Avui, setmana de Carnestoltes, el senyor de la disbauxa, (com si al país no n'hi hagués prou), ens ha començat al curs una nena que ve de Màlaga. Bé, realment a Màlaga hi va ser molt poc temps, després un mes a Girona, i d'allà a Torroella. Però ella és del Paraguay. La situació és molt complicada, però no cal entrar-hi.
El més bonic del dia, el que ens ha trencat el cor, el que m'ha acabat de demostrar que tots aquests que parlen i s'omplen la boca de les complicacions de les acollides, i dels infants nouvinguts, ha sigut el comentari d'una nena i l'afegitó afirmatiu del seu taulell.
-Roser, el rei Carnestoltes, avui sí que ens ha portat un bon regal!
-.................... ostres, quin? (Jo, a la parra, vaja, que no hi queia)
-La Daniela, en Carnestoltes ens ha dut la Daniela!
Gairebé diria que és una de les millors coses que he viscut darrerament. I que parlin, els burrocràtes i els pares protestaires... El somriure general ha sigut la millor resposta.
El més bonic del dia, el que ens ha trencat el cor, el que m'ha acabat de demostrar que tots aquests que parlen i s'omplen la boca de les complicacions de les acollides, i dels infants nouvinguts, ha sigut el comentari d'una nena i l'afegitó afirmatiu del seu taulell.
-Roser, el rei Carnestoltes, avui sí que ens ha portat un bon regal!
-.................... ostres, quin? (Jo, a la parra, vaja, que no hi queia)
-La Daniela, en Carnestoltes ens ha dut la Daniela!
Gairebé diria que és una de les millors coses que he viscut darrerament. I que parlin, els burrocràtes i els pares protestaires... El somriure general ha sigut la millor resposta.
12 comentaris:
Preciós Roser. Només per coses així val la pena ... tot
Els grans ens creiem molt espavilats i amb dret de decidir moltes coses. Hi ha moltes coses que els nens ens poden ensenyar quan encara no han embrutit la seva personalitat per culpa dels pals que rebran, justament dels grans.
Els nens no haurien de perdre mai aquesta màgia, que transmeten als grans...
Nena, ets una romàntica incorretgible.
Petons.
Una preciosa manera de veure le s coses i també uan bona manera d'anar-me'n a dormir, amb el somriure encomanat dels teus nens i nenes.
Zel,
els nens són transparència pura, som els adults que de vegades difuminem.
I si difuminem molt, pot passar que ells pensin que la seva transparència és massa lúcida!
Continúa sent tant transparent que t'ho ben agraïrant i t'ho ben agraïrem!
La Daniela ha estat un bon regal, no només de Carnestoltes, sino per a la resta de curs!
Un petó de disbauxa pel Carnestoltes!
Una possibilitat d'amistat sempre és un excelent regal.
Si els nens ho entenen ... perquè als grans (que també han estat nens) els hi costa d'entendre?
Sort qu ede tant en tant passen coses bones, son el nostre motor
El mestre Llach va dir que el món aniria bé el dia que un nen respongués "bona persona" al qüestionar-li sobre què li agradaria ser quan es fes gran.
Potser no anem per mal camí...
*Sànset*
Hola, Roser...
Todos los días las sonrisas más amplias que recibo en el colegio son de niños que no los regaló el Carnaval...Y yo me siento satisfecho de ser recibido así. Por suerte, los niños sólo se alegran de los regalos y no desprecian ninguno.
Un placer pasar por tu rincón, compañera.
Un abrazo
Val o no val la pena, encara que només sigui per això, dedicar-nos a la docència? Amb aquest comentari la nena ha rebut un detall que és la millor acollida que podria tenir.
Preciosa història! ;)
Els infants són més senzills i més positius que nosaltres que sempre ens compliquem la vida i fem estudis i teories per a tot.
Una abraçada i que gaudiu del dijous gras i del carnestoltes.
Publica un comentari a l'entrada