12 de juliol 2009

homenatge Carles Riba

Que jo no sigui més com un ocell tot sol,
ales esteses sobre un gran riu
per on davallen lentes barques de gent que riu
a l'ombra baixa del tenderol,
i el rai que el muntanyenc mig nu, enyoradís,
mena amb fatiga cap a ciutats
que estrenyen l'aigua lliure entre molls oblidats
d'haver-hi comes verdes amb arbres i ramats
i un cloqueret feliç.



La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor....
Tot en mi torna somni: nuvolet d'ombra i d'or
que flota i fina lluny de la mà.
Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,
qui de recança ulls clucs es peix,
tenen més que no jo, que, estrany a mi mateix
i alt sobre els altres,
guaito l'ona incessant com creix
i minva cap al mar.



¿Quin moviment humà pot encara desfer
l'encant, llançar-me sang i sentits
a la presa, que és nostra, afanyada, entre els dits,
o al cant, que d'home a home va i ve?
¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?

18 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Encara que siguin vacances, encara que estiguem a l'estiu, encara que us avisem amb només quatre dies d'antelació... hi ha companys de viatge que sempre són aquí.

Gràcies, zel!

Assumpta ha dit...

Zel, amb el teu permís (jeje) passo l'enllaç d'aquest post al blog de Xavier Caballé (Diari d'un llibre vell, que porta un recompte de col·laboracions) :-))

http://www.llibrevell.cat/wp/

McAbeu ha dit...

Molt ben triat el poema i molt adients les fotografies, magnífic homenatge!

fanal blau ha dit...

Zel,

no podies faltar!

Preciosa poesia i fantàstiques fotografies que l'acompanyen!

una abraçada!

Tonina ha dit...

Guapíssim zel. Un homenatge preciós.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Molt bon homenatge, cada dia et superes.

Petons.

novesflors ha dit...

Preciós. Quines imatges!

Marta ha dit...

Jo em quedo amb aquests últims versos:
...i l'aigua indiferent l'endú,vençut rebel
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?
I hi afegeixo;
tornarà el seu anhel,
vencerà l'esperit rebel,
el seu plany es sentirà
i el seu mal es guarirà.

jo artin au ha dit...

M'agrada la manera de dir (tota la segona estrofa) "tenen més que no jo"
(Quin poema...!)

rebaixes ha dit...

Això és la divinitat. Tries del millor el millor. Gràcies noia, és pot sentir, però dir...Anton.

Josep ha dit...

Moltes gràcies Zel, és preciós.
Una abraçada.

Clidice ha dit...

Gràcies :)

Ma-Poc ha dit...

Bones fotos, tot preciós!

kweilan ha dit...

El pas del temps...uns versos preciosos, zel.

rits ha dit...

molt bonic, els versos i les imatges. La posta de sol, espectacular

Puigmalet ha dit...

Preciosa combinació.

Gràcies per recordar Riba!

Josep Maria Yago Suau ha dit...

Salutacions i petons, Zel. Bon post.

Trini González Francisco ha dit...

Que bonic, Zel! Meravellós! Una abraçada.