24 d’octubre 2009

Relats Conjunts. Móns paral.lels

S’adorm, tard com gairebé sempre, després d’haver llegit d’amagatotis una bona estona amb la llanterna dins el llit. Prou vegades s’ha aixecat la mare enfadada dient-li que prou, que llavors, al matí no hi ha qui la faci aixecar. La darrera cosa que veu cada nit és el raconet de la paret que hi ha al damunt de l’armari que té just davant del llit.

El somni torna, com tantes vegades, és un somni recurrent. No sap ben bé si és ella qui espera el somni, o si el somni l’espera a ella.
Perquè de dia, sovint es mira aquell raconet a veure si els móns paral.lels es retroben, sent que la criden des d’allà dalt. I que li queda quelcom pendent, alguna cosa l’espera més enllà, i no hi arriba...

El somni la troba i se l’enduu, a la porteta remenuda que hi ha allà dalt. Ja és dins la petita porta/finestra, i es gira per mirar el seu llit. D’allà dalt, el llit es veu prou gran, i ella dorm tranquil.la. Ningú sap que hi ha un món allà dalt, tot un món de pilons de portetes més petites i enlairades, en un llarg passadís/habitació, i que dins cadascuna d’aquelles finestrones ella també hi és, mirant a baix, veient-se ella mateixa, i que totes les elles que veu als foradets, miren baix i enrere al seu propi passadís ple de més finestretes...

Avui, però, serà diferent. No mirarà enrere, ni una sola vegada. Caminarà decidida cap al final del gran passadís central, oblidant-se a si mateixa, buscant l’altre món que sap hi ha més enllà. perquè ho sap. N’endevina el llum, i la flaire d’aire net, en sap els colors i les textures, sent que s’hi pot quedar i viure una altra vida. Ja ha fet la tria. Un ventet suau li acarona el rostre i es deixa endur... avui farà el salt.

A baix, la mare entra i crida, crida...crida un nom que ja no és...

18 comentaris:

Striper ha dit...

Ostres sembla que tohom coincideix en metafiitzar els somnis amb el mon paralel.. Bon relat.

assumpta ha dit...

I potser si que tota la vida no és res més que un somni...

És curiós però, que sempre que pensem en altres móns els imaginem a dalt (respecte a nosaltres), mai per sota.

Un magnífic, magnífic relat Zel!!!
;)

Thera ha dit...

Un relat molt bonic Zel, m'ha agradat. Mons paral.lels, potser si, qui ho sap? Somnis.

rebaixes ha dit...

Quan dos caminen un al costat del altre també fan els pasos paral·lels
i si no ensopeguen, no passen coses tan extraordinàries, em sembla, que carall... Ni han que dormen desperts i si ho provéssim? Anton.

Assumpta ha dit...

Esperem que el món que trobi li agradi! ;-)

De totes formes, pobre mare, quina pena tan gran que tindrà... o no, perquè potser ella segueix al llit i ara tindrà dues vides paral·leles! :-)

Carme Rosanas ha dit...

Hem coincidit en parlar de somnis...
Bona nit, zel. :)

Un bon relat, com sempre!

Marta ha dit...

Una història molt ben trobada.

nimue ha dit...

oh! que suggerent! i qui no ha volgut alguna vegada fer el mateix...
B7s!

Sergi ha dit...

Quin bon relat! Finalment s'ha decidit a quedar-se amb la realitat somniada!

Mireia ha dit...

màgic!

Elfreelang ha dit...

Molt bon relat!

Unknown ha dit...

Esperem que no s'equivoqui i que el nou camí sigui tal com l'intueix. Quant que relates amb poques paraules! Molt bonic.

kweilan ha dit...

Un món màgic al costat del real. Molt bona idea i bon relat!!!

bajoqueta ha dit...

Molt original :)

Nymnia ha dit...

Un relat molt curiós... un món de somnis, que amaga coses... Estaria molt bé poder triar el nostre món, poder triar allà on ens sentim feliços no com el que ens ha tocat viure que a vegades fa massa mal... Però potser llavors no sabriem apreciar les coses bones...
Al final la mare crida... ella ja no hi és... una metàfora espectacular, i un relat molt original!

Alepsi ha dit...

Uh... interessant!

Això d'abandonar el cos i veure'l des de fora té un nom (que, òbviament, no recordo..¬¬) i trobo que ha de ser una experiència acollonant....

M'ha agradat molt el relat, Zel!!!

Núr ha dit...

Pobra mare... ains... Però si ella sap que ha d'anar cap al seu somni, endavant! :)

Tonina ha dit...

La força dels somnis....
Genial.