20 de gener 2009

tot per tu, si pots...



Avui, que comença un nou període a l’estat totpoderós, hauria de ser el moment d’aplegar tots els bons desigs que hem anat desant a l’armari de la memòria, i llençar-los al vent, a veure si hi ha sort, i algun, ni que siguin poquets, arriben a bon port. Si les orelles d’aquest home que avui es trobarà amb el merder més gran mai imaginat, (governant un país on les arrels i els principis de la democràcia s’han perdut, on han cremat les llibertats dels altres pobles, escoltant els reclams que li venen de mig món), tindrà feina, però que molta feina.

Jo, si em trobés al seu lloc, reclamaria poder treure tots els superherois del calaix de les andròmines, tots els publicats i imaginats.
Es tractaria de fer uns cursos accelerats d’actualització i posar-los a la feina ja, rapidet, que falten mans més que humanes i cervells privilegiats. I sobretot, li faltaran cors valents i sencers, amb una capacitat d’eixugar sofriments i repartir sense esperar res a canvi (de moment). No sé pas que hi hagi cap super heroi d’aquesta mena, i tampoc cap creença, tal com allà es coneixen, que puguin oferir aquest servei. Evidentment, això és una petita broma que em ve al cap quan penso en “allò”(EEUU)

Tanmateix, jo, humilment, li oferiria un consell. I li ofereixo de franc, sense cap interès.

El consell és molt senzill, Obama, sigues un bon líder.
Pel que vaig escoltar no fa gaire, tenim el concepte de líder capgirat.
Es veu que, acostumats com estem als governants i amos de torn, que funcionen amb la llei de la por, ens hem posat al cap que un líder ho és pel fet de saber controlar, gestionar, manar, tenir collat...i tots els adjectius que suggereixen poder dur.
Mal fet i mal entès!!!!
No, estimats amics i amigues.
Un líder ha de provocar i permetre que es generin canvis cap a millor, ha de ser capaç d’il.lusionar, ha de promoure la creativitat i l’alegria, ha de possibilitar la felicitat i, des d’un entorn que encomani confiança, motivació i compromís, ha d’aglutinar i cohesionar equips humans per aconseguir entre tots les fites desitjades.
I en un equip així, ja hi haurà qui gestioni, qui faci les feines que calgui fer, però mai des de l’òptica del poder pel poder, sinó del poder constructiu que passa a ser un bé comú. Amb el temps. Esperem que no hi hàgim d’afegir la canya. Ai. És un somni. O no. Què passa, podem somiar i que una micona sigui realitat, no?

16 comentaris:

Edurne ha dit...

Huy, pues estábamos buenos si no pudieramos soñar! Si casi es lo único que nos queda!
Y a este hombre, a este Obama que ya se ha liado la manta a la cabeza, habrá que darle un buen márgen de confianza, porque yo creo que le van a poner todas las zancadillas del mundo mundial. Ya lo tiene todo minado y podrido, Bush se lo ha dejado todo hecho un vertedero, una auténtica mierda... y nos ha a rrastrado a todo el orbe detrás!
Podrá hacer frente a todo lo que se le avecina, le dejarán, querrá...?
Esperemos, veamos y... confiemos! Digo!
Petons i abraçades!

Striper ha dit...

Desitjo que signifiqui un canvi molt profund...i que el mon millori.

Montse ha dit...

A mi em fa molta por. Obama no és lliure, segur! tinc por que el lliguin de mans i de peus, que el facin fer pactes estranys, que no el deixin ser com a ell li agradaria ser i que passi - en definitiva- com amb aquell Papa de "Las sandalias del pescador", que volia canviar el Vaticà i es va trobar que no el deixaven perquè ell només era una peça en el gran joc de poders...

Obama, sigues un bon líder i que la força t'acompanyi!

Assumpta ha dit...

Doncs m'ha semblat molt maco l'exemple de la Montse de la peli de "Las sandalias del pescador"... veurem que "pot fer" Obama...

Per desitjar-li sort, que no quedi.

Ferran Porta ha dit...

Un líder, benvolguda Zel, ha de ser capaç de treure'ns d'aquest merder global en què estem immersos. I dubto que existeixi aquesta persona. I em fot dubtar-ho, perquè sense esperança... què ens queda?

Malgrat aquestes temences, Obama m'agrada i desitjo fervorosament que sigui capaç, realment, de donar la volta a la situació del món.

I una altra cosa: què bonic ha estat veure l'imbècil d'en Bush fotre el camp per sempre!!!

Una ha dit...

Por primera vez en unos meses algo atrapa enteramente mi atención con alegría,confianza e ilusión,me ha gustado lo que ha dicho y necesito confiar en él,si Bush tuvo la libertad para patear el Planeta como un oso en una cristalería ¿por qué Obama no va a tener la misma libertad para hacer las cosas bien?Las que pueda,claro,sólo es un hombre...aquí sigo en la CNN disfrutando de un día alegre e ilusionante.Abrazos

Anònim ha dit...

A veure si es comporta com Déu mana...

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Bàsicament un bon governant el que ha de saber fer és delegar i tenir cura de a qui delega. Crec que Obama de moment i pel que ens arriba,el futur el fa esperançador per qui ha escollit com a col•laboradors, al menys la valoració que fa la premsa del equip de govern és bona.

Creuem els dits.

Jesús M. Tibau ha dit...

un actor d'EEUU que ha anat al programa del Hormiguero, ha dit que avui el seu país entrava al segle XXI. A veure si és veritat.

Carme Rosanas ha dit...

Jo també penso una mica el que diu la Montse, però per somiar un món millor que no quedi.

Molta sort a Obama i al món sencer, la necessitem.

Sergi ha dit...

Doncs a veure si t'escolta i et fa una miqueta de cas. Serà difícil que remunti la situació actual, però li desitjo molta sort. Això sí, no crec en els miracles.

Albert ha dit...

Esperem que sigui l'inici d'una nova etapa, la necessitem , aquell retrasat de president ha deixat un mon caòtic, com és que aquest tipo de personatge , surt per la porta gran com si fos un emperador si el que tenia que fer és enviar-lo a guantanamo....??¿'¡¿

sargantana ha dit...

gent de poca fe!! donem-li una oportunitat...pinta be no?
;) sargantana

Jordi Pinyol ha dit...

Ja veurem què passa...

El que està clar és que de feina en té, no s'avorrirà pas.

Ara només cal esperar a veure si la fa bé.

robelfu ha dit...

Tots mirem a Amèrica, encara que molts ho neguin. Un canvi al país més popular suposa un impuls a tots els altres països.
Donat el sistema de vot tan particular dels americans- que haurien de canviar- ha estat una participació il·lusionada dels votants.
Obama significa o podria significar un gir en la política i la lluita per ideals d'igualtat, tolerància i integració, a més d'altres qualitats.
Il·lusió i esperança.
Espero que ho aconsegueixi.
Un petonàs

nimue ha dit...

Doncs jo estic il·lusionada amb aquest senyor. Em causa bona impressió. I almenys que ens deixen una porta oberta a l'esperança. Tot no ho farà bé, evidentment. Però a veure si algunes de les importants...