aquest abril en faries 81, i com cada any discutiríem si te raó la teva germana Maria, i és avui, dia 3 que vas néixer, o si en tens tú, i el teu aniversari s'ha de celebrar el dia 6...
coses de viure amb una guerra enmig, quan es perden papers, i els records es barregen...
feliç aniversari papa, t'enyoro, t'estimo potser més encara, et penso, et sento, et veig, et tinc dins, vas amb mi, anem fem camí i ara duc jo les regnes...
i passaran els anys, i mai m'acostumaré a no trobar-te assegut esperant-me al pedrís on em vas dir adéu, i encara espero que siguis tu qui ensucri els brunyols, i qui se'ls mengi d'amagat de la mama... (no et preocupis ara, no et veu, tens dret a robar-ne, ja saps on els guardem...)
:
::
19 comentaris:
tan se val si es un dia o es un altre..l'important es el sentiment amb que el recordes.
per molts anys tambe de part meva
i dos petons, bonica
;-)
Emotiu record. Cal tenir pressent sempre les persones estimades.
Una abraçada.
El meu plor em diu
que allà on siguin
es trobaran
el teu pare i el meu fill
potser menjaran brunols
i faran corredisses
cadascuun amb seus secrets,
cadasquun amb seus neguits,
que s'emportaren de la terra.
S'estimaran de debó
saben que aqui baix
filla i pare també s'estimen.
.......... Una abraçada, ZEL,
del teu Anton.
Una abraçasa Zel!
Què ho fa que quan no hi són les regnes costen tan de portar?
A saber si allà on estan es cruspeixen tots els que volen , de bunyols :)
Petons maca!
M'afegisc a la felicitació Zel i que la teua memòaria tarde molt en apagar-se.
Bon home, moltes felicitats del príncep, malgrat l'absència. Enlairaré per tu una milotxa.
Zel, la veus al cel?
Ets fantàstica, Zel, per ser capaç d'escriure coses com aquesta. Un petó de gran respecte.
Coses de la guerra i la postguerra, el teu i el meu deuen ser allà mateix discutint temes similars, al meu el van registrar com a Joan quan en realitat el seu nom era Jordi, i coses de la vida i la mort, va morir el dia de Sant Jordi, així que per molt que els registres franquistes li varen canviar el nom sobre el paper, el destí va segellar definitivament quin era el seu nom de naixement i de mort.
Una abraçada.
Felicidades,papá de Roser,seguro que te sientes muy orgulloso de ser su padre,gracias a ella nosotros tampoco te olvidaremos.
Abrazos,Zel,tu blog está precioso,tengo algunas piedras parecidas a esas en mi librería.Besos
A manca de paraules vaig trobar adient, per la falta del fill d'un amic, uns versos d'en Martí i Pol i crec que també són adients ara:
"Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre."
Miquel Martí i Pol
I el teu pare segueix viu en la teva en la vostra memòria; en la de la gent que l'estimeu, que l'estimen.
un petò
Em saps greu, això del teu pare.
És preciós això que has escrit.
Molts petons.
Rep una gran abraçada Roser.
Molts petons.
Un escrit molt bonic. En dies com aquest és especialment inevitable recordar-lo.
Una forta abraçada.
Una abraçada, Zel. No es pot dir massa més davant d'aquests records.
Apreciada y querida Roser!
tus cálidas palabras llenas de Amor hacia tu padre me han emocionado!
él siempre vivirá en tí,
ni la muerte puede romper esos vínculos que nos unen a las personas que amamos.
Desde un Buenos Aires otoñal
te dejo un cariño grande y deseos de buenos momentos!
besos
Adal
Quines lletres més boniques...
Felicitats, sigui on sigui!
Feliç aniversari, papa de la Zel.
Allà on siguis, cuida del meu de papa, i jugueu unes bones partides de botifarra mentre no ens treieu l'ull de sobre.
(el meu també tenia problemes amb la data de naixement: per uns era el 12 i per altres el 14 de febrer del 47...)
una abraçada Zel
Es dificil de oblidar un pare ..
Petons.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada