Racons on els infants no tenen somnis, els somnis no tenen repós i el repós és el més inabastable de tots els somnis.
Racons on no arriba cap juliol de vacances, on no s’atura cap tren ple de viatgers feliços, i tanmateix, un cotxe que si que ho fa, pot portar la mort de passatgera, i deixar-la instal.lada temps i temps.
Pobles marcats de plom i ferralla.
D’aquell que jo volia veure, en va quedar un forat fumejant, pilons de runa amb olor de fum i carn, bocins esparços de gent de tota mida i un gran tel de tristesa.
A les afores, una nina sense cames evocava jocs d’infant, i el rellotge vell marcava, també mort, l’hora del desastre.
5 comentaris:
moltes gràcies per participar
Un escrit molt profund.
Molt emotiu. Trist, però és així. M'ha agradat molt.
SuperZel, està bé això que aguantis un concert d'ska ballant. Me'n alegro que el genoll estigui en forma.
M'agradaria tenir amics com el Camps. Vull dir d'aquests que et regalen trajes carots sense esperar de tu res a canvi (així ho especifiquen els magistrats del TSJ valència). Qui diu traje diu qualsevol altra cosa, que pel temps que estem millor que em regalin bermudetes, però bermudetes de tres mil euros o més.
Kisses
Preciós!!!
Publica un comentari a l'entrada