Aquest peperos dretans ultraconservadors, no és només que hagin perdut el nord, han perdut tota la rosa dels vents, tenen l’estrella polar al melic i els papers més girats que els meus apunts de quan anava a l’escola...
Com gosen dir ells, casundena, ells! que els altres (ai, els altres) implanten un estat policial? Si és que em faran tornar més lireta del que estic, arriba a ser grossa la comèdia, ningú sap on agafar-se, i avui, per acabar-ho d’adobar (si és que no hi ha manera de fer-los callar, coi) ens foten per la cara que s’ha de demostrar que no són escoltats, en una tergiversació il.lògica de tot el que significa certa justícia.
Evidentment tota la cavalleria se’ls ha tirat al damunt. Us prometo que ni al pati de l’escola es veuen conductes tan indignes. I el que més m’emprenya és la serenitat, la pinta de bonjans i la cara de sinceritat que fan quan declaren.
Quina mostra més necessita el poble, els seus votants i acèrrims seguidors per entendre la grandíssima corrupció que hi ha entre la gent del PP? Amb el gravíssim agreujant que transmuten totes les acusacions i les reverteixen al contrari, vanagloriant-se de sortir impunes, tot i la comprovació de la mentida. És com si estessim en un somni dalinià. Absolutament psicodèlic.
Jo he decidit entretenir-me fins que els passi l’atac de bogeria fent coses així. A veure si distrec la ment.
.
THE MAKING OF AN ORIGAMI KOI from MABONA ORIGAMI on Vimeo.
.
32 comentaris:
Doncs així és... i estic més quefarteta dels vestits del Camps!!! Puaj! Cada vegada passe més dels polítics... amb la feina que hi ha per fer...
Besets Zel!
Nena, tens raó... tot això és surrealista... i a sobre tenen els pebrots de dir que els tracten com si fossim a la inquisició...
Cada vegada més rancis, més patètics, i provocant més ràbia....
Zel, veig que et va la marxa del politiqueo, però aquesta vegada estic d’acord amb tu. El problema és Espanya i la solució és la INDEPENDÈNCIA.
Petons.
Els espanyols tenen un problema, que els catalans compartim, en part: l'anomenada "classe política". La nostra és força lamentable, la d'ells és directament per suicidar-se. El problema és que els seus ens enmerden a nosaltres; de solució, com diu en Vitalis aquí dalt, només n'hi ha una. Seguirem tenint una classe política "força lamentable", però ens haurem tret del damunt els altres, que encara són pitjors.
Redéus, quin panorama...
" Cap problema - diuen -hi ha en rebre regals a canvi de res" Juàs!!!!!I a sobre es pensen que ens ho creiem!
Bona nit Zel!
Zel, seguro que cualquier cosa en la que entretenerse es mejor que oir las idioterias de todas estas gentes, cada día tengo más aborrecidos a los políticos.
Un petó de cap de setmana
És que la seva memòria és molt minsa i ja no recorden el cas d'espionatge muntat per Esperanza Aguirre a la Comunidad de Madrid. He dit minsa, volia dir selectiva!
N'estic fart de les seves guerres entre ells i que no parin de barallar-se . Cal posar-se a treballar i arreglar el país que bona falta li fa , com continuïn així el poble haurà de fer un cop d'estat .
Francament per continuar així crec que aniríem més be en un total anarquisme .
d'acord, d'acord! però no ens pensem que el tema del PP és senzillament una qüestió cenyida al tema Espanya-Catalunya...no ens pensem ara que tot es resumeix en això. El PP és l'encarnació politica de la dreta espanyola i defensa interesos econòmics similars als que defensa la dreta catalana, cadascuna s'embolica amb la seva corresponent bandera per amagar el seu objectiu de facilitar les coses al món financer i als negocis. Si la cosa fos només un tema de corrupció i espanyolisme combinats, la resposta seria la del senyor Vitalis, Però com que la cosa és més polièdrica, la resposta ha de ser més extensa i pensar en que els embolics del PP formen part de l'us instrumental de la democràcia al servei del xanxullo i del negoci i aquesta està contaminada de pràctiques similars a dreta i esquerra.
I si en comptes de creure que la cosa està en el caràcter espanyolista del PP, girem full i comencem a cartografiar les dimensions transversals d'aquesta manera de fer i, per tant, anem fent les corresponents barricades físiques, polítiques, socials i culturals per dir PROU i avançar per una altra banda vers l'emancipació social, l'autodeterminació i el canvi de vida, coi!
i que quedi clar: fora el PP, i tant!
sotasigno fil per randa l'article de la Zel i la darrera resposta del tati-soulbizarre que rebla el clau
som-hi!
jo crec que la dreta catalana és bona gent
Querida Zel: es así, tenemos que reconocer que tenemos una oposición absolutamente infantil, que juegan de manera hartante al "y tú más" no se saca nada en limpio. Pero, lamentablemente, cuando digo "oposición" hablo de TODA la opOsición, del color que sea.
Mejor será ponerse a hacer origamis: me diste una idea de actividad para estas mis "vacaciones-no vacaciones"
Muxus
La Cospedal i als seus “devaneos fachas” ha estat antològica. ¡¡
Una abraçada.
És simplement indignant com es burlen de tots!!
I el pitjor és que a més guanyen punts encara. No puc entendre-ho!!
Cínics!!
al BLANES NACIONALISTA que diu que la dreta catalana és bona gent que s'ho faci mirar amb el cas del patriarca catalanissim de l'ORFEO CATALÀ: Sa majestat FÈLIX MILLET el que surt als diaris...
ni PP ni fraudulents de casa!
a l'infern de dos en dos!
REVOLUCIÓ COI!
En el fons (o no) envegen els seus pares i àvis que van poder desfogar-se destrossant, torturant, les vides de tant republicans.
Ara, ens segueixen torturant, psicològicament, amb la por que un dia tornin a tenir tot el poder, amb les seves intencions, amb la seva presencia.
Àngels
que la corrupció és consubstancial de les tendències dominants de la política -jo diria de la parapolítica- és del tot alarmant. Mireuper on que aquests del PP a la que la fan més grossa guanyen més adeptes...i pensar que tot just estem a l'inici de la berlusconització de l'estat, ja veurem quan comenci a fer forat aquest estil...com més grossa la fa el Berlusconi, ja veieu! i el més fotut és que l'oposició no va a fons perquè qui més qui menys ha llepat en termes urbanístics, lamentablement les costes mediterrànies han estat gestionades des de la transició per UCD, PSOE, PP i els seus socis quan els han necessitat. Lamentablement el que pot passar de tot plegat és que un populisme de super-dreta es faci forta en cas de crisi política sumada al nou curs de la crusi capitalista. Aleshores, ens torbarem com sempre, desarmats politica i socialment, lamentant-nos i sense organitzacions de contrapoder. D'aqui que sigui important fer xarxes de resistència cultural, politica, social i associativa. Si això no pren forma, ens lamentarem del caos que tot just s'accelera. Es bèstia que enmig de la tempesta mediàtica entre PP i PSOE, els altres temes passin a terme secundari: la crisi de la Seda, els ERE amb l'emblemàtic cas de NISSAN al davant que ens mostra els pactes tripartit-patronal deixant en pilotes al sindicalisme combatiu i discriminant el personal afectat en funció de la seva No-conflictivitat. Podriem parlar del serial del finançament que, tot i representar un increment de possibilitats, em temo que engreixarà ens projectes faraònics, antisocials i propagandistics que dicten els poderosos (MAT, Cinturó, etc). Mireu com clamen els poderosos per accelerar els seus projectes, només aprovat el finançament ja tenim la caradura del Foment del Treball exigint que amb aquests diners es solucioni l'atur (els que foten fora treballadors, ara clamen perquè l'estat els recol·loqui!!!!). Aquests trets, agafats a l'atzar, configuren el paisatge estival nostrat. Entre els fitxatges futbolisitics i les reqüalificacions de terrenys esportius, bronzejats politics a la costa i guerra mediàtica sobre la corrupció pepera i les lliçons de perfecció sociata, enmig de tot plegat, ja veiu, no tot surt a la tele. Com aquell jove africà perseguit per la policia de Sabadell i que fugint del top-manta travessa la via del tren i perd la vida arrollat. Com tantes coses que l'auca mediàtica calla i la parapolítica esmena amb jocs de mans, Com tantes coses. I sort tenim, que l'estiu ens pugui carregar les piles per poder definir millor i amb més precisió l'abast d'aquesta barbàrie que avui arriba en forma de multifestival de cultures i democràcies de pa sucat amb oli.
d'acord soulbizarre.tati, aquesta democràcia reconvertdida en teatre misserable ens portarà més caos i si no estem una miqueta organitzats ens agafarà amb els pixats al ventre. Benvinguts blocs com aquest ARA MATEIX que posa temes a la taula i els compartim.
CORRECCIÓ D'UN COMENTARI ANTERIOR
el jove del top-manta va morir a Castelldefels no a Sabadell. Ha estat un lapsus.
Jtatiàngel
Noia... acabo d'arribar després d'una setmana fora i encara "tremolo" en escoltar notícies...
I el mal que fan a totes les institucions?... increible!
Quin morro!
Torno de nou per aqui...que bé!!!
petons
estic decebuda de moltes coses i del PP també, però veig comentaris i algun article sobre en Marx que em posen els pels de punta. A veure si ara ens farem radicals. Jo dono gràcies a Deu de viure en un país que malgrat els problemes és lliure i equitatiu.
Fa basarda escoltar això de les revolucions i dels radicalismes. Aqui som lliures i ho hem de celebrar amb bona cara no fos cas que ens arribin més problemes amb la gent que vé de fora i amb els que poden acabar amb la nostra personalitat catalana diuint en idees forànies o en marxismes i anarquismes. Por de perdre la benaurança aconseguida i segur que podem superar alguns problemes amb empenta i seny però quan sento parlar del marxismes i dels anarquismes i dels independentistes ja tremolo. I no m'agrada el PP, però és un mal nemor que tenim i hem de ser demócrates. no?
Lluïsa, no et preocupis per la basarda que puguis experimentar per les idees que no comparteixes, en tot cas estigues atenta als desproposits i la basarda que proporciona el present que ja és prou fotut i injust sigui del PP o del PSOE o del tripartit que reparteix llenya als estudiants i es sotmet als més rics.
Hola Zel, com "d´habitude" estic d´acord amb tu.
Passa´t per casa meva un momentet que tinguis, hi tens un regal.
Hola, Zel.
Me agrada que trates estos temas de "candente" actualidad.
Mira "todos los políticos son iguales...pero unos son más iguales que otros"
Me parece de poca amplitud de miras discutir si los políticos españoles o los catalanes...El problema es el de una ciudadanía que tiene, tras muchos años de democracia, los políticos que se merece. Y no salvo a nadie.
Un gusto pasar por tu rincón, amiga.
Aprovecha lo que nos queda que el curso viene calentito.
Un abrazo.
Oi que les guerres són l'excusa perfecta pels assassins, violadors i criminals? Doncs dissortadament això mateix ho podem aplicar a la democràcia. Com a mostra un botó.
Però "els altres" no me'n fan cap de pena, ans al contrari. Es necessiten els uns als altres per subsistir perquè tots dos són carronyaires. Sinó perquè és tant fàcil il·legalitzar uns partits i d'altres no?
I és que no hi ha cap cosa que s'assembli més a un espanyol de dretes, que un espanyol d'esquerres!
A la merda amb tots ells!
jo penso que el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un català de dretes. O és que ser català resulta un atenuant i allibera de tots els "mals"?
No siguem tant xovinistes. En tot cas intentem ser més rigurosos i saber que el capital no té fronteres i que les dretes amb barret de copa o amb barretina, dretes són i dretes seran.
Puc estar d'acord amb el dret d'autodeterminació i que els Països Catalans siguin independents i al mateix temps he de saber distingir entre dretes i esquerres siguin del país que siguin i de la tendència que siguin.
És una opinió, només i de bon rotllo.
Suposo que la teva opinió de bon rotllo, Tati, fa referència a la meva, de no tant bon rotllo. Més que res ho dic lo de "no tant bon rotllo", perquè quan es parla de política el bon rotllo fot el camp per la gatera.
Jo no em considero xovinista Tati, tant sols em limito a l'escrit de la Zel, que em sembla a mi que "només" abarca, en aquest cas en particular, el bestiar polític espanyol.
Si hem de parlar del català, doncs parlem-ne, si vols.
Que un polític de dretes de la Bretanya francesa s'assembli a un polític de dretes de la Patagònia no té res de particular, estrany ni meritori. En canvi, que dues opcions polítiques que "en teoria" haurien de ser contraposades s'assemblin tant i siguin igual d'anihiladores de l'entitat de qui no pensa com ells, ja és més peculiar, no et sembla?
Ser català no allibera de res, Tati, ans al contrari, més aviat et carrega amb responsabilitats innecessàries. Però potser començaria ser una particularitat alliberadora si ens deixessin ser-ho lliurement i amb dignitat, no trobes?
D'aquesta manera el rigor existiria, sent el debat net, sense interferències.
Però no, els nacionalistes més acèrrims de tot l'estat, quan senten parlar d'identitats nacionals que no siguin les seves, siguin aquests del color que siguin, es tanquen en banda.
Així, i del mateix bon rotllo amb el que tu has comentat, jo també diré la meva, no sense abans demanar disculpes als ulls sensibles que es poden ofendre llegint el que escric a continuació:
Sabent que la política, tal i com l'estem vivint avui en dia, és una autèntica MERDA, la MEVA MERDA la suportaré com bonament pugui, però la MERDA DEL VEÍ que se l'aguanti ell.
O sigui que, malgrat l'escrit que ens porta a debat es refereixi únicament al politiqueo espanyol, sota el meu "actual" punt de vista, ara per ara, un polític català, sigui del color que sigui, fa de mal comparar amb un polític espanyol, sigui també del color que sigui.
I com diuen a Espanya "contra gustos, no hay disputas".
crec que utilitzem paràmetres diferents. Jo volia dir que la divisió social fa necessari que cerquem complicitats amb els que tenen els mateixos problemes socials arreu del món i també a l'estat espanyol. I això ho dic des del convenciment de que l'alliberament nacional i l'alliberament social són part d'un mateix combat que a Catalunya i als PaÏsos Catalans es pot practicar coincidint amb aquells que defensen coses similars des d'altres nacions sotmeses a l'estat espanyol o a qualsevol estat opresor.
Només volia dir que en el cas dels "politics" estic d'acord amb la teva critica (sobretot a aquests perversos peperos) i que això no impedeix que pugui trobar de tot a altres llocs
Això vol dir que, si no en la forma, com a mínim acordem en el fons. :)
posiblement sigui així de senzill i el que compta és el contingut. Així doncs que anem a totes i que tinguem un bon estiu que la tardor serà calenta i hem d'estar ben preparats i animats.
Salut!
Tot està bé, si acaba bé, això mostra que mereixem quelcom més de profit, que no el que hem d'aguantar!
Publica un comentari a l'entrada