21 de juliol 2010

mandra

pensar que al matí anàvem a la platja sense horari, amb llibre i entrepà...

descobrint cada dia una nova platja encara neta de cases...
i a la tarda voltàvem poblets idílics, sense pressa ni xafogor... clar per viure així s'ha de ser d'un altre món, però tinc nostàlgia, d'omplir els ulls de mar i paisatges nous, de no sentir notícies decebedores, de no veure com gairebé tot se'n va anant en orris...
i mentrestant, a casa es viu un estiu dur, no hi ha gent, poca feina, preocupacions, i els comptes que no surten...


i doncs, com voleu que no tingui mandra?

14 comentaris:

Striper ha dit...

Ostres que es dificil de fer cuadrar els comptes.
I no es pas per mandra!!

Albert B. i R. ha dit...

El retorn a la dura realitat. Quadrar els comptes costa força més que abans a tothom. Almenys,quina sort de vacances!

garbi24 ha dit...

Si et serveix d'alguna cosa, no estàs sola amb aquests problemes.
Però es solucionarà, segurissim!!!! i mentrestant hem de mirar de fer el possible per VIURE que en el fons és el que hem vingut a fer.

Carme ha dit...

Quan sembla que res no va bé... clar que tot fa mandra! t'entenc molt bé, però sempre acabem tirant endavant!

Clidice ha dit...

jo ara no tinc mandra, que encara em toca la part idílica de l'estiu ^^

Joana ha dit...

Pensa en lo bé i lo molt que has gaudit...
Els comptes.... vols dir que surten a gaires cases?.
Estàs estupenda.

Thera ha dit...

Complicat i decebedor quan posem els peus a terra... Sort d'uns dies de desconnexió, encara que sigui de tant en tant! Bon estiu!!! Encara que ara ja sigui a casa i trepitjant fermament.

Jordi ha dit...

Es fa estrany, no? Jo de tu, tancaria els ulls i gaudiria del moment, que els bons moments triguen poc en marxar.

Elvira FR ha dit...

Mandra, xafogor,crisi un mal còctel...però es pot aprofitar el temps igualment..no sé...asseure's sota un arbre a llegir un bon llibre...passejar per un parc...les pre-ocupacions passaran de llarg esperem que ho facin...escriure poesia a les itineràncies poètiques...prendre's una orxata, un cafè amb gel o una cerveseta ben freda ....cantar sota la dutxa per enèsima vegada en un dia...perdona el rotllo Zel

Miquel Casellas ha dit...

vinga dona, endavant. aixo et permetra que et coneguis millor i donar ales a la teva persona. motls petonets i una mica de sort per caminar.

Manel ha dit...

Normal que tinguis nostàlgia, no és per a menys. Seria bo poder viure-hi tot l'any així però, qui sap, és possible que, en aquest cas, trobaríem a faltar ciutat, contaminació... Agraeixo el teu consell i Menorca és un destí prioritari per a anar-hi al setembre. Jo fa quatre anys que vaig decidir agafar un dels últims trens que passaven, vaig canviar de feina i, ara, intento viure la vida amb més alegria, aprofitan les petites coses que ella, cada dia, ens regala.
La foto de capcelera espectacular. Felicitats!
salut i terra

Mireia ha dit...

jo també en tindria de nostàlgiaperò encara et queden vacances. És qüestió d'aprofitar-les

rebaixes ha dit...

I si hi posessim MANDRA - GORA ? Hi he pensat ara, potser m'adormo i em desperto quan hagi passat tot aquest guirigai que ens han montat i ens posen ja el cassete de la FEL- I - CITAT... Apuntem-nos-hi és un regal de mèrit, renoi.Anton.

Magda ha dit...

Aquí una altra solidaria amb el teu estat