint-les, m'han agradat. Perquè sacsegen el pensament.




Tesis fonamentals de la Pau Perpètua

· La pau només pot ser perpètua (nosaltres la considerem un somni)
Perquè una altra cosa no seria pau sinó, senzillament, armistici. Per això la pau no vol dir que no hi ha combats o que les hostilitats s'han ajornat, sinó que significa una cosa més important: que s'ha anat a l'arrel dels conflictes i no als seus efectes superficials.

· Però, de fet, sempre és efímera (d'acord, no?, per molts pobles, desconeguda)
L'experiència mostra que les paus són fràgils, mentre la guerra és rampant i infinita. De fet, existeix en forma latent abans de ser declarada.


· La guerra és un escàndol de la raó: mai no pot ser un mitjà (i es fa servir com a mitjà per buscar una pau suposada)
La guerra pot trobar una justificació per la seva finalitat: resoldre les diferències, però quan la força es retira, les diferències reapareixen. A més, en essència, la guerra és parasitària. Tan sols dura mentre hi ha quelcom a destruir. I quan no hi ha res a destruir s'acaba.


· La pau constitueix una exigència absoluta de la raó (aquesta raó universalment s'ha perdut, ara és un somni)
Ho és en la mesura que només ella és la condició que permet les relacions entre individus racionals. Les persones no poden ser tractades com a coses, no són "carn de canó". La pau, com a conseqüència de les relacions interhumanes a través de la llei, és una exigència per tal de fer individus morals.


· La pau ha de ser, doncs, instituïda pel dret (en canvi s'institueix el dret a poder fer la guerra, anomenant defensa, terrorisme...)
Donat que la pau no existeix espontàniament, cal fer-la existir a través d'una eina que la instauri voluntàriament. No hi haurà pau com una situació de fet, sense una institució jurídica, de dret. Per això parla d'instauració de pau i no de declaració de pau. La renúncia a la força cal instaurar-la jurídicament.


· La pau és la finalitat i la raó d'ésser del dret (ara, el dret il.legalitza i busca engegar guerres)
El dret només té sentit si significa trencar amb la força i instaurar un principi racional de relacions. El dret regula la pràctica en nom d'una idea: la seva raó de ser és reemplaçar la força per un conjunt de relacions racionals. En el dret cadascú va més enllà dels seus desigs, capricis, etc., per tal de buscar la claredat i l'equitat. I només pot complir la seva funció si ningú no està per sobre de la llei, per això l'Estat ha de ser republicà.

·La pau perpètua és una idea reguladora i una realitat les condicions de possibilitat de la qual cal pensar.
La pau fonamentada en el dret expressa un ideal normatiu. Que existeixi o no realment és secundari i no canvia en res el deure de cercar-la. Igual que prohibir el robatori no acaba amb l'existència real de robatoris, tampoc el fet que hi hagi guerres no és argument per tal d'anular l'exigència, ètica i jurídica, de la pau. La pau és una "idea reguladora". El problema de la pau perpètua -contra Rousseau- no és el de si constitueix o no una expectativa realista, coherent amb els fets, sinó que la seva raó de ser -en tant que "idea reguladora"- és la de corregir els fets.

Però no n'hi ha prou a considerar la pau com a ideal; si és "reguladora" es perquè ha de reglar l'exigència jurídica. La pau no és una quimera en la mesura que és una realitat de dret -i un dret sense efectes no seria tal dret.
La pau és un deure moral i com a tal deure no pot ser considerat sense burla com a incapaç de determinar l'acció.
En definitiva, cal pensar les condicions que fan possible la pau perpètua no pas com un entreteniment intel·lectual, sinó en la mesura que arrela en les condicions de possibilitat, jurídiques i morals, d'un Estat just -és a dir, republicà.

Una perla de regal:

- Els exèrcits permanents han de desaparèixer completament amb el temps
Aquest article es pot interpretar en dos sentits: empíricament no s'ha de pagar un exèrcit professional perquè, si es té, s'acabarà usant. Però, a més, moralment pagar persones per matar és convertir-les en instruments, en mitjans, i això és contrari a la dignitat dels éssers racionals, autònoms.
Contrastem amb la nostra realitat...

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Avui, això és una bassa d'oli, fins que... com tu dius, ho contrastem amb la relalitat. Aleshores, em fa pensar que no avancem, que el gènere humà sempre ha resolt les coses a paracades, encara que hi hagi tanta gent, tanta! oi que si? tanta que cregui que la pau ha de ser permanent.

assumpta ha dit...

Com bé diu la Carme, sempre a patacades, sempre igual.

De veritat que no es pot fer res???

Espero que algún dia no sigui notícia, perqué la Pau ja sigui la quotidianitat més absoluta.

Striper ha dit...

La guerra es lo obsolet que es tindria de eliminar.

Anònim ha dit...

Lluitem per la llibertat...

Henry The VIII ha dit...

Zel, ets una bandida i ho saps. Moltes vegades quan he entrat al teu blog he tingut la sensació d'entrar en una mena de dejavu o com es digui. Vull dir tipus com quan amb amics entràvem en un pub i deiem: collons, aquestos ens han fotut els discos que tenim a casa i els estan ficant (i era agradable). M'explico de pena però és així. Que suposo que em passa el mateix que a molts que entren al teu blog. I això mola.

Kisses!

Josep ha dit...

L'article és incomplert, ja que no va al rovell de l'ou: Qui, quan, com i per què declara la guerra. Qui té poder per a ordenar a un altre ésser humà matar i morir per la causa que sigui.

El poder, eus ací la clau de volta

Waiting for Godot ha dit...

Feliz 2009! :) Besos.

rebaixes ha dit...

La guerra sembla ser que és perpètua i es perpetúa.
Per que no es fa amb la Pau? S'ha dit el Poder./ Ha d'haver-hi la contrapartida, que hi hagi el Poder que estableixi la Pau perpètua. O sigui que existint Guerra i Pau s'ha de fer la Guerra per obtenir la Pau, per que ara sols es fa la Guerra perpètua per anonar la Pau. Qui hi viu d'aquesta Guerra perpètua?... Fins em liaré a mi mateix.Dins nostre estem en Guerra o en Pau? Deu ser extensible... La Guerra si que hi és fins quan ens diuen que hi ha Pau. La Guerra és el motor destructor, per que la Pau construeixi una i altra vegada sobre la ruina de l'individu, colectiu, etc.I el faci somniar en una Pau perpètua... Teorìes, idees, pensaments... Realitzables? Anton,un vell que voldria viure en PAU, conviure en PAU, reviure en PAU... Calleu, que la Guerra aguaita propet.

nimue ha dit...

la veritat és que són frases d'aquelles per emmagatzemar i anar reflexionant mica en mica...

Albert ha dit...

Abans, els conflictes és resolien amb guerres, batalles, eren les epoques dels grecs,romans,les croades, les guerres mundials, ara...també, per tant no hem evolucionat gens, és tal qual 5000 anys, i com ha canviat el mon !!!, però les guerres no canvies......
Això ens hauria de fer reflexionar....

Helena ha dit...

Molts dies sense seguir-te pels exàmens,
i quan per fi et llegeixo els darrers posts m'esgarrifo.
el motiu és evident.
quan acabarà la guerra? no aquesta sinó totes?
pot existir un estat de pau permanent i universal?