carta oberta al senyor Mas, Artur Mas.

Senyor Mas, Artur Mas,

.
Vostè no llegirà mai aquestes quatre ratlles, ni tampoc li farien cap efecte. Em temo que la visió que té de si mateix és tan perfecta, es veu vostè tan honorablement sincer, patriota (entre cometes), equànim i sabedor de tots els intríngulis del món on ens movem, que poc l’afecta allò que se li qüestiona. Parla com un sobirà sense tro, amb el convenciment que té totes les solucions a les seves mans, que a més sap adjudicar tots els greuges als altres, ben repartides les culpes de tots els mals de Catalunya fora del seu partit.

.
Però fent un incís, no li he sentit cap proposta que sigui tangible, palpable i que s’expliqui per ella mateixa sense necessitat d’anomenar culpables. Més ben dit, la seva única proposta és dir “quan governem nosaltres, si governem...” i aquí s’acaba tot, perquè vostè segueix sempre amb un advertiment, un “escolti’m”, un “no s’equivoqui” que ens torna inevitablement a la quadratura del cercle, esbombant coses que ja sabem, callant el que no li va bé i arribant a Madrid.

.
Sap què passa senyor Mas? Que els enemics, de moment, també els tenim a casa, no s’oblidi que vostè es va adjudicar el paper de mediador i va anar pel seu compte a pactar a Madrid, i no sabem gairebé gens del que es va parlar. Menteixo, avui ho ha dit, va reclamar poder governar.
.

La seva retòrica cansa, senyor Mas, l’escoltem i sempre sentim el mateix, segur que com tots els altres, però amb una diferència substancial. Hi ha molta gent d’aquest país que confessa la seva intenció de vot a CIU, i ho fa més enllà del programa, perquè confia en les seves darreres promeses, anar cap a la independència, si el poble ho demana.

.
Però, sabem, no ens enganyi, que els seus electors no ho són majoritàriament d’independentistes, en tot cas, pensen com vostè, salvem Catalunya, i després anem pel tret identitari, i si cal, si realment el poble ho demana, fem un referèndum per l’autodeterminació. I jo sé, com ho sap vostè, i com ho saben molts, que no hi ha intenció de fer el pas a l’independència de fet en el seu programa. Que ni vostè hi creu ni els seus socis, ni hi creu el president Pujol que l’il·lumina. I que en els moments que vivim, no només es tracta de salvar el nostre petit país, que es tracta de fer un canvi de rumb global que no és a les seves mans, que ni pot ni voldrà fer, perquè la classe de persones que es senten representades en el vot convergent són força conservadores i desitjoses de mantenir un poder adquisitiu determinat i un modus vivendi que avui per avui, podríem dir-ne privilegiat.
.

Jo, humilment, em permetria recomanar-li que baixés del tron, que posés els peus als extraradis, que mirés on cal ràpidament posar l’ull i el cor, i que treballés pels altres, els necessitats, els aturats, els treballadors que pengen d’un fil, els petitíssims empresaris que estan amb aigua al coll, que comenci a ser auster i ho exigeixi als seus. I sobretot, que deixi de mirar-se el melic, que tots tenim el nostre. I molt important, que sàpiga ser una persona integradora, i no disgregadora, que potencïi els serveis públics i posi fre a la política neoliberal que tant li agrada i que ens ha dut a la punyetera ruïna.

.

Salut i terra!