Allò que no es pot aguantar, per molt que ens vulguin fer creure que l’esforç polític mereix el sou:
.
Sou d’un diputat: Uns 4000€, als quals cal afegir costos de desplaçaments, àpats...que els poden fer arribar a gairebé 6000€ mensuals.
Sou mínim interprofesional: Poc més de 600€. I a pagar tot el que toqui.
Control dels sous. A càrrec de polítics i diputats, o ajuntaments o qui sigui que pertanyi a la legislatura que inicien, i és clar, ràpid es posen d’acord. Ep, podem fer-ho, nosaltres? No! A callar i gràcies!
Temps necessari de cotització per cobrar la pensió: Ells, 7 anys. Nosaltres, 35.
Ep, i si ets membre del govern, només et cal jurar el càrrec per arribar al màxim. I encara més, els diputats són exonerats del pagament d’un terç de l’IRPF. Apa.
.
Algú em deixava un comentari dient que cap problema amb el sou, mentre facin la feina.
.
Doncs jo en tinc un, de problema, com gairebé tots nosaltres. Jo també faig la feina. Jo també me l’enduc a casa. Jo també passo ànsia. Jo també tinc responsabilitats importants, que també tinc a les meves mans persones.
.
Sou d’un diputat: Uns 4000€, als quals cal afegir costos de desplaçaments, àpats...que els poden fer arribar a gairebé 6000€ mensuals.
Sou mínim interprofesional: Poc més de 600€. I a pagar tot el que toqui.
Control dels sous. A càrrec de polítics i diputats, o ajuntaments o qui sigui que pertanyi a la legislatura que inicien, i és clar, ràpid es posen d’acord. Ep, podem fer-ho, nosaltres? No! A callar i gràcies!
Temps necessari de cotització per cobrar la pensió: Ells, 7 anys. Nosaltres, 35.
Ep, i si ets membre del govern, només et cal jurar el càrrec per arribar al màxim. I encara més, els diputats són exonerats del pagament d’un terç de l’IRPF. Apa.
.
Algú em deixava un comentari dient que cap problema amb el sou, mentre facin la feina.
.
Doncs jo en tinc un, de problema, com gairebé tots nosaltres. Jo també faig la feina. Jo també me l’enduc a casa. Jo també passo ànsia. Jo també tinc responsabilitats importants, que també tinc a les meves mans persones.
.
Sí, d’acord, volem bons polítics i creiem que el que cobren s'ho mereixen cas de fer-ho bé. Vagi per endavant que jo no m'ho crec. Massa diferències, massa fractura social. Però, per la santíssima col verda, qui coi ens garanteix la capacitació dels polítics? On i com se’ls valora, prepara, examina si voleu? (Ho dic, perquè sembla que torna a estar de moda)
Sí, d’acord, volem bons polítics i creiem que el que cobren s'ho mereixen cas de fer-ho bé. Vagi per endavant que jo no m'ho crec. Massa diferències, massa fractura social. Però, per la santíssima col verda, qui coi ens garanteix la capacitació dels polítics? On i com se’ls valora, prepara, examina si voleu? (Ho dic, perquè sembla que torna a estar de moda)
.
On tenim la constància de la seva capacitació moral i profesional? Fan campanya amb allò que els assessors els preparen, la paguen amb el que algú i tots els donem, moltes vegades ens venen fum,paraules buides que no arriben mai a ser. I poden fer disbarats a dojo, poden cobrar de dos llocs alhora, poden gaudir de per vida dels drets adquirits, poden (si gosen) col.locar amiguets i parents arreu, poden decidir la vida i els drets de tots nosaltres, mentre ells acomodats, mentre els duri, no s’han ni de preocupar pel cotxe, ni pels viatges ni per gaire res que a la resta ens fa anar de corcoll.
.
Com gosen parlar alegrement de pau social, de drets dels treballadors, de retallar sous, que se’ls juguen al millor postor com en un joc de pòquer? I encara aquí som tan babaus, però tant i tant, que ens fa il·lusió, per posar un exemple, un Laporta polític. Podem dir “i tu què saps, potser ho faria bé...” Repebrots, que no ens podem jugar el futur amb miratges, que sembla que són fires i anem a la “tòmbola” a provar sort! Siguem seriosos d'una vegada, els resultats que demanem després, pensem-los abans.
.
Com gosen parlar alegrement de pau social, de drets dels treballadors, de retallar sous, que se’ls juguen al millor postor com en un joc de pòquer? I encara aquí som tan babaus, però tant i tant, que ens fa il·lusió, per posar un exemple, un Laporta polític. Podem dir “i tu què saps, potser ho faria bé...” Repebrots, que no ens podem jugar el futur amb miratges, que sembla que són fires i anem a la “tòmbola” a provar sort! Siguem seriosos d'una vegada, els resultats que demanem després, pensem-los abans.
.
Prou mercadeig, prou afanys de protagonisme, prou paraules només contra d'altri sense propostes concretes, prou de fer-nos servir com a terreny de proves. Volem polítics dignes, no imatges ni demagògies per fer encendre d'il·lusions un poble que ja està prou encès (d'ira).
.
.
En fi, si algú vol frivolitzar (o veure-ho amb humor)sobre el tema dels treballadors i els seus contractes, aquí teniu un clàssic:
.
.
.
..
7 comentaris:
(Els d´aquí segurament cobraven també del Pillet del Palau, ja que no han tingut dallonses de fotre´l a la garjola).
Un dia li van preguntar a un politic per que guanyava tants diners i va contestar que en realitat n´hi perdia, ja que amb la seva "preparació" podia treballar de directiu en un gran banc o una Iberia, on guanyaria tres vegades més....
Ja veus com els rellisquen les crítiques en aquest aspecte.
Crec que per una vegada, una, discrepo un xic amb tu...
No tenen caps de setmana, si son cumplidors, no tenen família i no saps les vegades que les parelles van a "coses de família" soles.
Soles pujen els fills, si son complidors, i no t'explico si a sobre, tenen "fam" de notorietat.
Se de què parlo....
Hi estic bàsicament d'acord, tot i que crec que els discurs hauria d'anar més enllà dels polítics i en tot cas també és cert que malgrat critiques generalitzades que comparteixo, no és poden posar tots el polítics en un mateix sac. Certament hi ha polítics que cobrarien més dirigint una empresa i altres que han renunciat a la política precisament per poder tenir aquesta vida privada que se'ls nega com deia la Joana o per no renunciar a aquell alt sou de director d'empresa. El que és absolutament injust és que les diferències en la riquesa siguin tan brutals. Alguns sous, de polítics o de directius són una vergonya, malgrat la seva tasca i el seu compromís. No hi ha cap directiu que volgués fer de paleta ni que cobrés el mateix. Cal equitat en sous i també equitat privada, entenc una societat equilibrada aquella que permet que qualsevol directiu, d'empresa o de govern, i també els treballadors de metro, els bombers, els policies ... no hagin de renunciar a les seves obligacions com a mares, pares, fills, amics, companyes ... I també entenc una societat equilibrada la que no permet l'acumulació de grans riqueses. El compromís social i el compromís familiar han de ser possibles i l'orgull de complir-los més important que el sou. Algunes vegades agrairíem, encara que només fos un gest, quasi simbòlic, que les mesures socials que comporten estrenyiments de cinturons s'apliquessin en primer terme als mateixos que les proposen.
Jo crec que alguna cosa haurem de fer , no?
O només farem que lamentar-nos dia radera dia ?
Si fessin bé la feina, del seu sou ningú en parlaria (tot i que continuaria sent desorbitat). El princiapl problema rau en la seva demostrada incompetència en molts àmbits. I tots aquets privilegis que tenen respecte els altres, com tenen la poca vergonya de mantenir-los?!
Per a ser justos, també cal dir que hi ha molta gent que es dedica a la política en l'àmbit municipal, que hi empren moltes hores (sense cobrar res especial) i que realment es preocupa per la gent. Vull pensar que algun d'aquests tb n'hi ha al Parlament.
Dono part de raó a la Joana, però també et dono gran part de raó amb tu. A nivell municipal n'he vist trencar-se famílies per culpa de la política i, a més, fent una feina ben feta. I això no hi ha sou que ho repari.
Ara bé, sí que és veritat que cal un replantejament. Ni tots treballen el que han de treballar, ni fan el que han de fer. Els sous em semblen abussius tenint en compte que hi ha gent que no arriba a final de mes (i avui dia, alguns ni a mig mes). Hi ha alguna cosa que no funciona i aquí ells, els polítics, han de posar de la seva part.
Malauradament no crec que ho facin.
Publica un comentari a l'entrada