els tres llibres

Phong-Jo volia recollir en un llibre tots els contes i poemes que la seva gent guardaven a la memòria des dels temps més reculats. Sabia que, si ningú feia aquesta endreça, es perdrien molts tresors. I Phong-jo es va dedicar en cos i ànima a la feina. La gent del poble primer, i més tard els de pobles propers, van anar ajudant l’home, amb històries i també amb diners, perquè caldria invertir molt per fer una bona edició. Al cap d’uns quants anys i molts estalvis, gairebé a punt per acomplir l’objectiu, el monzó inclement es va endur terres, animals, cases i collites. Phong-Jo no s’ho va rumiar, i va repartir generosament tots els seus diners per ajudar la gent.
Va recomençar, pacient, l’estalvi. Poc a poc, a mesura que s’anava recuperant la vida i les collites, el cercle es va reiniciar. Passats els anys ja gairebé a punt per l’edició, una epidèmia espantosa es desfermà, i pobres i rics per igual, necessitaven ajuda. Phong-Jo, altra vegada va oferir tot el que tenia a qui ho necessitava.
Per tercera vegada es posà a treballar de valent per aconseguir estalviar. Ja era un home gran, es cansava molt, i no s’hi veia bé com abans, però la gent del poble, i la seva il.lusió i esperança l’ajudaven. Finalment va aconseguir acabar el seu llibre i el va poder editar. Va ser un èxit clamoròs. Els savis i els erudits parlaven bé arreu del país, del llibre de Phong-Jo.
Si pregunteu a la gent del poble, però, us diran que aquest no fou pas el seu primer llibre. Ells responen somrients, que és el tercer, i que els dos primers foren millors.