Ahir, els veins de dalt celebraven quelcom que, de moment, ens està prohibit, però l’esperança no s’ha de perdre.
Ara, jo em pregunto, mirant el món des de la meva petita finestra,
-Avui, viure en una monarquia, una república (bananera o no), una dictadura o dins d’un cubell d’escombraries amb quatre rics i un exèrcit, garanteix alguna cosa?
-Seria cert, metafòricament parlant, que a nivell ideològic, i de lluita i compromís, amb Franco vivíem millor? (alguns segur...)
-El dret a vot garanteix que el meu vot tingui algun dret?
-La idea de la universalitat (bla bla bla) venuda com que el món no té fronteres, ens aboca de manera irremediable a veure morir qualsevol petit país, ètnia o cultura? (pregunta retòrica, perquè ja es veu que sí)
-Donat que l’exèrcit és una condició sine qua non, què guanyen els qui no tenen monarquia per mantenir, tret de la pasta que els paguen? Vull dir, ja sabem d’on vénen les hòsties arreu...
-Estan millor a Franca i Itàlia amb el Sarko i el Berlusco? No sé, ho dic perquè també paguen les senyores dels seus senyors, les festes, els iots....vaja, la vida en rosa...
I finalment, i no per això menys interessant,
-Què jollons volen, defensen, persegueixen els convergents i unionistes? Sí, sí, ja sé que no n’hi ha un pam de net, però, juro que no entenc res de res, tot i que tinc una teoria. han fet una regressió important al temps de l’etapa 0-3 anys (vicis de l’ofici), i són en ple moment de les rebequeries. Sí, potser teniu raó, ells no són d’eixe món...
Ara, jo em pregunto, mirant el món des de la meva petita finestra,
-Avui, viure en una monarquia, una república (bananera o no), una dictadura o dins d’un cubell d’escombraries amb quatre rics i un exèrcit, garanteix alguna cosa?
-Seria cert, metafòricament parlant, que a nivell ideològic, i de lluita i compromís, amb Franco vivíem millor? (alguns segur...)
-El dret a vot garanteix que el meu vot tingui algun dret?
-La idea de la universalitat (bla bla bla) venuda com que el món no té fronteres, ens aboca de manera irremediable a veure morir qualsevol petit país, ètnia o cultura? (pregunta retòrica, perquè ja es veu que sí)
-Donat que l’exèrcit és una condició sine qua non, què guanyen els qui no tenen monarquia per mantenir, tret de la pasta que els paguen? Vull dir, ja sabem d’on vénen les hòsties arreu...
-Estan millor a Franca i Itàlia amb el Sarko i el Berlusco? No sé, ho dic perquè també paguen les senyores dels seus senyors, les festes, els iots....vaja, la vida en rosa...
I finalment, i no per això menys interessant,
-Què jollons volen, defensen, persegueixen els convergents i unionistes? Sí, sí, ja sé que no n’hi ha un pam de net, però, juro que no entenc res de res, tot i que tinc una teoria. han fet una regressió important al temps de l’etapa 0-3 anys (vicis de l’ofici), i són en ple moment de les rebequeries. Sí, potser teniu raó, ells no són d’eixe món...
D'acord, potser nosaltres tampoc, però bé hi hem de viure, mal que ens pesi...
12 comentaris:
quin país aquest que ens ha tocat viure, i que malgrat tot no canviaríem per un altre
Jajajaja quan he llegit "els veïns de dalt" que celebraven alguna cosa ho he interpretat literalment... i pensava ves a saber què de sorolls, música alta a les tantes de la matinada (estic molt sensibilitzada jo amb els sorolls que no permeten el descans) :-))
Ah!! Doncs els de Convergència i Unió el que volem és que no facin tanta comèdia els altres i que aconsegueixin el que s'ha d'aconseguir. El numeret d'ERC tancats no sé quantes hores per decidir si acceptaven el que estava cantadíssim que acceptarien perquè no volen perdre el sillonet i el cotxe oficial...
Buf! Per un moment em pensava que al pis s'havia colat el Mas i el tripartit sencer a donar-me la murga!
Ja pots seguir dormint, tranqui; que si no hi ha festa, jo no faig soroll.
Jo, el que em pregunto és que és l'Estatut, que no para de sortir, amunt i avall, que al final, de tan rebregat no el coneixerà ningú.
Tant els uns com els altres ens demostren, abastament, que el país els importa ben poc. Aquí, del que es tracta, és de defensar cadires, els uns perquè les tenen i els altres perquè les volen tenir. I, enmig, nosaltres, creient-nos-els i fent-los el joc.
Espanya és una dona molt bonica que m’enamora però en la que no m’hi entenc, per tant cada un a casa seva.
INDEPENDÈNCIA!!!!!!!
Amb els veïns hem estat de molta pega. Els de dalt seran com seran però com a mínim tenen un cert estil i personalitat, però els del costat son cutres i detestables.
;-)
Per mi no n'hi ha prou ni amb aquest finançament, ni amb l'estatut que va sortir signat de la Moncloa, ni amb el que va sortir del Parlament de Catalunya, l'única via és la independència.
De vegades donen ganes de marxar a viure en una illa poc habitada i sense cap règim de govern a sota un cocoter amb la canya de pescar i només pensar amb ser feliç i no passar gana .
El diner ho espatlla tot
No hi ha un pam de net, en cap d'ells. No en salvo cap ni un!
Crec que la Clídice ha expresat molt bé el que vull dir.
"No sé farta isir nada más"
Mal si n'hi ha..., mal si no n'hi ha... i passa el temps i "Marieta, res no veig!" No sé si m'explico... :)
Publica un comentari a l'entrada