Relats Conjunts. Una altra proposta veïnal. Els guerrers de terracota

Jiang, Huang, Xiang; Fuang, Xan, Fung, Dan, Fan, Feng, Hong, Jun, Li Jian, Lee, Chang, Bo, An, Bei, Feng, Hui, Ying, Huan Yue, Lian, Na, Qi, Lien, Wan, Wei, Xiao, Xin, Yun, Zhen, Lin Yao, Qing Yuan, Qiao, Rao i tants d’altres, que no cal dir-los tots, que no acabaríem el conte, formaven un esplendoròs exèrcit. Un exèrcit disposat a tot... a tot? bé, a tot, tot, no.

Preparats per les batalles que els prometien glòria i riqueses, o mort i glòria eterna al costat de l’emperador Jade, l’emperador celestial, s’entretenien a donar llustre a les armadures, amb minuciosa i pacient gràcia. Tasca feixuga i cansada que va durar moltes hores. Al vespre, qui més qui menys, esperava que la intendència s’hagués preocupat per les menges. Però no, no hi havia res preparat, els bols buits, l’arròs per bullir.

N’eren tants, però tants, que no hi havia manera d’establir a qui tocaria fer els àpats, i tot seguit rentar els atuells. Conten que la gana els va fer espavilar, però a l’hora de la neteja, ningú estava disposat a perdre les poques hores de dormir rentant bols. I bruts van quedar.

L’endemà, ni un sol atuell estava a punt per preparar l’esmorzar. Barallant-se com micos per un plàtan, finalment van arribar a un pacte. Els primers a moure’s, a sortir de la formació, serien els encarregats de netejar la plateria. Cadascun d’ells pensava que a tossut ningú el guanyava, i restaren quiets.

Heus aquí que encara els tenim perfectament drets i formats, perfectament fossilitzats. Qualsevol es mou, davant les piles de vaixella que espera encara escampada que algú la desi...