A partir dels records d'estiu...hem treballat molt!
Un nen ens porta un "musclo gegant", busquem informació, és una nacra, el mol.lusc més gran de la Mediterrània, que per cert està en perill d'extinció (excusa per parlar d'aquest grup d'animals, hàbitat, el seu cos per dins i per fora, característiques, comparació amb d'altres animals marins, ofici del papa que va fer la troballa, causes de l'acció de les persones sobre el medi que habitem...)Podem saber si s'assembla molt o poc a d'altres musclos? Com ho podríem fer? Sí!, a casa d'una companya tenen peixateria...l'endemà tenim musclos normals, dels coneguts...
Comparem, observem les cloves, què deu ser això blanc que hi tenen enganxat? D'altres organismes que viuen al mar, a les roques... Com s'arrapen? Sembla que tinguin "arrels"! Són vius? Ho provem, no es poden obrir, hem de fer tanta força que trenquem una clova... Quina olor fan en cru? Com ens els mengem?
Apa, a cuinar els musclos...
Uix, què surt de l'olla quan destapem? I d'on surt aquesta aigua que tenen?
El cos de tots els éssers vius té una bona part d'aigua, mira si n'és d'important l'aigua per la vida... I quina olor que flairem quan destapem? De mar, diuen...
I el gran tastet, després de mirar i remenar i observar com són per dins... Hem après moltes coses, ara, saben dir mol.luscs, bivalbs, saben com s'alimenten, com es defensen tancant-se ben fort, com s'arrapen a les roques, la diversitat de mol.luscs que hi ha l'han trobat solets, només de pensar amb d'altres que s'assemblen als musclos...
Observant, comparant, recordant, relacionant, recapitulant, resumint, flairant, menjant...vivint s'aprèn molt bé!
18 comentaris:
Recordo quan jo era petita i el pare anava a buscar musclos a les roques, eren petits i els cuinavem al vapor, tenien un gust fort de mar, eren deliciosos. Ara amb la contaminació que ens envolta és impensable anar-ne a buscar per menjar-los.
Fantàstic! Això és una classe! M'encanta que aprofitis totes les ocasions per ensenyar/aprendre alguna cosa!
Utnoa
Ho trobo molt be aquest tipus de clases amb la materia insitu.
Gaudeixes amb lo teu... no en tinc cap dubte!
la meva senyu no ens feia coses així. jo vuuuuuuuuuuuuuull tornar! :)
i després diran que ens encantem i no treballem tot el que hauríem de treballar...
i algun beneït encara s'atrevirà a preguntar que perquè no fem servir els llibres de text... tan bé que van per estudiar...
aix...
bona feina zel!
m'agrada!
bona feina! m'has fet recordar en el privilegi que van tenir els meus fills de créixer amb mestres com tu. Jo, malauradament no vaig poder. El món només es veia als llibres aleshores, i de memòria. Felicita els teus alumnes de part meva, per la professora que tenen :)
Si senyor això es ensenyar....així ells s'hi involucren més.
El més trist de tot és que fins fa pocs anys, a les roques hi trobaves força musclos (d'aquells blancs i petits però tan gustosos, res a veure amb aquests de vivers), garotes, ostres, cloïses...
Abans no parava de clavar-me punxes de garotes als peus. Ara, puc entrar tranquil.lament i poc que en trepijaré pas cap. Senzillament perquè no n'hi ha.
I ara? Ara res. Ja no hi ha res. I no és pas degut als quatre joves del poble que en van a agafar per a l'arròs, no.
Mentrestant, construint espigons per ports esportius, permetent les mil i una aberracions urbanístiques, d'això no en diuen pas res, mentre es dediquen a aplicar la llei de Costes fent retirar de la plaja un monument dedicat a la nostra dansa la sardana, un monument pels quals els turistes s'hi interessaven i en canvi, semblava que molestava gaire als madrilenyos i pixapins perquè els tapava la vista al mar des del cafè de la plaja.
Ai ho sento, me'n vaig del tema, deu ser aquest petit temporal de llevant que sembla que es va acostant...
Salut, Zel.
Fomentar la curiositat ha de ser molt positiu per als nens, descobrir el que s'amaga sota la closca, genial!. Que puc vindre que puc vindre senyooo? jajaja
Només cal veure la cara dels nens a les fotos. Encuriosits, atents i feliços! Felicitats! No tothom sap treballar així, ni és capaç d'arribar a les jovenetes ments i és que d'aquesta vivència se'n recordaran sempre. I dels moluscs també.
Pues con tomate... están para chuparse los deditos! jejejeje!
En serio, molt bé por la maestra!
Sigue, sigue que estoy aprendiendo.
¡felicitaciones...buena clase!
Besos mil
...i descobreixen que dins les closques hi ha quelcom. I saben que tu els vols bé, segurament que més tart es trobaran amb closques que dins o no tenen res o tenen... Res, no t'he d'ensenyar res que saps molt de tot aquest RES...Anton.
Els nens sembla que s'ho van passar pipa! :)
Molt bona classe, se'n recordaran molt més del que han après d'aquesta manera que si només ho haguessin llegit en un llibre.
Sempre que llegeixo el què escrius de la teva feina flipo! Ets una professora com poques, no els ensenyes alguna cosa, els ensenyes tot el què pots! m'encanta com treus el suc als detalls, com relaciones les coses i els fas pensar. Tu els ensenyes a pensar, que és el què més els hi servirà! Tots els professors haurien de llegir-te, a veure si així es posen les piles i comencen a fer bé la seva feina. Fa poc dies em vaig trobar amb una professora que vaig tenir a l'institut i que com tu també marcava la diferència, em vaig alegrar molt de veure-la perquè també vaig veure que continuava sent la mateixa de sempre (ho sento, me n'he anat per les branques!)
1 pató!
Quina manera més maca d'ensenyar les coses, així! Sembla ben bé un joc! Tot i això, que en gaudeixin ara, que segur que quan siguin més grans i hagin d'anar al laboratori... potser no els fa tanta gràcia!!!
Publica un comentari a l'entrada