18 de setembre 2009

em repetiré...

Ara sí, ho ha dit i repetit, tarimes a les aules, que així a la comunitat de Madrid es notarà el progrés en el respecte i disciplina al professor.


"La Comunidad de Madrid pondrá tarimas para los profesores en todos los centros públicos.
Madrid, 18 sep (EFE).- La Comunidad de Madrid instalará tarimas en todas las aulas de los centros escolares de la región, para que la mesa de los profesores esté más elevada que los pupitres de los alumnos y puedan tener de este modo una visión "más general" de la clase.
Según Aguirre, esa frase "representa una ruptura con el espíritu del 68, que no es otra cosa que, a mi juicio, la permisividad mal entendida", por lo que ha insistido en que le parecería "muy bien" que los niños se levantaran cuando entra el profesor en clase"


Altres mesures que ha oblidat:
-Afegir també al costat de la tarima una càmara de vigilància connectada a un segurata.
-Posar de profes a l’Aznar, al Rouco Varela, als falangistes, als legionaris de Cristo Rey...
-Regalar als professors quan entren a l’escola una porra, un xiulet i un punter llarg de bambú per picar els dits, tot en un pac amb l’ordinador portàtil personal (que regalen als docents a la comunitat de Madrid, si visiteu la web de la Consejería de Educación, veureu el model exacte)
-Regalar sabates amb plataformes, per ser igual d’alt quan baixes de la tarima.
-Combinar les plataformes amb tratjo i corbata per ells i prohibit portar pantalons a elles, que el rol és important. (vigileu que ara diuen que volen prohibir a les dones els talons alts a la feina)
-Comprar xanques als profes més joves, per tenir més autoritat.
-Nens amb nens i nenes amb nenes, així no s’esvaloten. I posar a la llista obligatòria de material un cançoner amb les populars cançons de "Montañas Nevadas" "Cara al Sol"...
I si de cas, com que ella va ser ministra d'Educació (eiiins???), li hauríem de preguntar, on van anar a parar les tarimes antigues, com pot negar-se a donar educació per la ciutadania i...posats a dir, diguem animalades, que posi les tarimes de pi negre (que s'assemblaria una mica al model estructural finès).
Repeteixo, burra cum laude!

14 comentaris:

XeXu ha dit...

Home, estem parlant d'una fatxa de ca l'ample, és normal que pensi que amb Franco es vivia millor.

yraya ha dit...

normal, lo que es normal no creo que este mucho...

Toy folloso ha dit...

Al mestre que no s´implica...., ja li poden anar posant tarimes.
La Espe estaria més guapa (en el cas que això fos possible) amb la boca tancadeta...

Ferran ha dit...

Com fa sempre el PP, ara tocaria que "els altres" li diguéssim a la Sra. Aguirre que parlar de tarimes és desviar el tema d'allò que realment preocupa la societat.

Marta ha dit...

Em recorda quan jo estudiava, els professors tenien tarima i recordo com una vegada a una professora que era borde i inepta li van posar la cadira tant arran del final de la tarima que només se li aguantava per tres peus, ella es va seure tan tranquila i ja us podeu imaginar que va passar. Ella i cadira per terra.

Clidice ha dit...

tota la raó "burra cum laude", però amb molt poder, més enllà de la Comunidaz

Rita ha dit...

Les persones petites sempre necessiten complements... Les grans de mena, en canvi, sempre miren de passar desapercebudes...

Amb tarima o sense els bons professors seran bons i els dolents... Bé, encara se'ls veurà més! :P

Striper ha dit...

Jo crec qure no es bo retornar a tiot allo , pero tampoc es bona la situa ció actual, crec que s'ha d'evaluar quant una cosa no funciona i canviar-la sempre respetant la dignitay de alumnres i mestres, i tenin molt clatr quin esd l'objectiu de l'educACIO, ENSENYAMENT O COM LI VOLGUIS ANOMER I CREC QUE EL BASIC ES PORPOCIONA ELEMENTS PETR QUE ELS ALUMNES TINGUIN CONEIXEMENTS SUFICIENTS PER POGUER SER CRITICS, VOLER APENDRE ESTIMULANT LA CURIOSOTAT I EN DEFINITIVA GPODER GAUDIR DE UNA VERITABLE LLIBERTAT.

Albanta ha dit...

Ostres!! És cert això de la tarima... pensava que era una broma.
Jo sempre treballe asseguda amb els nens en una taula rodona... On em posarien la tarima?? Jopéee, que incòmode, no??

rebaixes ha dit...

Deu tenir el sìndrome d'altura... Però que pensi que si vol als subordinat a més altura, ella s'haurà de possar una "tarrina"...Que tralladin l'Everest que diuen que és el més alt del mon i des d'allí ho veurà tot a vista d'ocell...
Acontenteu-la "homens" de bona fe que no demana res que no sigui en aquest mon.Ara quan caigui quin cop de cul o de nas....Voldria viure per poder-ho veure.Mira fins riuria... No que no es fes mal, això no, que de pallassos en una democràcia també en fan falta, com de bufons... quan el vent no bufa, i ara com que no els bufa prou fort... han de pensar en fer bufar als normals...
I que a ella no l'afecti això dels talons que si s'enrrabieta en pot dir d pitjors. Anton.

Nerim ha dit...

¿No te da la impresión que cada día que pasa, nos estan obligando a adentrarnos de nuevo a la caverna de Platón?
Yo percibo que perdemos cada dia más derechos y la venda en los ojos es cada vez más tupida.Tengo miedo, no me gustan las cuevas.

Un beso

Ada ha dit...

No per favor, tarimes noooooo!!!!
Pffff... no m'ho puc creure!!! Bah, és igual, Zel, les podem utilitzar per fer un "racó de l'orquestra imaginària" on els nens poden jugar a ser directors d'orquestra!!! Mola!

http://www.youtube.com/watch?v=PNZPrCoQdco&feature=player_embedded

joan ha dit...

Què a passat amb els infants i els ensenyant que ja no s'entenen? Què a passat entre pares i fills que no es comprenen? Què a passat en la societat que els seus membres no es respecten? Què a passat amb l'auto estima i els valors morals? On és el responsable o responsables, voldria parlar amb ells que m'ho expliquessin. O s'amaguen en l'anonimat irresponsable, i els que donen la cara no són altra cosa que ninots de palla?

La lectora corrent ha dit...

Anit, venia per la carretera escoltant la ràdio. Vaig fer zapping i vaig anar a parar a una emissora que per un moment vaig pensar si seria la COPE. Però no, es diu no-se-què d'economia. Els tertulians deien pestes del Govern central perquè va prohibir "el cachete" a l'escola. Em va fer l'efecte com si fossin de l'època en què es deia que "la letra, con sangre entra".