catifes (metàfores?)

hi ha catifes fetes a mida de peus de pell fina, catifes d'esclat de llum i polsim d'àngels, vellutades i amb el punt just de rosada, que t'acaronen, et festegen, t'amanyaguen i et criden, provant que no t'adonis que sota hi ha un fosc parany, aspres i negrosos terrossets que et feriran sense que te n'adonis...

hi ha catifes trencadisses, plenes de càlids colors de terra afamada, adobada amb bona saó de vides passades, que no perdudes, que es deixen aixafar gustoses, cedeixen suaus, i càlidament amoroseixen el sòl, i res amaguen que no sigui tendra i nova vida...

hi ha catifes mirall segur del que és la vida per tu i per mi, aiguabarreig de verd i sec, de molsa humida i punxes llargarudes i feridores, savi equilibri del viure corrent de tants, com tu i com jo, que anem fent farcells de moments de tota mena, de tristors i alegries, de ferides i guanys, avui fèrtils i demà secs i estèrils...viure és això, un bocinet fet de moltes engrunes de tots colors.