Per no perdre la memòria, Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog.

100 anys de la Setmana Tràgica. Independentment de tots els fets patits per uns i altres, posats a la força milers de reservistes a fer una guerra que no era la seva, indignats quan es va saber que els benestants es podien pagar el luxe de quedar-se a casa amb els seus, el poble va perdre primer la paciència i més tard, segurament el seny.

A conseqüència dels fets, Francesc Ferrer i Guàrdia, entre d'altres, fou pres, jutjat i executat el 13 d’octubre de l’any 1909. No hi fa pas de més recordar quina mena de propòsit va marcar la seva vida i obra.

La figura de Ferrer i Guàrdia s’ha erigit de caràcter internacional atès el projecte ideològic i pedagògicament innovador que va promoure als inicis del segle XX mitjançant la defensa de valors com la coeducació, l’ensenyament científic i racional o l’educació integral de les persones. Aquestes idees lliurepensadores van ser traspassades a diferents països, i conegudes arreu d’Europa per la tasca desenvolupada en favor de la transformació social amb l’Escola Moderna. (trobareu molta informació aquí: Biblioteca Fundació Ferrer i Guàrdia)

I val la pena, encara tenim molt a aprendre pel que fa a alguns principis pedagògics.

El discurs inaugural de la primera escola, on per primera vegada qualsevol criatura i de qualsevol origen seria tractada amb total igualtat i sense cap diferència per raó de sexe, començava així:

"Us saludo, nens estimats, que sou l'objecte de la institució que neix en aquest moment, el punt inicial de la vida pràctica d'una idea que durarà tant com duri la humanitat. Un saludo, pares que ens heu honrat amb la vostra confiança. Us saludo, treballadors, representant els vostres companys, honreu aquest acte. Tinguem tots ben entès que no som una escola més, sinó la primera, i fins ara l'única, que refusa de sotmetre's als poderosos, que exalta els desheretats, que estableix la igualtat dels estaments i els sexes, que posa a l'abast de la intel·ligència de nois i noies el coneixement de la natura i la darrera paraula de la ciència, sense respectar privilegis, com un homenatge degut a la veritat i la justícia."

El programa, escrit en castellà, que explicava els principis de l'Escola Moderna, proposava això:

PROGRAMA
La misión de la Escuela Moderna consiste en hacer que los niños y niñas que se le confíen lleguen a ser personas instruídas, verídicas, justas y libres de todo prejuicio.
Para ello, sustituirá el estudio dogmático por el razonado de las ciencias naturales.
Excitará, desarrollará y dirigirá las aptitudes propias de cada alumno, a fin de que con la totalidad del propio valer individual no sólo sea un miembro útil a la sociedad, sino que, como consecuencia, eleve proporcionalmente el valor de la colectividad.
Enseñará los verdaderos deberes sociales, de conformidad con la justa máxima: No hay deberes sin derechos; no hay derechos sin deberes.

En vista del buen éxito que la enseñanza mixta obtiene en el extranjero, y, principalmente, para realizar el propósito de la Escuela Moderna, encaminado a preparar una humanidad verdaderamente fraternal, sin categoría de sexos ni clases, se aceptarán niños de ambos sexos desde la edad de cinco años.
Para completar su obra, la Escuela Moderna se abrirá las mañanas de los domingos, consagrando la clase al estudio de los sufrimientos humanos durante el curso general de la historia y al recuerdo de los hombres eminentes en las ciencias, en las artes o en las luchas por el progreso.
A estas clases podrán concurrir las familias de los alumnos.
Deseando que la labor intelectual de la Escuela Moderna sea fructífera en lo porvenir, además de las condiciones higiénicas que hemos procurado dar al local y sus dependencias, se establece una inspección médica a la entrada del alumno, de cuyas observaciones, si se cree necesario, se dará conocimiento a la familia para los efectos oportunos, y luego otra periódica, al objeto de evitar la propagación de enfermedades contagiosas durante las horas de vida escolar.

Aquest dibuixos formen part d'una col.lecció de documents i imatges de l'època, que podeu consultar i llegir aquí.

Després de la seva mort, trobem, entre d'altres, dues mostres d'opinió prou valuoses:

"El seu crim és el de ser republicà, socialista i lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyança laica a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles" Anatole France.

"Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant-lo a una agitació criminal" The Times.

Això està escrit a Brusel.les, en homenatge a la seva visió de l'ensenyament:

"L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal."

També podeu trobar informació aquí i aquí.