23 de gener 2009

sense solta ni volta

la tarda em porta una teranyina boirosa que ha deixat quatre gotes que s'allunyaven cap al mar, començo un fi de setmana carregat de feina i sense ganes de fer res...
torno a passar davant les canyes, amb el roig darrera, quan ja no queda aigua al cel, amb un cansament sa, aquesta setmana ha sigut bona amb els nens, hem estat bé, hem rigut, ens hem enfadat, però hi ha bon ambient, hi ha més connexió, treballen...


em vindria de gust enfilar-me dalt d'aquest avió, que qui sap on va, però m'hauré de conformar amb pujar al tren de la roba bruta...

em regalo una aturada i miro la bellesa dels arbres encara reclosos dins seu, potser m'agraden perquè fan un xic com jo, esperen escalfors per treure la vivor.

darrera, la colla endreçada dels ensinistrats, educats i arrenglerats, ordenadament posats, esperant obedients a ser prou alts i amb la justa mida per passar per l'asserradora, arbres domèstics que no es mouen del camí traçat, perduda la ufanor del créixer salvatge.
no seré pas com aquests, jo, també m'arribarà l'hora, però m'hauran de córrer al darrera...

30 comentaris:

Striper ha dit...

Post magnificament ilustrat, perfectament escrit, i que em deixa el cuc de la reflexió al cap. Bona nit.

Edurne ha dit...

Huyyyy, esta última foto me ha dejado totalmente obnubilada!
Bona nit, maca!
Petons i abraçades!

Tere ha dit...

Maravilloso reportaje,fotos fantásticas y tú eres sensacional.Abrazos,besitos

- assumpta - ha dit...

Això de seguir els guions estaberts ..., millor com tu dius que t'haguin de correr al darrera.

Bon cap de setmana i, si pots, deixa la feina una mica de banda !

Ferran ha dit...

Segur que el blau fantàstic d'aquests cels empordanesos t'aporten tota l'energia que et calgui, per aquest cap de setmana i tots els que vinguin.
Bon cap de setmana, Zel!

sargantana ha dit...

quines imatges mes boniques..saps que es el que mes m'agrada? els avions....al mati...just quand es lleva el sol...es tornen com agulles d'or cusin nuvols..i al capvespre igual...em te obnubilada!! jejjeje

Sergi ha dit...

Quina enveja de fotos, quin mòbil tens? He he.
M'ha agradat molt això dels "arbres domèstics" semblen xais...
Bona rentadora!
(Ups, em sap greu)

Carme ha dit...

Deixa'm que faci una energica protesta pel teu títol. Sense solta ni volta, serà ell i no pas el post que no té ni solta ni volta. A mi m'agrada molt el teu post. Em sembla un post frontisa, un moment de canvi d'un estat a un altre. D'un moment aun altre. Recordant la setman, observant el moment, i pensant en le s c ose s que tenim per davant, encara que sigui una rentadora...

I unes fots precioses. I la de la capçalera també. On és?

Té la mà Maria - Reus ha dit...

nena, no puc comentar tan com voldria, però sempre et llegeixo amb carinyo, saps que sempre soc al teu costat

un petonet

khalina ha dit...

Quines fotos tan precioses, acompanyades de les teves paraules.
M'ha fet gràcia això de "pujar al tren de la roba bruta"... I totes les reflexions sobre arbres i possibles similituds.

XeXu ha dit...

Ostres, després de l'últim paràgraf del post queda malament que ho digui, però m'encanta la darrera foto, amb aquesta sensació de profunditat, i aquestes fileres. Serà que a mi m'agrada massa l'ordre?

Jesús M. Tibau ha dit...

boniques fotos i bonics pensaments

rebaixes ha dit...

No faré em ve al pensament, però alegrar-me que deixis els esbatecs esbatnats d'altres dies, jo crec que veient eixos cels i arbres entra una pau difusa i al mateix temps consistent, i si aquí hi barregem l'escrit que és una part importantíssima, m'assec a escoltar la teva veu i esbrinar tot quan vols dir amb llargues paraules.És delectant, l'orella s'acostuma al so i sent el remor dels arbres i la visió de núvols empesos pel vent que comença a bufar i... M'encanta també quan parles sense aquest nervi ferit...
Quan la qüotidianitat hi treu una dolçor que trespua en les galtes i no ens podem resistir a fer-hi un petó amic per que els dos hi guanyem.Anton.

rebaixes ha dit...

Una cosa, t'he vist allà a Top Català. Ho he vist molt fora de teu nivell. Jo hi entraré cada dia si no em sorgeix cap inconvenient.Espavila, que va per tu.Anton.

Rita ha dit...

Unes fotos fantàstiques!!! Amb el que m'agraden els cels empordanesos... És com un regal... gràcies!
Bon capde, preciosa!!

Jordi Pinyol ha dit...

I tant que la cosa ens diverteix...

I ens agrada el que estem fent. Com, si no, es podria entendre que haguem estat 20 anys fent un programa de ràdio com aquest, per pur amor a l'art i que, a hores d'ara, continuem amb les mateixes ganes (o més) que el primer dia?

Molts petons, bon cap de setmana i compte amb el vent (si també en fa per aquí a dalt...)

:)

george ha dit...

Que macas t'han quedat noia, uns contrallums molt bonics plens de color i sensiment.
Una forta abraçada i bon cap de setmana.

Anna ha dit...

Zel,m'afegeixo a la protesta de la Carme.... sense solta ni volta????
Fotos precioses acompanyades de sentiments i de bellesa fent deliciosa fins hi tot la quotidianitat de posar una rentadora.
Petonets.

Violette ha dit...

Quines fotos tan boniques, Zel... M'agraden moltíssim!!
Una abraçada, bonica.

sergibr ha dit...

Ets una crack. Quines fotos tan xules i quina prosa tan maca.

estrip ha dit...

magnífiques fotografies.
Els arbres ordenats, de tant ordenats que son, potser son salvatgement ordenats.

Assumpta ha dit...

Magnífiques fotos... on vius? al paradís? :-))

I m'ha passat igual que a Xexu, la darrera foto m'agrada... i això que jo sóc la persona més desordenada del món (i amb diferència sobre la segona) :-))

nimue ha dit...

i tant que hauran de còrrer! no ens deixarem atrapar tan fàcilment, eh? les fotos són precioses, com sempre...
Has vist quin vent! buf! no sé si preferisc el fred abans que aquest huracà!!!

Anna Tarambana ha dit...

La última foto amb el comentari sñon... uau!

Joana ha dit...

Unes imatges molt maques... molt!

Cesc ha dit...

Mare de Déu, tens unes fotos úniques... m'encanten, te'n puc robar alguna? el tren de la roba bruta... és boníssim... un dia agafaràs l'avió :)

núria ha dit...

A vegades penso que hauria de 'ser obligatori' veure com surt o com es pon el sol cada dia...

Joana ha dit...

Cada dia ni que sigui un instant val la pena regals com aquest!
Que tinguis un bon cap de setmana amb rentador inclosa!
A casa a més hi ha un parell de corosses( per culpa d'un genoll :)) que campen a tot arreu i necessiten "mimos" a tort i a dret...o sigui que ves preparant-te ;)
Uiii que ens estem creuant!!!

elur ha dit...

quina meravella de fotos Zel!!!!!!!
una abraçada!!

iaiapunkarra ha dit...

Hola!
Unes fotos molt boniques.
Aquest paisatge m'és vagament familiar... Especialment l'últim, el del ban, i la seva descripció, genial!