bressol de tots els blaus... lluís llach El meu amic el mar
té la calma d'un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l'illa del seu pit.
el meu amic el mar
té el coratge d'un déu exaltat,
i quan s'omple d'aire el meu velam
seguim un joc incert.
i, tanmateix, potser
el gep de l'onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d'anar a aquell port d'atzars.
el meu amic el mar
és l'immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i-vé de so i color
aprenc el poc que tinc.
és per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabat el vent.
20 comentaris:
La calma i lña soletat devant de un espai inmens...
Aquests dies de mar de setembre sense tanta gent ni tanta calor, són un regal.
Ultims dies...i tocats per la tramontana, magnífica imatge de les illes Medes
Quines fotos més boniques i més ben triades! És ben bé com si les onades del mar et portessin les paraules fins els ulls.
Unes fotos molt boniques... He sentit l'olor del mar de setembre.
Em sona el teu paisatge: aquest estiu vaig ser a la Gola de Ter. :-)
Una mica més de gent que la que ara es veu a les fotografies que ens ensenyes, però prou tranquil per gaudir-ne!
Uauuuuuuuuuu Zel, m'ha encantat! tant les fotos com les frases de cada una d'elles, és que és com ens sentim molts de nantros i l'escrit... què dir... ets una artista amiga!
Quines fotos! I quina tranquil·litat! I quina sort trobar-te les platges així de buides!
"Por más que intente al despedirme
llevar tu imagen,mar,conmigo;
(...)
Nunca jamás volveré a verte
con estos ojos que hoy te miro"
Despedida del mar, de José Hierro.
( fragment )
Quines imatges més fantàstiques. A mi no m'agrada la platja, però bé, el que no m'agrada és el concepte 'anar a la platja'. Passejar per aquests indrets ara ha de ser un gran plaer.
Es una gozada ir a la playa en septiembre y octubre!!
Si la tienes cerca disfrutala.
Un petonet
Fa dies que no vaig a la platja. Aquestes imatges han sigut com ser-hi.
Hola, ahir penso, vaig l'últim bany de la temporada. No en una platja tan maca, però l'aigua estava neta i igual de solitària. El millor de la temporada.
No l´he feta vegades jo aquesta passejada!
Fa temps d´això...però veient les fotos, m´hi trobo altra vegada.
Espero que t´hagis carregat de bona energia per tot l´hivern, i si no, torne-m´hi que ho tens a quatre passes.
Un petó
salutacions Zel! veig que estas en tots els fronts (maritims i terrestres), les fotos molt bé, com el blog! ja ens seguirem veient per la blogosfera! estic al meu blog.
quin artista que portes dins... genial!
Bones fotos i bones paraules. Ves tu si algun dia no ens hem creuat.
Per un Estartit independent de Can Lladreburros, sí senyor, bones fotos.
el muntatge és molt bonic però em fa tanta pena la platja quan s'acaba l'estiu.. snif...
Coi, que encara no he dit la darrera paraula en això de banyar-me al mar per última vegada aquest any.
Publica un comentari a l'entrada