29 d’octubre 2009

només deixaré un cos buit

no em busquis, no cal
estalvia les paraules i les crides,
sense remor he pres el camí de l’altra cara de la lluna
no pas perquè no em vegin,
sóc jo, que no vull veure res més
que el pescador com únic horitzó possible...
m’enduc els records dels meus angelets sense ales,
abraçades de mel i mató,
rialles que dringuen i clams que són desesper,
les llàgrimes les poso jo d’adob.

recullo les músiques germanes
faig un farcell de paraules senzilles
i deixo aquí tots els meus llibres,
m’enduc lletres de llapis i olor de punxa,
orgulls de nen petit que endevina les respostes,
i el coll encerclat de ditades petites, i petons...
aquí quedarà un cos de paper, ferit i vell.

em sap greu, no he fet endreça
la roba d’estiu i la d’hivern, festegen sobre els llits buits...
la pols d’avui no la treuré, i la d’ahir ja és ben colgada,
esteranyina tu si vols, a mi els racons ja m’estan bé fent ombres...
trobaràs, molt ben plegada, la meva ràbia i el dol
i pendents les rebel.lions, però no oblidades
(ja saps que perdó n’hi ha, però no pas oblit)
potser tornaré, però ara he de veure el pare.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

parles entre línies, el cansament, la vida, el mal fet...

Striper ha dit...

M'agradat el faecell pe paraules senzilles, segur que son plenes de sinceritat.

Joana ha dit...

Embolica els records i els somriures i torna!
Una abraçada Zel!

Carme Rosanas ha dit...

M'has fet pensar amb el Petit Príncep...

Una abraçada.

Joana ha dit...

malgrat tot, val la pena no creus?
Petonets

Henry The VIII ha dit...

SuperZel,

Clica aquí: http://www.tentacle.cat/bitllet.htm

Es tracta d'anar agafant bitllets!

Kisses

rebaixes ha dit...

Quan et cansis de caminar vers l'impossible, retorna a la casa dels petons i els somriures, on el pensament acull totes les distàncies,
navega amb barca de rems d'esforç i quan arribis a la platja troba el roc que recorda els avantpassats que també marxaren i encara no han tornat, però deixaren la penjada, TU.
.............Anton.

Anònim ha dit...

NO SON TEMPS DE CANSAMENTS.
LA LLUITA TOT JUST S'INICIA.
PREN ALE, I TORNAR.
JUGANT AMB BCN.

Trini González Francisco ha dit...

Fes-li bona companyia i torna aviat. Caram! Ara que jo vinc, tu te'n vas...

Laura ha dit...

Un escrit sincer i preciós, sense artificis. M'ha encantat. Desitjo que el teu camí sempre sigui, almenys, digne d'estar-ne satisfeta. T'ho mereixes. Petons.

jo artin au ha dit...

Sí, el primer és el primer. Abans el contingut de les senzilles pardales que la closca d'un llibre. S'aprèn a destriar, el dol de les coses pendents, què deixin de ser-ho! abans que endreçar aquí i allà; abans la visita a la nostra cara oculta que a les de cortesia i rigor.