Sóc com una molla, amunt i avall, un dia d'alegria, dos de disgust.
No solo parlar de futbol, però ahir em vaig acabar de convéncer que el món és dels depredadors, en tots els aspectes. I tanco aquest tema, que ja m'heu entès.
Però el més trist són els grans depredadors. Avui, llegint el diari, un article de Noam Chomsky m'ho acabava de confirmar. Als EEUU no aconsegueixen frenar de cap manera la col·laboració (llegiu compra descarada) dels grans empresaris als candidats, als partits. Els podran seguir donant sense control el que vulguin.
El títol era clar i diàfan. "Les empreses s'apoderen de la democràcia". De manera oberta, o amagada, a les bones o a les "males", ja podem anar predicant. Aquí, diu que els diputats, amb sols 7 anys de cotització com a polítics (?) tindran dret a la màxima pensió. Ben bé com els tristos mortals, vaja. D'això ja no se'n diu res més que oligarquia, una mena de depredació dels diners i els seus amos sobre la resta dels mortals.
Quedarà també a les mans de l'escola erradicar els aspectes depredadors de l'espècie humana? No ho crec, volen una altra cosa. D'això se'n pot dir "quan el competir ens degrada fins a aixafar els teus semblants". Merda de món.
7 comentaris:
Doncs sí! merda de món! Ni democràcia ni res.... no mana enlloc cap polític, manen només els diners!
Els polítics de tots els partits voten conjuntament a l'hora d'apujar-se el sou. Ho fan per servir-nos a nosaltres, eh?
Jo penso que la gent que es dedica a la política, a governar-nos, a gestionar tot un país, ha de tenir un sou molt bo, de primera qualitat, i la seguretat de tenir una vida econòmica més que saludable.
Però també caldria establir mecanismes que assegurin que la gent que es dedica a la política són de primera qualitat, i que si no compleixen les promeses, automàticament, siguin substituïts.
Jo vull que els polítics que em governen siguin uns bons gestors i que, per tant, tinguin un bon sou. Però també els vull exigir.
d'acord amb en Tibau, el que falla no és que algú tingui un sou més o menys alt, fallen els mecanismes que ens garanteixin que les persones que ens han de dur a bon port tinguin el carnet de pilot de primera.
He llegit l'article. Molt clarificador i recomanable per saber qui mana. No entraré en el tema "sous dels polítics" però si en el de competitivitat que em preocupa. I aquí, n'estic segura, l'educació és clau. Ja sabem que no tota l'educació es fa a l'escola. Però el petit granet de cada un, i potser no tant petit dels professors, és d'una importància capital. Cal que primer aprenguem a no ser competitius i cal que aquests valors intentem transmetre'ls. Solidaritat contra competitivitat. Una ètica de vida. Jo hi crec.
Estamos complicados Roser!
El dios dinero se impone hoy más que nunca en la condición humana. La cuestión es subir, no importa cuantas cabezas se debe pisar para hacerlo.
Los poderosos siguen ahí, exprimiendo a todo lo que tenga jugo, aunque el árbol esté medio seco ya.
Querida Roser!
deseo tengas una preciosa semana!!!!
besos
Ada
Hi ha coses tan escandaloses...
Tothom ha de tenir una pensió digna.
Els polítics, se suposa, que són treballadors públics en el sentit de servei...però pel servei que ens fan alguns...a sobre que no ens fotin els diners que tenim per repartir entre tots!
Una abraçada, Zel!
Publica un comentari a l'entrada