un arbre...sens dubte, si em preguntessin per una altra possible vida, m'agradaria ser un arbre... poder aixoplugar moixons a l'hivernada, vestir-me de nou cada primavera, renéixer, gemmat, orgia de color, reflex de llum, de sol de primavera...
.
prou fort per resistir el vent i les tempestes, prou humil per no amagar cap arruga, cap ferida a l'escorça gastada, i mostrar al món, o a qualsevol passavolant, que també d'una vella soca en surt bellesa i harmonia, que encara queda suc per fer vida i donar fruit...
.
i aixoplugar de nou ocells de tota mena, i ser recer de parelles retrobades, amants furtius o infants enjogassats, -amunt, s'enfilen, quin repic de vida tendre, feliç encara- callar i no dir res, quan un mal llamp esquerda el tronc, desfer-se de la branca ferida, guardar ben al fons, soterrat i càlid, un nou plançó, un alè de nova primavera...
.
doncs sí, un arbre...
19 comentaris:
Ser un arbre, a segons quins llocs, també pot ser un risc. Et pots veure envoltat de flames, partit per un llamp o mig arrencat per culpa d'un fenomen metereològic.
I què no és arriscat? Tot ho és. Però els arbres són tan bonics i generosos i forts... un arbre sí!
Seria bonic ser un arbre. Però no et podríem llegir aquestes textos tan poètics.
Ja sóc el que vull ser!
Atenta a l'encís dels
seus ulls...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Un arbre NO!. Immòbil, sotmès a les inclemències del temps, tallat i manipulat per fer mobles o pasta de paper i finalment cremat. Masses pixapins els caps de setmana!.
Jo si naixés de nou voldria tornar a ser persona, indiferentment del sexe, i no faria res del que he fet en aquesta vida, per no repetir i així experimentar noves experiències i situacions.
Un arbre....no que quant be el motoserra no podries marxar...
És bonic això que escrius i no podries fer-ho si fossis arbre. Jo, com en Vitalis, no repetir gairebé res del que he fet en aquesta de vida.
Si fosses un arbre podries ser poeta igualment. Que un arbre no és poètic?
No ho havia pensat mai... però després de llegir les teves paraules sembla bonic, de fet els arbres són d'una gran bellesa i forts, molt forts.
Jo potser un ocell o un peix...per descobrir altres móns, sí!
Un escrit poètic i maco :)
Jo ocell.. i volar i volar entre núvols i muntanyes....
assshhhh.....
Que bonic el teu text!
;-D
Un arbre mediterrani, adaptat a sequeres i a diluvis, a vents i freds, a somriures i a plors!
...jjiji, me rio porque una vez le dije eso a los niños y me contestó uno de ellos que a él le gustaría ser perro para mear en el árbol, vaya niñooooo.
Un petó
Doncs a mí, el que m'agradaria ser, és un ocell per poder volar i visitar tots els arbres del món... ;)
i vols dir que no ets una mica ja així? hi reconec moltes coses de les que descrius que t'agraden d'un arbre en la teva manera de ser: aixoplugues moixons/infants a l'hivern, et vesteixes cada primavera (et faig pressumida), pots aixoplugar els teus, ....cal seguir?
yo una ola...
un abrazo Zel
ostres... jo no ho sé, què voldria ser... potser un núvol, per anar agafant diferents formes i volar i caure en forma d'aigua i trobar-me al mar i tornar a pujar en forma de núvol i jugar ... si: un núvol. Un núvol blanc.
Jo preferiria ser ocell també, i anar buscant arbres acollidors :)
No m'agradaria pas ser un arbre i que en qualsevol moment vinguessin les màquines del govern i em tallessin per fer-hi passar una autovia, una mat, un tren "d'alta velocitat" o simplement, perquè els que s'han comprat la casa del costat per anar-hi a passar els caps de setmana, em tallessin perquè "els tapo la vista".
Publica un comentari a l'entrada