06 de novembre 2009

catifes (metàfores?)

hi ha catifes fetes a mida de peus de pell fina, catifes d'esclat de llum i polsim d'àngels, vellutades i amb el punt just de rosada, que t'acaronen, et festegen, t'amanyaguen i et criden, provant que no t'adonis que sota hi ha un fosc parany, aspres i negrosos terrossets que et feriran sense que te n'adonis...

hi ha catifes trencadisses, plenes de càlids colors de terra afamada, adobada amb bona saó de vides passades, que no perdudes, que es deixen aixafar gustoses, cedeixen suaus, i càlidament amoroseixen el sòl, i res amaguen que no sigui tendra i nova vida...

hi ha catifes mirall segur del que és la vida per tu i per mi, aiguabarreig de verd i sec, de molsa humida i punxes llargarudes i feridores, savi equilibri del viure corrent de tants, com tu i com jo, que anem fent farcells de moments de tota mena, de tristors i alegries, de ferides i guanys, avui fèrtils i demà secs i estèrils...viure és això, un bocinet fet de moltes engrunes de tots colors.

23 comentaris:

Carme ha dit...

Catifes precioses! Heu trobat castanyes per la garrotxa?

Assumpta ha dit...

Quina meravella!!! Magnífiques fotos i preciós text!!

Thera ha dit...

Quines catifes més boniques! Per a mi, les millors. Unes fotos precioses.

Joana ha dit...

Catifes humides i de tardor.... molt i molt boniques!

novesflors ha dit...

Em quede qmb la catifa trencadissa.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Les fotos son molt boniques, però el text és extraordinari.

El paral•lelisme que encarriles a partir de les catifes de fulles, de les sensacions de sentir el seu contacte fins arribar a expressar els pensaments més profunds et delaten, delaten la tardor amb la que jo també m'hi identifico plenament.

Serà pel temps viscut que hem deixat enrere?...

Petons.
novembre 07, 2009

Clidice ha dit...

la tardor: l'epoca més prolífica per l'imaginari de l'any :)

Tonina ha dit...

Unes fotos precioses. Un munt d'adjectius en un text preciós.
Salutacions

Striper ha dit...

Aquestes ho son de temporada.

Trini ha dit...

Veient aquestes belles catifes m'has fet pensar en unes altres que vaig veure allà on menys em pensava que hi fossin.
Vam estar de vacances pel Ripollès (em va enamorar tant que, si no passa res, l'any que ve hi tornem) i un dia se'ns va ocórrer fer una excursió fins el Pla de Prats, que pertant al municipi de Campelles.
Parlant en plata "on nostro senyor hi va perdre les espardenyes", i va ser terrorífic veure la quantitat ingent de porqueria que hi havia llençada per dintre el bosc. Em va semblar absolutament surrealista, no donava crèdit. Els paquets de tabac, les llaunes i ampolles de vidre de cerveses, taps de bidons, "els propis bidons a curta distància!" bosses, papers i paperets i paperots no cal ni dir-ho.
Vaig sentir una gran tristesa. Em vaig emportar el que vaig poder fins el poble de Campelles on vaig deixar tota la "me" que portava i vaig marxar molt decebuda del lloc.
He de dir que, per sort, aquell va ser l'únic on ens vam trobar amb tanta porqueria, però em va doldre tant que, ja que casa teva, Zel, és un lloc tant reivindicatiu i se'l llegeix tanta gent, aprofito l'avinentesa per deixar aquí el meu plany.

(la confiança fa fàstics, eh? jejejjee)

Una abraçada.

rits ha dit...

un text preciós!! em quedo amb la darrera frase "viure és això, un bocinet fet de moltes engrunes de tots colors".

Joana ha dit...

Què té la tardor que ens recull i ens abraça?
Petons de dissabte!

Virgínia ha dit...

ÉS FANTÀSTIC... LA NATURA TÉ ELS DECORATS MÉS BONICS QUE ES PUGUIN IMAGINAR...GRÀCIES PEL REGAL

Rita ha dit...

Un apunt molt plàcid, zel, amb molta pau, gràcies!

garbi24 ha dit...

catifes temporals que donaran varietats de color ciclicament any rera any.

GAIA ha dit...

Aquestes catifes són un regal de la natura. És el que té la tardor

Jaume Pros ha dit...

...No hi ha catifes millor que aquestes.

Paris Quelart Budó ha dit...

Interesante, sí señor

jordicirach ha dit...

Catifes de fulles caigudes que la natura ens serveix per refugiar els peus de l'humitat de la terra encongida :)

Bon blog! Desitjo que també t'interessi el meu! :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Jesús M. Tibau ha dit...

la vida és una catifa. Llàstima que algú la faci servir per a amagar-hi la brutícia

Jordi ha dit...

On les venen, dius aquestes catifes?

Josep Maria Yago ha dit...

més vives que moltes de les que tenim per casa plenes de pols...