12 d’agost 2009

farcell de paraules d'estiu

Al mati, gairebé cada matí, totes dues es troben a la cuina. Una hi va amb calces curtes, l’altra porta camisa de dormir. Una porta la dosi a la butxaca, l’altra la pren del calaix del moble baix del menjador, dit abans trinxant. És una de les paraules que la més jove recorda de la seva àvia, com recorda que li demanava una xicra d’oli, o li deia galiassa quan feia alguna cosa que semblava que no era del tot adequada (però mai va esbrinar quin tipus d’acció era la que la convertia en galiassa)
Tornem-hi doncs. La conversa és la de cada matí, les rutines les sabudes. Les dues es preparen l’esmorzar, molta llet i cafè en un tupí l’una, l’altra més cafè que llet i una menjucadeta. (La mare sempre li deia que es passava el dia fent mengics menjocs)
No gaire més tard l’una demana,
-Escolta, no t’has pas empassat les meves pastilles sense entalaiar-te’n?
-No, jo no... –respon l’altra, mentre el dubte s’ensenyoreix de la seva ment.
-Fequis que les he deixat allà...
Una suor freda li puja esquena amunt, mentre davant seu es dibuixa una paraula, compatibles? i una altra, efectes?... Uns segons més tard, es posa la mà a la butxaca i en treu, primer una i després una altra, i ... refà tota la minsa estona que ha passat, ben conscient que sovint va fent en un acte reflex un fotimer de coses... qui sap?
Asseguda, decideix no prendre res més, aquell dia. Per si de cas.

17 comentaris:

Pais secret ha dit...

Menys la "menjucadeta" totes aquestes paraules formen part encara del meu "recordi". No ho diu això ella quan intenta fer memòria d´una cosa? Del meu recordi.....
Les que m´han fet més gràcia són "l´antalaiar-te" i el "fequis"( que crec que ve del...A fe que...). Feia dos anys que no les sentia, ben comptats.
hauriem de fer un recull de joies d´aquestes, sinó les perdrem.

garbi24 ha dit...

La galiassa es per mi una desconeguda.....tot lo altre encara em sona tot i que cada cop menys .

mar ha dit...

hi ha paraules que mai havia sentit (ni llegit) però crec endevinar-ne el significat pel context...

gràcies per fer-nos-les arribar!

Ma-Poc ha dit...

A mi m'encanten les paraules poc freqüents com algunes de les que ens aportes... Caldrà reintroduir-les de mica en mica ;)

Núria ha dit...

El trinxant és una paraula associada a la casa dels meus avis. Sembla que antigament era el moble on es trinxaven les viandes, però els trinxants que conec jo no en fan cap pinta de servir per trinxar. És una paraula que m'agrada molt.
El fequis, a casa, el convertíem en "frequis". Fa temps que no em fixo si encara el dic. Bona tria!

rebaixes ha dit...

També en tens d'arreplegades dins de l'enjub.Avui ho posava allà.
Aireja, que estant amarfegades i no passen pel camí de forro.Ànims. Anton.

rebaixes ha dit...

Volia dir que al costat de casa hi viu una ( barcassa)galiassa que els pits se li confonen amb la panxa, jo diria que porta dos saquets de sofre repenjats a la betza .Anton.

Joan deu Peiroton ha dit...

L'avantatge que tinc jo és que, per a mi, gairebé totes les paraules catalanes em semblen prou exòtiques i les mes encantadores del món. Petons zelats!

XeXu ha dit...

Quines paraules més autèntiques, hehehe. Com es nota que les tens ben arrelades.

Asimetrich ha dit...

Osti quins palabros!. M'ha agradat molt l'escrit, és genial tot plegat! :)

La RaTeta Miquey ha dit...

Quina parella més entranyable, Zel. A vegades el fet de les pastilles acaba sent una competició on suposo que nosaltres també acabarem participant-hi...

M'agraden les teves paraules. Molt.

Marta ha dit...

Gràcies per ensenyar-me una paraula nova, no sabia que al calaix del menjador se li digués trinxant, tant sols en coneixia l'estri de cuina.

Henry The VIII ha dit...

Fequis que m'entalaio... queda molt guatximolonguis.

Enhorabona per aquests dos anys SuperZel, l'heroïna que com a mínim lluita contra els bandidos infumables.


Kisses

Thera ha dit...

Aquest recull de paraules m'han portat una pila de records... I tant que les he sentit, a casa els àvis encara en resona alguna, em fa por que les perdrem. Uns mots entranyables.

Trini ha dit...

Ja sol passar això..., buf!

josep estruel ha dit...

Hola Zel.
A casa es deia molt aquestes paraules: eixida( PATIO), becaina(SIESTA), acluca els ulls(MODORRA) Tupí i Trinxant tambè però trinxant era una espècie de destral.
Xicra , crec que es mes una paraule de Tarragona.
Una abraçada.

Carme ha dit...

Zel... em transportes als anys on encara tenia àvia i unes tietes que utilitzaven totes aquestes paraules... només amb l'excepcio de fequis.

La tieta (que vivia amb nosaltres) ens deia galiassa a les meves germanes o a mi, quan fèiem alguna cosa que ella considava que ja érem massa grans per a fer-la... no sé si aquest sentit és el mateix que s'utilitza per l'Empordà.

Quin post més maco, Zel, gràcies!