seguint el meu instint que em diu, noia, això s'acaba, després d'anar al gimnàs (no us penseu, hi vaig gairebé cada dia, a l'estiu, apa, envegica) torno a la platja... aprenents de nosequesurf, d'això que després amb les planxes llisquen de valent, inicien els assajos a la sorra...ooooh, que maco...
el meu llibre i jo, i una certa soledat, que estrany, no? mira, aquest sembla que s'acosta!
collons, i tant que s'acosta! el monitor va donant ordres, recte! a l'esquerra! amunt!, l'aprenent (sospito que un oficinista de vacances, dieu-me malpensada...) no n'encerta ni mitja, pobre...
òstia, a veure si em cau a sobre? coi i tant que s'acosta! faig el gest d'aixecar-me...
bé, aquest era un altre, tots amb la vela d'aprendre...el que m'ha caigut a un pam just, un pam, i m'ha fet fer un bot, evidentment no l'he pogut retratar... -està bé, senyora?
-i tant, tranquil! (que n'arribo a ser de diplomàtica quan vull)
no cal dir, he esperat una estoneta per no fer-lo sentir malament i he marxat a la vora dels tamarius, lluny dels aprenents d'esportista, altrament dits assassina dones que volen desconnectar... tot i això, més tard m'ha empaitat a un altre pam dels peus un estel d'un nano... mai millor dit, he plegat veles.
l'estiu que ve faré esports d'aventura, si encara m'aguanto...
8 comentaris:
jejeje, és kitesurf, crec.
Per Setmana Santa vaig estar a Cadis, i la platja de Tarifa era replena, hi havia més kitesurfistes que no pas persones, crec que erem les úniques!!!
va a modes!
i una caleta petita?
D'aquesta en sortiràs enfortida. Quina enveja! Ja m'agradarà veure de quina altra en surts victoriosa demà.Perquè seran set, no? com als contes, set proves per a la Zel i de ben segur que les supera totes ...
i jo que em pensava que l'esport de l'estiu és la migdiada!
Siiiii, a mi també em persegueix aquest esport.
I el dia que fa vent es truquen tots i queden a la platja fagi fred o calor. Són "superguais".
Doncs vigila amb el "pam" que sembla que el tens molt present....
:) en el meu cas, jo hauria de perseguir l'esport... però res!
I que no n'és, de bonic, el cel ple d'estels? D'acord, sí, els estels són bonics allà dalt, no dalt (físicament) dels nostres caps, però coi, és que ho vols tot, tu, Zeleta!
M'has fet recordar "Los pájaros" del Hitchcock.
Publica un comentari a l'entrada