17 de febrer 2009

morir a 20 metres de la vida


Asseguts al voltant de la taula, amb els entrepans, les cerveses, i esperant el cafè, reüllen i miren les notícies.
Recuperen cossos de l’aigua. Nens de pell fosca, estirats pels braços, lluents les pells de l’esquena i el ventre, brillen amb el sol, molls i erts.
Ells, els taurons, no fan cap gest. Llueixen també pell, això sí, blanca i rosada, d’aliment sobrer. Demanen un altre cafè, algun una copa matinera. S’esbraven rondinant de la crisi, on anirem a parar amb tants que vénen, això ha de petar... Cap comentari pels morts. Nens, dones embarassades, fugint de la misèria. Només són una xifra, més infants que no tenen cabuda al món del nord, ni al seu.
Cap gest, no els reconeixen, no hi ha ni dol ni engruna de tristesa. Com si no fossin de la pròpia espècie.
Demanen el tiquet, riuen, rondinen pel descans acabat. Botzinen i fan compte enrere esperant acabar la jornada. Plans pel dissabte?
Mentrestant, un canvi d’imatges. Recuperada la normalitat a Andorra, els passos a les pistes oberts, baixa el risc d’allaus. Cues infinites diumenge al vespre per tornar a les ciutats, després de l’esquiada. (Crisis? What is a crisis?)
Canvis d’imatges. Els escàndols de corrupció, tants milions que ha guanyat aquell i l’altre amb... Surten al carrer, la veu de les notícies s’esvaeix. Humans com són, es preocupen només per la pròpia supervivència, oblidant la mort dels altres. Humans? Potser encara no. Es pensen ser únics en el dret a viure mig bé. Qui plora tantes vides perdudes? Ells no, no són dels seus.
M'ha fet ràbia llegir això i això.
I he escrit una altre de les meves bogeries aquí.

15 comentaris:

josep estruel ha dit...

Hola Zel.
Ja som insensibles a gairebé tot. No falta gaire tems perquè tinguem que malair pertànyer a aquesta mena de gent que es diu ser humà
El teu escrit de per si ja dol. Gràcies Zel.
Una abraçada.

[Perdó per lo malament que escric.]

rebaixes ha dit...

A mi, una persona,uan dona, en un moment difícil em va dir : Em fas llàstima, Anton. /No m'ho vaig creure / Al cap d'un temps el seu marit va venir també a veure'm per oferir-me un tros de terra, i que jo seria el primer i que era jo el que me l'havia de quedar i.../ no varen passar massa hores, i un veí em va preguntar si m'havien ofert la finca tal, ja que a ell... / Mira, ens hem de vacunar de tantes coses que cada instant ens hem de punxar per lliurar-nos de quelcom./ Som pitjor que la bèstia més dolenta, sols volem diner i diner i diner... Hi veus que passa ara... Si jo et contés... No que et fa mal el genoll i no pots còrrer, per que aprtaríes a volar./ Elmeu pare deia que si apartessin tot el dolent que hi ha en la Humanitat i trinxessin la carn encara sortiria la maldat... Quantes coses es poden dir escribint, i fer el bé com et proposses tu, però, qui en fa cas? Era la reflexió que ens daves. Qui l'aprofitarà. Jo diria NINGÜ i encertaré, i ploro per això... T'estimo, ZEL, testimo i saps quina classe d'estimança és la meva.Anton.

mossèn ha dit...

no tinc paraules ... salut

yraya ha dit...

No sé lo que está pasando...parece que las personas se han vuelto insensibles, no sé si es que ya esto está a la orden del día o al no ser de los "suyos" les da lo mismo, de verdad que no lo sé, lo que si que tengo seguro que todas las muertes no duelen lo mismo...

Una abraçada

Josep ha dit...

De vegades m'indignen les campanyes de sensibilització. Per a què m'expliquen un problema si jo no en sóc el causant, ni en tinc la solució?

- Jo no sóc el Teodoro Obiang de torn, que roba el patrimoni del país que governa i tortura els seus habitants.

- Jo no sóc el Danny Archer de torn, que es forra traficant amb diamants, or, armes, drogues i éssers humans.

- Jo no sóc el Sarkozy de torn, que tolera i manté els tirans i els xoriços dels dos apartats anteriors. Tot pels Grans Interessos d'Estat.

Sensibilitzeu-los a ells.

...Ah, sembla que ELLS no en tenen, de sentiments...

Cesc ha dit...

Com moltes vegades t'he dit, sort que hi ha persones com tu.

Striper ha dit...

No calen mes paraules.

fada ha dit...

Sentir ràbia encara, però i la impotència? Perquè de bèsties en corren uns quants, però no poder fer per aturar-los... desespera. Gràcies per ajudar-nos a no perdre el nord. Una abraçada, maca.

Anna i Lluís ha dit...

Quina impotència zel..la gent no té sentiments, i kom molt bé dius, sembla que siguin insensibles..

fanal blau ha dit...

Malgrat haver entrat al teu blog un munt de vegades, encara no t'havia deixat cap comentari.
Zel, jo si estic convençuda que cal posar veu de denúncia davant d'aquestes situacions terribles. Conec nens i joves que han arribat en circumstàncies esgarrifoses, i avui aquesta notícia a mi també m'ha trasbalsat profundament. I no voldria mai que deixéssin de trasbalsar-me.
Que et milloris ben aviat, que ben segur que els nens t'esperen amb delit!
Una abraçada, Zel

garbi24 ha dit...

El que hauriem de fer per ajudar , e sprimer informar a aquesta pobre gent que la terra promesa no es tant maca com els hi pinten , i potser molts s'ho pensarien abans de travesar jugant-s'hi la vida .
Cada vegada la gent es més insensible i només procura per ella mateixa .
De vegades hem pregunto si anem directes al CAOS TOTAL.

Ferran ha dit...

Si n'hi ha de motius per apagar teles i ràdios a l'hora dels àpats. -Pel que fa als beneficis d'Iberdrola, com tantes altres companyies, sembla que per ara, de refundació del capitalisme, res de res: quatre segueixen fent-se multimilionaris, milions continuen pringant. Puta merda!

jrrof ha dit...

davant de tanta disbauxa fa por tant sols viure! has brodat el article! felicitats! res més a dir...

Joana ha dit...

Cada vegada que escolto comentaris racistes argumento això.
Venen perquè esperen trobar aqui "el maná", i troben el que ja sabem.
Molt dures les imatges...

qaesar ha dit...

Un día vendrán a oleadas a exigir lo que les hemos robado durante siglos...

Bssss