31 de març 2010

infància, aquella infància

(foto de google)

-Pere, fill, no t’embrutis els mitjons abans d’entrar a l’església!
En Pere fa carona de pomes agres, potser de mitja por. No sap si aguantar el palmó ben dret o llençar-lo pel camí. Aquest any, ni tan sols li han posat els rosaris de sucre blanc i blau. Segur que no s’empastifa la camisa, i doncs, per això ja no el renyaran. Té por, pobric. La seva germana va endavant, amb la petita palma guarnida de figuretes de sucre blanques i roses, mirant-se embadalida les sabates de xarol.
Quan s’acaba la benedicció, tornen cap a casa. El palmó ruixat amb aigua beneïda guarnirà el balcó per no deixar entrar els mals esperits, que diu la iaia.
Ell, el que voldria és que el mal esperit que hi ha dins de casa desaparegués per sempre. Encara recorda el cop sec (amb el palmó) a les natges nues que el pare li va clavar el dia de Pasqua de l’any passat.
Havia anat al rebost d’amagat. Sentia una flaire “celestial”.
Després de l’adobat del pare, només pensa en els dies que va tardar a poder seure bé per culpa d’haver tastat els brunyols abans d’hora.
.
.

14 comentaris:

Violeta ha dit...

Pobre Pere...

És que hi ha esperits i esperits...

Una abraçada, Zel.

Rita ha dit...

Un Pere entremaliat... :-)

Aquests records són pura vida! De sobte m'has fet venir els meus...

fanal blau ha dit...

Que en Pere ja no tingui els mals esperits rondant-li, ni la clavada de palmó!

Bones Pasqües, i millor kit kat de descans!
una abraçada, zel!

He llegit un llibre, que tot llegint-lo, em vas venir al pensament. Penso que pot agradar-te (si no és que ja el coneixes...)
"Elogi de l'educació lenta" d'en Joan Domènech Francesch. Ed. GRAÓ.

Magda ha dit...

Infància, dolça infància ... Com aquelles escoles de capellans, ai dolces escoles ...

Sí, tant de bo que els mals esperits deixin de rondar la canalla.

mar ha dit...

aix...
tantes vegades hi ha mals esperits a les cases de tants 'Peres' ... que per moltes palmes i palmons que pengin...

petons zel!

Musafir ha dit...

Records d'infantesa... Ara em recorda el teu Pere al meu Ekía...
Massa energia, impulsivitat.
Si no, no serien canalla.

Records amb un somriure.

Joana ha dit...

Tant de bo els palmons al bacó fessin desaparèixer els mals esperits!
Sort del sucre que ho compensa :)
Bones festes Zel!

Jordi Pinyol ha dit...

Quina gràcia la foto. Segur que per algun calaix en dec tenir alguna de semblant d'aquelles típiques que ens feien quan ens portaven a beneir la palma i més aviat posavem cares de circumstàncies...

Petons!

garbi24 ha dit...

Dimoniet de Pere!!!!!!

rebaixes ha dit...

No sé si pegant
venen o marxen
els mals esperits...
Crec que la dolçor
d'un brunyol
pot esclafir en mal son
i renegar del tutor
que volent amb cop curar
esvera en el seu fill
el calmat silenci fi
de un interior renegant.
.................. Anton.

Assumpta ha dit...

Ostres, pobre Pere!! Mira que pegar-lo amb el palmó!

I per què a ell no li posen sucres i a la nena sí?

kweilan ha dit...

Pobre Pere!

Josep B. ha dit...

De totes ls dates religioses aquesta, la palma, és la que recordo com més desagradable i puc assegurar-te que els meus records al costat dels del teu personatge són pitjors.

Joana ha dit...

Li devia fer mal, sense cap dubte...
Jo tinc imatges com aquesta, amb mini fandilles!, tot una novetat en el meu cas je je.