L'home mira ajaçat vora els canyissos. Flaire de mar i enyor d'un temps passat, sent l'absència bo i pressentint un funest futur...:
Les dones caminen descalces, acompassant el pas en un ball ondulant de davantals i onades, de vent i salabror enganxada a la pell...
:
Els pescadors preparen l'ormeig, a punt de llançar les xarxes, incerta la sort del dia, amatents amb esperança, amb delit de lluïsor d'escates...
:
L'home es deixa endur pel desig de possibles, i escriu...
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
El cistell prest, el nin a coll, a recer del ventijol que just amanyada les faldilles, xerrotegen de qui sap què, mentre la padrina acota el cap, fruint dels anys de sol i mar, i de l'escalforeta tardana.
:
Si sabés, ah, si ara ho veiés amb els meus ulls...
:
Al cap dels anys, el fill d'aquest marrec, aprèn una tendra cançoneta de mar i veles, d'esperança i desig...
:
Dins el mar la vela blanca
i en la terra un bri de pau,
dins el cor l'aura més llisa
i en els ulls el nostre cant.
:
21 comentaris:
Molt bonica la història, Zel!
Gràcies Carme!
Tres barques, tres veles, tres dones, tres cabassos, un marrec, un pintor, la platja de la Malvarrosa 1903 ...
Bona nit Zel.
Ya se que no viene a cuento de tu post, pero es lo que siento ahora:
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada els somrís
d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.
Y se me ponen los pelos de punta escuchando a Llach canatarla y me entran unas ganas tremendas de salir a la calle a comerme a alguien o a alguienes...
besitos cariñosos.
Un relat molt ben escrit...imponent, delicat, mariner i poètic i la cirereta: el versos d'Ausiàs March incorporats al relat...plasplasplas! ( ei que són aplaudiments)
I així va passant la vida, dia rere dia. Bona proposta Zel.
Molt bo, Zel, jo també havia pensat en aquesta cançó, li pega molt... I és preciosa, i l'altra també, és un cànon molt bonic!
M'encanta la musicalitat d'aquest escrit, les paraules, els sons... la història, molt bella.
Encara que no hi hagués història m'hagués agradat igual perquè és un plaer escoltar com regalimen les paraules, com si fossin onades vora el mar.
L'he gaudit!
I la mar, vida de molts,
calla en la terra tot desfalc...
Rialles quan el peix entra,
plors quan mariner ha quedat.
Especatcle de l'existència
Il·lusions i desencís...
calleu que a voral de sorra
també s'endinsa el mateig neguit.
................... Anton.
La mestra sap escriure i sap el que escriu... Totes com ella...
Un relat amb l'encant salobre del versos vora mar, rodó i preciós.
Excel·lent relat, Zel!! M'agrada molt! Felicitats... ;)
Poesia i prosa, ben combinades en un bon relat. Et felicito, Zel.
Ei, sou molt amables, però aquest mèrit el té Sorolla, el quadre és d'una bellesa aclaparadora, a voltes allò més proper ens passa desapercebut, i ell ens ho recorda!
Impresionant l'incís de veles e vents, de com el paisatge evoca l'home: qui escriu, qui pinta, qui canta... Genial ;)
M'ha agradat mot aquesta història, i la música que l'acompanya.
Salut!
ooh! m'encanta aquesta història amb Ausiàs pel mig i tot! :))
bon relat Zel.
Zel, amiga, me has ruborizado con tu comentario...inmerecido, por supuesto, pero lo agradezco inmensamente.
Había visto el bello post éste antes, pero sólo comenté el actualizado. Creo que iré a verlo otra vez y disfrutarlo.
Otro abrazo
Què bonic, zel! M'ha agradat!
Una bona història basada en els vents. M'ha agradat. Et felicito.
Un relat acompanyat de música i poesia, o poèticament musical, o...
Preciós! :)
Publica un comentari a l'entrada