08 de novembre 2009

hivernar per no veure, no sentir, no parlar

Em planto dins d’un silenci volgut, i darrerament estic, em sento així com catatònica cap a tot allò que surt a bombo i plateret als diaris i als mitjans... és com un perdre el nord, allò que et guia.

De sobte t’atures a pensar, i et dius a tu mateix/a, però, què collons fem? com collons som? Ja sento les veus amigues, renyant-me pel malparlar...

I noto, que, com jo, aquest blog ha perdut també el segell, i és que no sé per on posar-m’hi. No tinc esma ni de rondinar per aquest o aquell fet flagrantment desgraciat, injust, injustificable... Són massa fets, massa grossos, massa incomprensibles.

Tan difícil resulta ser honrat i sincer? Tan difícil resulta oblidar els principis inherents a la humanitat? Tan difícil és viure de manera que puguis mirar als ulls qui tens davant? Tan difícil és sentir compassió, empatia?

I no parlo només d’aquesta societat estranya, gairebé digna de pel.lícula, dels polítics i empresaris d’alta volada (i de baixa dignitat i gran caiguda)

Un petit exemple de la nostra gran ambivalència. Avui mirava les fotos (us en deixo una, la més lleugera), dels espais de l’Autònoma, van celebrar festa dijous. Aquests, nois i noies fets i drets, estudiants i futurs possibles professionals ben “culturitzats”, que surten i es manifesten i criden com si la raó sencera fos al seu costat, mostren conducta de gos, i perdoneu l’expressió.

Però cal que tot darrera, ens preguntem quin paper hem jugat els adults, quins són els nostres models. Jo m’he fet gran escoltant la gent del carrer carregant-se per principi tot aquell qui representa o fa algun paper social, pagat, necessari i a priori honest.
El nostre esport ha sigut de fa anys la crítica, que, per principi, és contradiu amb construcció (anomenar crítica constructiva a quelcom que en realitat vol dir carregar-s’ho tot, contradiu allò necessari, la discussió o intercanvi d’idees per arribar a acords que satisfacin el més ampli ventall possible)

Consti, que jo m’he afegit sovint al fet, bo i que crec que amb causa...El que em plantejo de vegades, és, i jo, què faria?

Però, molts dels joves i no tant, han mamat la nostra queixa inacabable, sovint l’escaqueig d’allò que toca fer, sense que hagin vist conductes coherents ni compromisos per millorar el món, el món del costat mateix i l’altre. M’imagino gent d’aquella dels bons barris, carregant contra els jutges, la policia que deixa entrar tothom, els immigrants que tot ho emboliquen, culpables a més de situacions insostenibles i bla bla bla... Aquests, si home, aquests que a Itàlia voten un Berluscconi...

Afegiu a aquest model escoltat ad infinitum, les actuacions miserables dels qui porten les regnes dels negocis supranacionals, els partits i els òrgans de govern, l’egolatria del líders, la voracitat enriquidora dels banquers i grans empreses...
Afegiu-hi també la insensibilitat, encara més, l’ignorar per sistema tot allò que passa més enllà dels estats capitalistes, que mentre un tingui la panxa plena, i tots els capricis ja només després de néixer...
Afegiu-hi a més el no haver de lluitar per res... o per gaire res... l’equació està servida...
Per això, darrerament callo. I més que vull callar, perquè no sé què fer, que dient, dient, ben poc faig. I veig a venir una mena de societat que no m'agrada, tenint com tenim gent magnífica sense paper, sense sortida. Diem que em convé una hivernació. Mentrestant, callaré i pensaré.

22 comentaris:

Striper ha dit...

Molt bona rreflexio, cal acertar amb rel diagnostic i posar fil a l'agulla.

george ha dit...

Tens tota la raó noia.
Una abraçada

Anònim ha dit...

TENS RAO NENA,MOLTA RAO,PERO RES DE CALLAR.
MARX NO VA TINDRE EN COMPTE EL "FACTOR HUMA".
JUGANT AMB BCN.

vpamies ha dit...

Callar mai, Zel. Denunciar fa forat, no ho dubtis i no hem de llançar la tovallola, sinó ser més persistents i trobar maneres de transmetre el missatge que hi ha coses que no van bé.

Albanta ha dit...

Per a res has perdut el segell propi!!
No hem de callar... encara que de vegades necessitem aquest espai per agafar noves forces!
Una abraçada

Manel ha dit...

Sense fer el vàndal, es veia arribar. La Festa de la UAB, l'oficial, es va suspendre o no es va portar a bon fi amb l'excusa de la crisi i manca de diners per a tal esdeveniment. Aquesta és la resposta que van recollir els estudiants de la gestora docent per a aquests menesters.
Bé, van dir els estudiants. Celebrarem la Festa Alternativa.
¿Resultat? Fàcil de veure. Centenars d'estudiants portant begudes, menjar, pancartes, jocs i patim patam ....
És allò del remei i la malaltia.
Els estudiants van deixar sentir la seva veu. Sense callar.

Sempre hi ha motius per hivernar.
Gràcies per la teva visita, seguiré ara mateix llegint-te.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

zel,

Meditar ens fa savis, el aprofundir en els pensaments dels altres ens facilita el camí, però vivim en un mon en constant evolució a on fins i tot les pedres canvien les formes.

Cal viure cada moment, cal construir el nostra mon a la nostra mida i no a la dels altres, tots tenim el nostra espai.

Jo, el dia que calli és perquè callaré per sempre.

Petons.

La RaTeta Miquey ha dit...

D'acord amb el que dius. Però callar, MAI

Núria ha dit...

Els estudiants van actuar com a irresponsables, però també com a joves inconformistes, tot i que maleducats.
No s'hauria solucionant fent ús del diàleg i la negociació tant per part dels gestors de la uni, com dels representants dels estudiants. En nom de la crisi es deixen d'assumir responsabilitats i així mateix en nom dels drets.

Jordi Casanovas ha dit...

ja em perdonareu Zel però quan s'és un marrano i un deixat tampoc cal buscar culpes més enllà. Cal que cadascú assumeixi la seva responsabilitat i saber que tot no val.

Marta ha dit...

És el moment de canviar patrons de conducta des de la societat civil. Cadascú des de casa seva canviant patrons de conducta pot fer molt més del que es pensa i del que li pot semblar a primera vista.

Clidice ha dit...

Sóc mare de dos d'aquests "gossos" de l'Autònoma. No estic d'acord en part amb el que dius, ho sento. Les coses no són tan fàcils ni tan planeres. I t'asseguro que els meus cadells estan molt ben ensinistrats, però això de la UAB té un rerefons, si més no, discutible. El rectorat sabia molt bé el que passaria des del moment que va negar-se a fer la festa i es va dir que n'hi hauria una d'alternativa. Imagina't tota aquella gent sense lavabos ni neteja. I no m'allargo més, segurament gent millor informada que no pas jo en podrà parlar. I que consti que no estic defensant els "meus nens", que d'altra banda saben perfectament que això no està bé, però per als joves, aquesta també és una manera de protestar contra aquest nostre món, el que els estem donant, on se'ls exigeix civilització, hipocresia i docilitat. Mai s'han fet truites sense trencar ous.

Júlia ha dit...

Malauradament aquestes imatges són habituals avui, i no només a casa nostra. Com que reprimir el que sigui està mal vist...

Joana ha dit...

Ja ho crec que tens raó..
I a mi em segueix agradant, i molt, el teu blog.

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
rits ha dit...

Res de callar, Zel! Portem masses noticies dolentes i cap d'alentadora, però segur que algun canvi arribarà.

I si, hi ha bona part d'incivisme i mala educació, que a més et sobta quan és a través de persones que moltes vegades es declaren ecologistes, cíviques, .... xò d'altres vegades, et sorprendrien.

garbi24 ha dit...

Callar es el que voldrien que fessim, just per això hem de fer sempre el contrari i lluitar per el que realment volem.
Un segell de col.lecció.

nimue ha dit...

jo hivernaria ben a gust, Zel, hivernaria de tantes coses... però la calor tampoc no és que pose seny al nostre voltant.
Hivernar, sí... zzzz...zzzz...zzzzzzz...

xiuli ha dit...

A vegades el silenci diu molt!!
I festes alternatives si, protestes també.. però embrutar el que és de tots, no... d'això en dic irresponsabilitat!

Oscar Ramírez ha dit...

Les teves paraules m'hen regenerat la ment i m'han portat bons i mals records de la meva vida. Gràcies!

Arare ha dit...

d'això... Zel, la Taca és més ben educada que aquests xicotots...

- assumpta - ha dit...

Ja ens van fer callar durant molts (massa) d'anys, que vols doncs, Zel?
De ben segur que tu tens coses a dir, jo tinc coses a dir, tots tenim coses a dir. Fem sentir sempre la nostra veu!!!
Potser parlant, algun dia les diferents generacions s'arribaran a entendre, potser...