08 de setembre 2009

després de la tempesta

estimo, per damunt de tot la vida
en un sentit planer, senzill, i digne
ja sé que el somni és un absurd
més ara que, només per viure lliure
sembla que cal tenir segell homologat;
més ara que, per un pessic de joia,
amb molta sort, haurem de mirar endins
si tenim sort, i encara ens queda
el cuc de l’esperança, un punt de bona fe
i algú amb qui compartir una il.lusió possible;
més ara que, per viure dignament,
molts van deixant la vida,
essent ningú, i saben que no compten
en cap estadística de dret;
més ara que, per no morir d’angoixa
cal barrar el cor als sentiments més justos
no fóra cas que algú et titllés
d’il.lús somiatruites, babau,
o encara més, d’intolerant o moralista;
no es pot confondre llibertats amb ignomínia,
quan els cràpules, infames i indignes capitostos
carreguen al seu pot pressumptes ideals,
això sí, prou lletrats i ben fonamentats,
per mantenir el dret a seguir sent
allò que més convé, a ells, és clar,
algú per qui no val cap ordre, ni llei
d’igualitària justícia.

13 comentaris:

Cesc ha dit...

Molts marxem i marxrem intentant entendre un món massa injust amb les injustícies creades per ell mateix, molts vivim amb l'esprança de trobar valors i estimar-nos sense menyspreus... una abraçada estimada Zel.

Clidice ha dit...

"cal barrar el cor als sentiments més justos
no fóra cas que algú et titllés
d’il.lús somiatruites, babau,
o encara més, d’intolerant o moralista"
si més no, cal intentar-ho :)

Joana ha dit...

Potser el que ens costa és acceptar a l'altre, al que no és igual als nostres ulls però tant semblant de cor. Allò que ens fa persones i ens permet avançar pas a pas creint amb un món just malgrat els cràpules i els interessats que ajuden a corrompre-ho tot, fins i tot la llibertat de paraula, de fet i d'expressió.
Somiar truites sovint et permet tocar de peus a terra i enlairar-te per poder respirar enmig de tanta brutícia.
Un petó Zel!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

És igual Zel, diguis el que diguis, per a mi segueixes essent una incorregible i utòpica idealista.

Justament és per això que t'estimo.

Petons.

* HADA ISOL ha dit...

Zel te quiero y admiro mucho jamás cambies tu eres como hay que ser, fiel a tus convicciones.Tu escrito me llega mucho,yo también lo siento así,un abrazo amiga.

Carme ha dit...

No, no, no hem de barrar el pas als sentiments més justos.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
* HADA ISOL ha dit...

Zel cuidado con esos anónimos no hagas clic en sus enlaces porque pueden ser virus,un abrazo.

Striper ha dit...

Mai em de deixar que el pesimisme acabi derrotan las il.lusions de justicia.

El Hippie Viejo ha dit...

Querida Roser!
no cambies por favor,
sé así,
así como eres,
así te conocí
asi me gustas
que el mundo no te cambie!


las utopías nos ayudan a sobrevivir en las tinieblas!
Sueña Roser, sueña!

te dejo un abrazo Fuerte

Adal

El Hippie Viejo ha dit...

"no jugó" Messi,
estamos esperando que explote con la casaca de la selección...y creo que lo hará en cualquier momento!
es un gran jugador!

Estamos muy complicados para clasificar Sudafrica-2010

fada ha dit...

El missatge, com sempre en la teva línia de pensament, directe, colpidor i carregat de raó. Literàriament parlant, m'ha fet recordar Martí i Pol i Pere Quart barrejats, Déu n'hi do quin coctail! Absolutament necessari per expressar tot el que vols dir.

Montse/Arare ha dit...

a mi també m'ha recordat M. i P. i Pere Quart!!! hauré de llegir la fada... ara hi vaig.

Una abraçada, Zel!